Vouiquipèdia:Lumiére dessus…
Presentacion (a traduire)
Cela pâge est consacrée à l’organisation et à la maintenance du cadre Wikipédia:Lumière sur de la page d’accueil de Wikipédia. Celui-ci est rempli par l’appel de la page correspondante, dont le contenu est renouvelé quotidiennement de façon automatique. Lorsqu'un article est labellisé à la suite d'un vote AdQ ou BA, il faut créer une sous-page « Wikipédia:Lumière sur/Nom de l'article labellisé ». Cette dernière comprend le résumé introductif de l'article (avec un maximum de 400 mots). L'article sera ensuite mis en lumière sur la page d’accueil le jour programmé.
Il n'y a pas de « sélection », tous les articles de Wikipédia apparaissent sur la page d'accueil, une fois labellisés. Ils peuvent également repasser une nouvelle fois après plusieurs années, s'ils ont été remis à neuf par le projet Après label.
Pour rédiger une Lumière sur un article, suivez les instructions de la page d'aide.
Enqu’houé dessando 19 d’octobro 2024
En botanica, un borjon [bɔr.ˈdzɔ̃] ou ben un brot [brɔ] — ou oncor un jet [dzət] en Vâl d’Aoûta et na partia du Valês Centrâl — est ‘n ensemblo de franc jouenes piéces folyères rassemblâyes sus un axo vègètatif rudament côrt. Corrèspond gènèralament a na crèssua qu’aparêt dessus doux-três parties des vègètâls et que balye nèssence a les branches, a les fôlyes, a les fllors et pués ux fruits.
Los borjons sont bien de côps emparâs per d’ècâlyes prod sovent cuvèrtes d’un’èssence pegienta. Dens los payis tempèrâs, sè fôrmont vers la fin de la bèla sêson, tantout a l’assela de les fôlyes, tantout u fin bèc des raméls, pués s’ôvront de forél que vint.
Fôt pas confondre lo borjon avouéc lo boton fllorâl, que prend ples târd et pués contint ren que de fllors.
Programo du mês
Demârs 1ér d’octobro 2024Chamôni [θa.mu.ˈni] ou [θam.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Chamôni entre dens l’histouère en 1091, quand lo comto Èmon Iér de Geneva fât dotacion de la valê a l’abayie Sant-Mechiél-de-la-Cllusa, en Piemont. Des mouénos s’enstâlont sus la riva drêta d’Ârva. O est la nèssence du priorât de Chamôni. La comona z-est un tèrritouèro du duchiê de Savouè qu’est dens los Ètats de Savouè, lyors-mémos fêts rentrar aprés u reyômo de Sardègne. Pués-cen desot la Rèvolucion francêsa et lo Prumiér Empiro, vint un tèrritouèro francês. Lo , per lo trètâ de Turin, lo duchiê de Savouè z-est cèdâ a la France. Lo , la comona de Chamôni vint adonc por de bon francêsa. Prend lo nom oficièlo de Chamonix-Mont-Blanc en francês lo . Los habitents de la velèta ant nom los Chamoniârds [lu θa.mɔ.ˈɲɑːʀ] et les Chamoniârdes [le θa.mɔ.ˈɲɑːʀ.de]. Liére la suita |
Demécro 2 d’octobro 2024Chamôni [θa.mu.ˈni] ou [θam.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Chamôni entre dens l’histouère en 1091, quand lo comto Èmon Iér de Geneva fât dotacion de la valê a l’abayie Sant-Mechiél-de-la-Cllusa, en Piemont. Des mouénos s’enstâlont sus la riva drêta d’Ârva. O est la nèssence du priorât de Chamôni. La comona z-est un tèrritouèro du duchiê de Savouè qu’est dens los Ètats de Savouè, lyors-mémos fêts rentrar aprés u reyômo de Sardègne. Pués-cen desot la Rèvolucion francêsa et lo Prumiér Empiro, vint un tèrritouèro francês. Lo , per lo trètâ de Turin, lo duchiê de Savouè z-est cèdâ a la France. Lo , la comona de Chamôni vint adonc por de bon francêsa. Prend lo nom oficièlo de Chamonix-Mont-Blanc en francês lo . Los habitents de la velèta ant nom los Chamoniârds [lu θa.mɔ.ˈɲɑːʀ] et les Chamoniârdes [le θa.mɔ.ˈɲɑːʀ.de]. Liére la suita |
