intriga

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /inˈtɾi.ɣə/, occidental /inˈtɾi.ɣa/
• Rimes: -iɡa
• Etimologia: Derivat del verb intrigar.

intriga f. ‎(plural intrigues)

1. Acció que s'executa amb astúcia i ocultament per aconseguir algun fi.

intriga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de intrigar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb intrigar.

• Síl·labes: in·tri·ga (3)
• Anagrames: tragini, traginí

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot