Vés al contingut

Mazahua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaMazahua
Jñatjo
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants151.897[1]
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatMèxic, Michoacán
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
Otomian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Codis
ISO 639-2maz
ISO 639-3maz Modifica el valor a Wikidata
Glottologmaza1293 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemaz Modifica el valor a Wikidata
IETFmaz Modifica el valor a Wikidata
Territoris de parla mazahua

El mazahua és una llengua que es parla al centre de Mèxic. Els seus parlants denominen a la llengua amb el nom de jñatio, amb el qual també es designen a si mateixos els mazahues. Aquest últim és un etnònim nàhuatl que significa gent que posseeix cérvols.

L'idioma mazahua pertany al grup lingüístic otopame de la família otomang. Juntament amb altres seixanta-dues llengües, el mazahua és reconegut com a llengua nacional a Mèxic, amb la mateixa validesa que l'idioma espanyol en tot el seu territori.[2] Els mazahues tenen un alt grau de bilingüisme amb el castellà i es concentren principalment entre els boscos de l'Estat de Mèxic i de Michoacán, a la vall d'Ixtlahuaca a 36 km de la ciutat de Toluca, de Mèxic, especialment en el municipi de San Felipe del Progreso. No obstant això, també existeixen nuclis importants de parlants d'aquesta llengua a la ciutat de Toluca i al Districte Federal, entitat en la que conformen la sisena comunitat lingüística després dels parlants d'espanyol, nàhuatl, otomí, mixtec i zapotec.

Les llengües més properes al mazahua són l'otomí, matlatzinca i el tlahuica, llengües amb les quals forma el grup otopameo. El mazahua és una llengua tonal, i distingeix tons alt, baix i descendent en qualsevol síl·laba, excepte en l'última.

El centre cerimonial mazahua es troba al municipi de San Felipe del Progreso en la comunitat de Santa Ana Nichi, lloc de fefaent activitat cultural on es practica durant el primer diumenge de cada mes una sèrie d'activitats espirituals que tenen com a finalitat rendir tribut a l'astre Sol perquè els brindi la seva benedicció durant tota la jornada del mes.

S'emet un programa de ràdio en mazahua en l'emissora XETUMI-AM situada a Tuxpan (Michoacán), dependent de la CDI.

Descripció lingüística

[modifica]

El mazahua té una fonologia i una morfologia bastant complexes.[3] La complexitat de la fonologia es tradueix en l'elevat nombre de segments fonèmics, mentre que la complexitat morfològica es dona especialment en el verb.

Fonologia

[modifica]

L'inventari consonàntic del mazahua ve donat per:[4]

Bilabial Alveolar Palatal Velar Labio-
velar 		Glotal
aspir sorda sonor aspir sorda sonor aspir sorda sonor aspir sorda sonor aspir sorda sonor aspir sorda sonor
Nasal m̥ m n̊ n ɲ̊ ɲ
mʼ nʼ ɲʼ
Oclusiva pʰ p tʰ t kʰ k kʷʰ kʷ ʔ
pʼ ɓ tʼ ɗ kʼ kʼʷ
Africada ʦʰ ʦ ʣ ʧʰ ʧ
ʦʼ ʧʼ
Fricativa β sʰ s z ʃ ʒ ɣ h
sʼ
Sonorant ɾ j̥ j w̥ w
jʼ wʼ

El signe /ʼ/ denota que es tracta de consonants ejectives o glotalitzades.

Quant a les vocals l'inventari és:

orals nasals
anterior central posterior anterior central posterior
tancades i ɨ u ĩ ĩ ũ
mitjanes e ə o ẽ ã õ
obertes ɛ a ɔ

Escriptura

[modifica]

Els espanyols van introduir l'alfabet llatí, el qual va ser utilitzat per registrar una gran quantitat de paraules. L'ortografia del mazahua usa dues diferents grafies en les vocals: una barra per a les vocals nasalitzades i un de greu pel saltillo.