Dejô 3 d’octobro 2024Chamôni [θa.mu.ˈni] ou [θam.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Chamôni entre dens l’histouère en 1091, quand lo comto Èmon Iér de Geneva fât dotacion de la valê a l’abayie Sant-Mechiél-de-la-Cllusa, en Piemont. Des mouénos s’enstâlont sus la riva drêta d’Ârva. O est la nèssence du priorât de Chamôni. La comona z-est un tèrritouèro du duchiê de Savouè qu’est dens los Ètats de Savouè, lyors-mémos fêts rentrar aprés u reyômo de Sardègne. Pués-cen desot la Rèvolucion francêsa et lo Prumiér Empiro, vint un tèrritouèro francês. Lo , per lo trètâ de Turin, lo duchiê de Savouè z-est cèdâ a la France. Lo , la comona de Chamôni vint adonc por de bon francêsa. Prend lo nom oficièlo de Chamonix-Mont-Blanc en francês lo . Los habitents de la velèta ant nom los Chamoniârds [lu θa.mɔ.ˈɲɑːʀ] et les Chamoniârdes [le θa.mɔ.ˈɲɑːʀ.de]. Liére la suita |
Devendro 4 d’octobro 2024Chamôni [θa.mu.ˈni] ou [θam.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Chamôni entre dens l’histouère en 1091, quand lo comto Èmon Iér de Geneva fât dotacion de la valê a l’abayie Sant-Mechiél-de-la-Cllusa, en Piemont. Des mouénos s’enstâlont sus la riva drêta d’Ârva. O est la nèssence du priorât de Chamôni. La comona z-est un tèrritouèro du duchiê de Savouè qu’est dens los Ètats de Savouè, lyors-mémos fêts rentrar aprés u reyômo de Sardègne. Pués-cen desot la Rèvolucion francêsa et lo Prumiér Empiro, vint un tèrritouèro francês. Lo , per lo trètâ de Turin, lo duchiê de Savouè z-est cèdâ a la France. Lo , la comona de Chamôni vint adonc por de bon francêsa. Prend lo nom oficièlo de Chamonix-Mont-Blanc en francês lo . Los habitents de la velèta ant nom los Chamoniârds [lu θa.mɔ.ˈɲɑːʀ] et les Chamoniârdes [le θa.mɔ.ˈɲɑːʀ.de]. Liére la suita |
Dessando 5 d’octobro 2024Chamôni [θa.mu.ˈni] ou [θam.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Chamôni entre dens l’histouère en 1091, quand lo comto Èmon Iér de Geneva fât dotacion de la valê a l’abayie Sant-Mechiél-de-la-Cllusa, en Piemont. Des mouénos s’enstâlont sus la riva drêta d’Ârva. O est la nèssence du priorât de Chamôni. La comona z-est un tèrritouèro du duchiê de Savouè qu’est dens los Ètats de Savouè, lyors-mémos fêts rentrar aprés u reyômo de Sardègne. Pués-cen desot la Rèvolucion francêsa et lo Prumiér Empiro, vint un tèrritouèro francês. Lo , per lo trètâ de Turin, lo duchiê de Savouè z-est cèdâ a la France. Lo , la comona de Chamôni vint adonc por de bon francêsa. Prend lo nom oficièlo de Chamonix-Mont-Blanc en francês lo . Los habitents de la velèta ant nom los Chamoniârds [lu θa.mɔ.ˈɲɑːʀ] et les Chamoniârdes [le θa.mɔ.ˈɲɑːʀ.de]. Liére la suita |
Demenge 6 d’octobro 2024Les Ouches [le.ˈz‿ø.θe] ou [le.ˈz‿ø.tʃe] (Les Houches [le.z‿uʃ] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Los habitents du velâjo ant nom los Ouchârds [lu.z‿ø.ˈθɑːʀ] et les Ouchârdes [le.z‿ø.ˈθɑːʀ.de]. GeografiaLo bôrg de la comona sè trôve a 1 038 m de hiôt en avâl de Chamôni dens un crot de la valê de Chamôni a riva gôche d’Ârva dedens les Ârpes u sud-èste du Fôcegni savoyârd, a la bise du pied du mont Blanc. Liére la suita |
