Tosudita
 Tosudita | |
|---|---|
 Tosudita recobrint cristalls d'ortoclasa  | |
| Fórmula química | Na0.5(Al,Mg)₆((Si,Al)₈O18)(OH)₁₂·5H₂O |
| Epònim | Toshio Sudō (en)  |
| Localitat tipus | Solnechnogorsk, Aluixta, República de Crimea, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.08a |
| Dana | 71.4.2.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,17 Å; b = 8,97 Å; c = 24,2 Å; β = 94° |
| Grup puntual | 2 - esfenoide |
| Grup espacial | b2 |
| Color | blanc, groc clar, verd clar, blau intens |
| Exfoliació | perfecta - {001} |
| Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
| Lluïssor | cerosa, mat |
| Densitat | 2,83 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,542 a 1,564 nβ = 1,570 nγ = 1,548 a 1,574 |
| Birefringència | δ = 0,006 a 0,010 |
| Angle 2V | mesurat: 59° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Impureses comunes | Fe, Mg, Ca, Li |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Tos |
| Referències | [1] |
La tosudita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Toshio Sudo (1911-2000), professor de mineralogia de la Universitat de Tòquio, al Japó. Va ser un expert en la mineralogia de les argiles, sobretot en els processos d'alteració mitjançant els quals es formen aquestes.
Característiques
[modifica]La tosudita és un silicat de fórmula química Na0.5(Al,Mg)₆((Si,Al)₈O18)(OH)₁₂·5H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1963. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Solnechnogorsk, a la ciutat balneari d'Aluixta (República de Crimea, Rússia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències
[modifica]