Actualment, existeixen dues convencions diferents que usen diferents subconjunts de l'alfabet llatí: l'ortografia tradicional i l'ortografia pràctica de la SEP. La Secretaría de Educación Pública de Mèxic (SEP) és la institució que regula les regles de l'ortografia, i la que ha establert un sistema d'escriptura pràctic que s'ensenya als programes d'educació primària bilingües a les comunitats indígenes. El següent quadre recull convencions usades en l'ortografia mazahua i en l'ortografia de les variants per transcriure els diferents fonemes:

Fonemes /a, a:/ /e, e:/ /i, i:/ /o, o:/ /u, u:/ /p/ /t/ /k/ /kʷ/ /ʔ/ /ʦ/ /ʧ/ /t͡ɬ/ /s/ /ʃ/ /l/ /j/ /w/ /m/ /n/
Alfabet A a
(Ⱥ ⱥ)		 E e
(Ɇ ɇ)		 I i O o
(Ø ø)		 U u
(U̷ u̷)		 B b D d G g K k Ts ts Ch ch Zh zh S s X x L l Y y W w M m N n

Característiques literàries

[modifica]

El mazahua es caracteritza per l'escassetat de recursos literaris, però és possible trobar alguns texts:

Ts'ik'etrjo nzhenchju̷ 'petit xai'
a ri b'u̷b'u̷ba k'o nuts'k'e, 'vine, jugo amb tu'
kja nuin trroxdyzigo, 'el meu coll pàlid'
jyezi k'u̷ra nrroru̷ 'déixa'm que mengi'
jyezi ra s'u̷tr'u̷ 'deixa'm besar'
na punkju̷ mⱥjⱥ, xopu̷ji nu ngoxti nu kjɇɇ nu ba sⱥjⱥ 'alegres, molt alegres; benvingut l'any'

Gramàtica

[modifica]

El mazahua és una llengua molt propera l'otomí. Igual que l'otomí té article definit (nu- 'el, la') i indefinit (na- 'un, una'), la forma de la qual en plural és comú a tots dos (yo- 'els, les, uns, unes'). Els noms no distingeixen normalment singular de plural, encara que les formes possessives dels mateixos poden distingir si el posseïdor és singular o plural:

xin-ʣumwɨ 'la meva casa, les meves casas'
xin-ʣumwɨ-hi 'la nostra casa, les nostres casas'

En el verb en canvi es distingeixen tres nombres gramaticals: singular, plural i dual. Una forma verbal conjugada normalment té la següent estructura:[5]

TEMPS/MODE/ASPECTE + arrel + PERSONA + NÚMERO
ra-xi-ko-Ø (PRES-dormir-1a PERS.-SING) 'dormo'
ra-xi-nu-Ø (PRES-dormir-3a PERS.-SING) 'dorm'
ru-nyona-ko-hi (PAS-comer-1ªPERS.-PLU) 'Hem menjat'
ru-nyona-nu-Ø (PAS-comer-3a PERS.-SING) 'Ha mejnat'

Els noms usen àmpliament els prefixos per la derivació:

(deverbatiu d'acció verbal) hɛʤɛ 'filar' > tʰɛʤɛ 'fus'
(deverbatiu d'agent) biʒi 'música' > bɛbiʒi 'músic (persona)'

Comparació lèxica

[modifica]

El següent quadre compara els numerals diverses varietats de mazahua:

GLOSSA Mazahua[6] proto-
mazahua 		proto-
otomí 		proto-
matlazinca
s. XVII El Oro Atlacomulco Yeche Francisco
Serrato 		Almoloya S. Bart.
del Llano
1 daha daha nahĩ daha daa na na *ndaha *ʔna *ndá
2 yehe yehe yɛhɛ yehe yɛɛ yɛ yihɛ *ye-he *yó-hó *-nó
3 eñhii niʔi nihi niʔi nii ni ñi *niʔi *ʔñu *-yu/*-ʃu
4 zioho ʣiyo ʣiyo ʣiyo ziho ʣiyo ʒiyo *ʣi-yo *góhó *kunhó
5 zicha ʦiʧʔaha ʦiʧa ʣiʧʔa ʦiʧa ʦiʧa ʧiʧa *ʦiʧʔa *kʔĭtʔa *kwi-tʔa
6 nantto ñãnto ñãnto ñãnto ñãnto ñãnto ñãnto *ʔɾa-tó *(ʔ)ɾa-ntó *ndáh-ntó
7 yencho yenʧo yenʧo yenʧo yenʧo yenʧo yenʧo *ye-nʧo *yo-tó *ñe-nto
8 ñincho ninʧo yinʧo ñinʧo ninʧo ñinʧo ñinʧo *ni-nʧo *hñã-tó *ñe-kunhó
9 zincho zinʧo ʣinʧo ʣinʧo (nuebe) (nuebe) zinʧo *ʣi-nʧo *gító
10 decha ʤeʦaha yeʧʔa yeʧʔa ʤeʧa yeʧa ʤeʧʔa *ye-ʧʔa *ʔɾɛtʔa *ndah-tʔa
'cabeza' ñi ñiʔi ñi nii ñi ñi ñi *niʔ *ñá (<*yã) *nu
'ojo' cho ndoo ʧo ʒoo ʒoo ɾo ʧo *nto *dɔ *nta
'orellllla' zo nzõõ to ʣõõ gõ ʧõ *gũ
'ma' ye ʤeʔe bwiʤe yee ʤeʔe ye ye *yeʔ *ʔyé *yé
'peu' hua gwaʔa kwa kwaa gwaʔa kwa kwa *kwa *gwá *mo
'sangr' qhi, çi kʔiʔi kʔiʔi tsii kʔi tsi *kʔi *khí *ʧíhya
'moresc' cho jeʧo dɛʧo jeʧo dɛʧo ɾdɛʧo dɛʧo *deʧo *dethã *datʔwi
'xili' y iʔi i ʔi ʔiʔi ʔi ʔi *ʔi *ʔí *himí
'sal' o ʔu ʔõʔõ ʔõ ʔõ hõ *ʔõ *ʔũ *tʔusi
'carn' gues, zee ngɛ ngɛh-ɛ nzɛɛ ngɛɛ ngɛ ngɛ *n-ge *n-gí *ríní
'cavallo[7] paɾe pʔaɾi pʔaɾi pʔaɾi pʔaɾi pʔaɾi pʔani *phari *phani
'terra' homue homʔwĩ hõmʔwĩ hõmʔwĩ hõma hõma *homʔwĩ *hɔi
'pedra' do ndo nɾo ɾoo mezo *ndo *dó *nto
'sol, llum' yhaɾe yaɾi hyaɾi hyaɾi yaɾi hyaɾi yaɾi *hyaɾi *hyádi *yahbi
'cel' ahezi hɛ̃se hɛ̃se hɛ̃nse hɛ̃ze hɛ̃nsi hɛ̃sɛ
'aigua' dehe dehe dehe dɛhɛ ɾɛɛ ɾɛ dɛhɛ *dehe *déhé *ntá-wi
'fred' ze sɛ sɛh-ɛ sɛɛ nsɛ sɛ *se(e) *ʦɛ´ *ʦé
'calor' pa pa pah-a pa pa pa *pa *pa *pá-
'dia' pa pa pa pa padya pa *pa *pá
'nit' xõmue ʃõmwũ ʃõmwĩ ʃõmwĩ ʃõmĩ ʃõmĩ ʃõmĩ *šõmwi *(n-)šũi *ʃũi
'any' chee kʔe kʔe kʔe kʔi kʔe *kʔe- *kʔeya *kʔiʧi
'casa' zumue ʣu zumwĩ gumwĩ gumwĩ gumwĩ ʣumwĩ *gũ-mwĩ *n-gũ *báʔni
'mercat' chomue ʧõmĩ ʧõmwĩ ʒõmwi ʒomwĩ ʧõmĩ ʧõma *ʧomi *tetani
'dona' chixu diʃu (bɛñi) ɾisĩ ɾiʃu ɾiʃõ dinʃõ *ndi-šu *(ši-)ʦu-
'home' ondee bɛzo bɛzo bwɛzo bɛzo bɛzo bɛzo *wɛ-zo

Referències

[modifica]
  1. ↑ CDI, 2000.
  2. ↑ Llei General de Drets Lingüístics dels Pobles Indígenes Arxivat 2007-02-08 a Wayback Machine., decret publicat el 13 de març de 2003.
  3. ↑ Knapp, 1996
  4. ↑ Michael Knapp, 2002, p. 67
  5. ↑ Soustelle, 1937, pp.286-287
  6. ↑ Jacques Soustelle, 1938
  7. ↑ Aquesta paraula habria significat originalment 'cérvol'

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Knapp Ring, Michael Herbert, Fonología del mazahua, Tesis de licenciatura, ENAH, México, 1996
  • Michael Knapp, 2002 “Elementos de dialectología Mazahua" En: "Del Cora Al Maya Yucateco: Estudios Linguisticos Sobre Algunas Lenguas Indígenas Mexicanas" Paulette Levy (Ed.), Universidad Nacional Autónoma de México.

Enllaços externs

[modifica]
Prova Wikipedia en mazahua a Wikimedia Incubator.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mazahua&oldid=33443188»