Delon 7 d’octobro 2024Les Ouches [le.ˈz‿ø.θe] ou [le.ˈz‿ø.tʃe] (Les Houches [le.z‿uʃ] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Los habitents du velâjo ant nom los Ouchârds [lu.z‿ø.ˈθɑːʀ] et les Ouchârdes [le.z‿ø.ˈθɑːʀ.de]. GeografiaLo bôrg de la comona sè trôve a 1 038 m de hiôt en avâl de Chamôni dens un crot de la valê de Chamôni a riva gôche d’Ârva dedens les Ârpes u sud-èste du Fôcegni savoyârd, a la bise du pied du mont Blanc. Liére la suita |
Demârs 8 d’octobro 2024Les Ouches [le.ˈz‿ø.θe] ou [le.ˈz‿ø.tʃe] (Les Houches [le.z‿uʃ] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Los habitents du velâjo ant nom los Ouchârds [lu.z‿ø.ˈθɑːʀ] et les Ouchârdes [le.z‿ø.ˈθɑːʀ.de]. GeografiaLo bôrg de la comona sè trôve a 1 038 m de hiôt en avâl de Chamôni dens un crot de la valê de Chamôni a riva gôche d’Ârva dedens les Ârpes u sud-èste du Fôcegni savoyârd, a la bise du pied du mont Blanc. Liére la suita |
Demécro 9 d’octobro 2024Les Ouches [le.ˈz‿ø.θe] ou [le.ˈz‿ø.tʃe] (Les Houches [le.z‿uʃ] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Los habitents du velâjo ant nom los Ouchârds [lu.z‿ø.ˈθɑːʀ] et les Ouchârdes [le.z‿ø.ˈθɑːʀ.de]. GeografiaLo bôrg de la comona sè trôve a 1 038 m de hiôt en avâl de Chamôni dens un crot de la valê de Chamôni a riva gôche d’Ârva dedens les Ârpes u sud-èste du Fôcegni savoyârd, a la bise du pied du mont Blanc. Liére la suita |
Dejô 10 d’octobro 2024Les Ouches [le.ˈz‿ø.θe] ou [le.ˈz‿ø.tʃe] (Les Houches [le.z‿uʃ] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Los habitents du velâjo ant nom los Ouchârds [lu.z‿ø.ˈθɑːʀ] et les Ouchârdes [le.z‿ø.ˈθɑːʀ.de]. GeografiaLo bôrg de la comona sè trôve a 1 038 m de hiôt en avâl de Chamôni dens un crot de la valê de Chamôni a riva gôche d’Ârva dedens les Ârpes u sud-èste du Fôcegni savoyârd, a la bise du pied du mont Blanc. Liére la suita |
Devendro 11 d’octobro 2024Siérvôs [ʃiʀ.ˈvo] ou [θiʀ.ˈvo] (Servoz [sɛʁ.voz] ou [sɛʁ.vo] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Lo velâjo z-est réstâ a l’ècârt des grants mouvamuents touristicos de la règion et gouârde, du côp, unna bôna façon campagnârda et montagnârda sôvegouardâ. Los habitents du velâjo ant nom los Siérvos [lu ˈʃiːʀ.vo] et les Siérves [le ˈʃiːʀ.ve]. GeografiaLo bôrg de la comona sè trôve a 815 m de hiôt en avâl des gôrges d’Ârva sus un plan a riva drêta d’Ârva dedens les Ârpes u sud-èste du Fôcegni savoyârd, prés de l’entrâ de la valê de Chamôni. Liére la suita |
Dessando 12 d’octobro 2024Siérvôs [ʃiʀ.ˈvo] ou [θiʀ.ˈvo] (Servoz [sɛʁ.voz] ou [sɛʁ.vo] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Lo velâjo z-est réstâ a l’ècârt des grants mouvamuents touristicos de la règion et gouârde, du côp, unna bôna façon campagnârda et montagnârda sôvegouardâ. Los habitents du velâjo ant nom los Siérvos [lu ˈʃiːʀ.vo] et les Siérves [le ˈʃiːʀ.ve]. GeografiaLo bôrg de la comona sè trôve a 815 m de hiôt en avâl des gôrges d’Ârva sus un plan a riva drêta d’Ârva dedens les Ârpes u sud-èste du Fôcegni savoyârd, prés de l’entrâ de la valê de Chamôni. Liére la suita |
