Gonyerita
 Gonyerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Mn²⁺Mg)₅Fe³⁺(Fe³⁺Si₃O₁₀)(OH)₈ |
| Epònim | Forest A. Gonyer (en)  |
| Localitat tipus | Långban, Municipi de Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.55 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.09d – Anhang |
| Dana | 71.4.4.1 |
| Heys | 14.18.10 |
| Propietats | |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,646 nβ = 1,664 nγ = 1,664 |
| Birefringència | δ = 0,018 |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Al, Zn, Pb, Ca, F, Cl |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Gye |
| Referències | [1] |
La gonyerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la clorita. Rep el nom en honor de Forest A. Gonyer (24 de març de 1899 - desembre de 1971) químic del departament de mineralogia de la Universitat Harvard. Gonyer va nomenar moltes espècies minerals noves o les va analitzar químicament sense coautoria, com per exemple la dakeïta, la roweïta i salesita.
Característiques
[modifica]La gonyerita és un silicat de fórmula química (Mn²⁺Mg)₅Fe³⁺(Fe³⁺Si₃O₁₀)(OH)₈. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Långban, dins el municipi de Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia). També ha estat descrita a Noruega, Alemanya, Itàlia, Sud-àfrica, Austràlia i els Estats Units.
Referències
[modifica]