intrigue

intrigue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intrigar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intrigar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intrigar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb intrigar.

• Síl·labes: in·tri·gue (3)
• Anagrames: entrigui, entriguí, reguitni, reguitní

• Pronúncia: /ˈɪntɹiːɡ/

intrigue ‎(plural intrigues)

1. intriga

intrigue ‎(3a persona singular present intrigues, gerundi intriguing, passat i participi intrigued)

1. intrigar