Demenge 13 d’octobro 2024Siérvôs [ʃiʀ.ˈvo] ou [θiʀ.ˈvo] (Servoz [sɛʁ.voz] ou [sɛʁ.vo] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Lo velâjo z-est réstâ a l’ècârt des grants mouvamuents touristicos de la règion et gouârde, du côp, unna bôna façon campagnârda et montagnârda sôvegouardâ. Los habitents du velâjo ant nom los Siérvos [lu ˈʃiːʀ.vo] et les Siérves [le ˈʃiːʀ.ve]. GeografiaLo bôrg de la comona sè trôve a 815 m de hiôt en avâl des gôrges d’Ârva sus un plan a riva drêta d’Ârva dedens les Ârpes u sud-èste du Fôcegni savoyârd, prés de l’entrâ de la valê de Chamôni. Liére la suita |
Delon 14 d’octobro 2024Siérvôs [ʃiʀ.ˈvo] ou [θiʀ.ˈvo] (Servoz [sɛʁ.voz] ou [sɛʁ.vo] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Lo velâjo z-est réstâ a l’ècârt des grants mouvamuents touristicos de la règion et gouârde, du côp, unna bôna façon campagnârda et montagnârda sôvegouardâ. Los habitents du velâjo ant nom los Siérvos [lu ˈʃiːʀ.vo] et les Siérves [le ˈʃiːʀ.ve]. GeografiaLo bôrg de la comona sè trôve a 815 m de hiôt en avâl des gôrges d’Ârva sus un plan a riva drêta d’Ârva dedens les Ârpes u sud-èste du Fôcegni savoyârd, prés de l’entrâ de la valê de Chamôni. Liére la suita |
Demârs 15 d’octobro 2024Siérvôs [ʃiʀ.ˈvo] ou [θiʀ.ˈvo] (Servoz [sɛʁ.voz] ou [sɛʁ.vo] en francês) est unna comona francêsa et arpetanna de montagne du Hiôt-Fôcegni en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartamuent de la Savouè-d’Amont en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Lo velâjo z-est réstâ a l’ècârt des grants mouvamuents touristicos de la règion et gouârde, du côp, unna bôna façon campagnârda et montagnârda sôvegouardâ. Los habitents du velâjo ant nom los Siérvos [lu ˈʃiːʀ.vo] et les Siérves [le ˈʃiːʀ.ve]. GeografiaLo bôrg de la comona sè trôve a 815 m de hiôt en avâl des gôrges d’Ârva sus un plan a riva drêta d’Ârva dedens les Ârpes u sud-èste du Fôcegni savoyârd, prés de l’entrâ de la valê de Chamôni. Liére la suita |
Demécro 16 d’octobro 2024En botanica, un borjon [bɔr.ˈdzɔ̃] ou ben un brot [brɔ] — ou oncor un jet [dzət] en Vâl d’Aoûta et na partia du Valês Centrâl — est ‘n ensemblo de franc jouenes piéces folyères rassemblâyes sus un axo vègètatif rudament côrt. Corrèspond gènèralament a na crèssua qu’aparêt dessus doux-três parties des vègètâls et que balye nèssence a les branches, a les fôlyes, a les fllors et pués ux fruits. Los borjons sont bien de côps emparâs per d’ècâlyes prod sovent cuvèrtes d’un’èssence pegienta. Dens los payis tempèrâs, sè fôrmont vers la fin de la bèla sêson, tantout a l’assela de les fôlyes, tantout u fin bèc des raméls, pués s’ôvront de forél que vint. Fôt pas confondre lo borjon avouéc lo boton fllorâl, que prend ples târd et pués contint ren que de fllors. Liére la suita |
Dejô 17 d’octobro 2024En botanica, un borjon [bɔr.ˈdzɔ̃] ou ben un brot [brɔ] — ou oncor un jet [dzət] en Vâl d’Aoûta et na partia du Valês Centrâl — est ‘n ensemblo de franc jouenes piéces folyères rassemblâyes sus un axo vègètatif rudament côrt. Corrèspond gènèralament a na crèssua qu’aparêt dessus doux-três parties des vègètâls et que balye nèssence a les branches, a les fôlyes, a les fllors et pués ux fruits. Los borjons sont bien de côps emparâs per d’ècâlyes prod sovent cuvèrtes d’un’èssence pegienta. Dens los payis tempèrâs, sè fôrmont vers la fin de la bèla sêson, tantout a l’assela de les fôlyes, tantout u fin bèc des raméls, pués s’ôvront de forél que vint. Fôt pas confondre lo borjon avouéc lo boton fllorâl, que prend ples târd et pués contint ren que de fllors. Liére la suita |
Devendro 18 d’octobro 2024En botanica, un borjon [bɔr.ˈdzɔ̃] ou ben un brot [brɔ] — ou oncor un jet [dzət] en Vâl d’Aoûta et na partia du Valês Centrâl — est ‘n ensemblo de franc jouenes piéces folyères rassemblâyes sus un axo vègètatif rudament côrt. Corrèspond gènèralament a na crèssua qu’aparêt dessus doux-três parties des vègètâls et que balye nèssence a les branches, a les fôlyes, a les fllors et pués ux fruits. Los borjons sont bien de côps emparâs per d’ècâlyes prod sovent cuvèrtes d’un’èssence pegienta. Dens los payis tempèrâs, sè fôrmont vers la fin de la bèla sêson, tantout a l’assela de les fôlyes, tantout u fin bèc des raméls, pués s’ôvront de forél que vint. Fôt pas confondre lo borjon avouéc lo boton fllorâl, que prend ples târd et pués contint ren que de fllors. Liére la suita |
Dessando 19 d’octobro 2024En botanica, un borjon [bɔr.ˈdzɔ̃] ou ben un brot [brɔ] — ou oncor un jet [dzət] en Vâl d’Aoûta et na partia du Valês Centrâl — est ‘n ensemblo de franc jouenes piéces folyères rassemblâyes sus un axo vègètatif rudament côrt. Corrèspond gènèralament a na crèssua qu’aparêt dessus doux-três parties des vègètâls et que balye nèssence a les branches, a les fôlyes, a les fllors et pués ux fruits. Los borjons sont bien de côps emparâs per d’ècâlyes prod sovent cuvèrtes d’un’èssence pegienta. Dens los payis tempèrâs, sè fôrmont vers la fin de la bèla sêson, tantout a l’assela de les fôlyes, tantout u fin bèc des raméls, pués s’ôvront de forél que vint. Fôt pas confondre lo borjon avouéc lo boton fllorâl, que prend ples târd et pués contint ren que de fllors. Liére la suita |
Demenge 20 d’octobro 2024En botanica, un borjon [bɔr.ˈdzɔ̃] ou ben un brot [brɔ] — ou oncor un jet [dzət] en Vâl d’Aoûta et na partia du Valês Centrâl — est ‘n ensemblo de franc jouenes piéces folyères rassemblâyes sus un axo vègètatif rudament côrt. Corrèspond gènèralament a na crèssua qu’aparêt dessus doux-três parties des vègètâls et que balye nèssence a les branches, a les fôlyes, a les fllors et pués ux fruits. Los borjons sont bien de côps emparâs per d’ècâlyes prod sovent cuvèrtes d’un’èssence pegienta. Dens los payis tempèrâs, sè fôrmont vers la fin de la bèla sêson, tantout a l’assela de les fôlyes, tantout u fin bèc des raméls, pués s’ôvront de forél que vint. Fôt pas confondre lo borjon avouéc lo boton fllorâl, que prend ples târd et pués contint ren que de fllors. Liére la suita |
Delon 21 d’octobro 2024L’articllo que dêt aparêtre ique est p’oncor étâ chouèsi. |
Demârs 22 d’octobro 2024L’articllo que dêt aparêtre ique est p’oncor étâ chouèsi. |
Demécro 23 d’octobro 2024L’articllo que dêt aparêtre ique est p’oncor étâ chouèsi. |
Dejô 24 d’octobro 2024L’articllo que dêt aparêtre ique est p’oncor étâ chouèsi. |
Devendro 25 d’octobro 2024L’articllo que dêt aparêtre ique est p’oncor étâ chouèsi. |
Dessando 26 d’octobro 2024L’articllo que dêt aparêtre ique est p’oncor étâ chouèsi. |
Demenge 27 d’octobro 2024L’articllo que dêt aparêtre ique est p’oncor étâ chouèsi. |
Delon 28 d’octobro 2024L’articllo que dêt aparêtre ique est p’oncor étâ chouèsi. |
Demârs 29 d’octobro 2024L’articllo que dêt aparêtre ique est p’oncor étâ chouèsi. |
Demécro 30 d’octobro 2024L’articllo que dêt aparêtre ique est p’oncor étâ chouèsi. |
Dejô 31 d’octobro 2024L’articllo que dêt aparêtre ique est p’oncor étâ chouèsi. |