Brammal·lita
Brammal·lita | |
---|---|
Varietat de: paragonita | |
Fórmula química | (Na,H₃O)(Al,Mg,Fe)₂((Si,Al)₄O10)(OH)₂ |
Localitat tipus | Llandybie (en) |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.25 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.07a |
Dana | 71.2.2d.4 |
Heys | 16.2.11 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 5,12Å; b = 8,91Å; c = 19,26Å; β = 95,83° |
Color | blanc |
Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
Lluïssor | terrosa |
Color de la ratlla | blanc |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,535 a 1,570 nβ = 1,555 a 1,600 nγ = 1,565 a 1,605 |
Birefringència | δ = 0,030 a 0,035 |
Angle 2V | mesurat: 5° a 25°, calculat: 42° a 68° |
Dispersió òptica | no en té |
Més informació | |
Any d'aprovació | 1943 |
Símbol | Bml |
Referències | [1] |
La brammallita o brammal·lita és un mineral de la classe dels silicats, una varietat de paragonita que pertany al grup de les miques. Rep el nom en honor d'Alfred Brammall (1879-1954), geòleg i mineralogista britànic.
Característiques
[modifica]La brammal·lita és un silicat de fórmula química (Na,H₃O)(Al,Mg,Fe)₂((Si,Al)₄O10)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. Es tracta d'una varietat de paragonita deficient en sodi, anàleg de la il·lita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brammal·lita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Llandybie, a Carmarthenshire (Gal·les), tot i que també ha estat descrita en altres indrets dels País de Gal·les, a Polònia i a Eslovàquia.
Referències
[modifica]- ↑ «Brammallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 abril 2019].