aspire

aspire

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aspirar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aspirar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aspirar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aspirar.

• Síl·labes: as·pi·re (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeiprs)
• Anagrames: apries, apriés, espair, espiar, espira, Espirà, esprai, paires, pairés, païres, paries, pisaré, separi, separí

• Pronúncia: /əˈspaɪə(ɹ)/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Del francès antic aspirer, del llatí aspirare.

aspire ‎(3a persona singular present aspires, gerundi aspiring, passat i participi aspired)

1. aspirar

   He aspires to become a successful doctor.

   Ell aspira a ser un metge reeixit.