Vés al contingut

Mam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaMam
Qyol Mam
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsGuatemala Guatemala 477.714 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 10,374 (2010)[2]
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatGuatemala
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües mam Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióALMG i INALI
Codis
ISO 639-2mam
ISO 639-3mam Modifica el valor a Wikidata
Glottologmamm1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemam Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1822 Modifica el valor a Wikidata
IETFmam Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8091 Modifica el valor a Wikidata

El mam és una llengua maia parlada pels mams, un poble de cultura maia que habita en a l'estat mexicà de Chiapas i als departaments guatemalencs de Quetzaltenango, Huehuetenango, San Marcos, i Retalhuleu. També hi ha uns milers de parlants mam a Califòrnia, Estats Units.

Els mam a Mèxic

Classificació

[modifica]

El mam és força proper al tektitek, i les dues llengües formen part del grup mam, i juntament amb les llengües del grup ixil, és a dir, l'awakatek i l'ixil, formen la sotsbranca Gran Mam. Plegats, les branques Gran Mam i Gran Quitxé (que aplega 10 llengües maies, inclòs el quitxé) formen la branca quitxé-mam.

Dialectes

[modifica]

Nora C. England (1983) reconeix tres grans grups de dialectes mam.

A causa de la política colonial espanyola que va imposar càstigs sever en l'ús escrit de la llengua indígena el llenguatge pot variar molt d'un llogaret a un altre. A causa de la falta d'un dialecte escrit estandarditzat durant tota l'època colonial els diferents pobles van desenvolupar accents regionals que van evolucionar en dialectes diferenciats complets, tot i que els pobles poden estar a només uns pocs quilòmetres de distància l'un de l'altre. D'altra banda el poble mam han ocupat contínuament el seu territori actual, molt abans de la conquesta espanyola, possiblement ja en el 500 dC, segons el lingüista Terrence Kaufman (England 1983:6). Això explicaria la gran diversitat dialectal entre els idiomes mam. No obstant això la mútua intel·ligibilitat, encara que difícil, és possible a través de la pràctica (England 1983).

Distribució

[modifica]

El mam és parlat a 64 comunitats en 4 departaments.[5] Entre les llengüe veïnes hi ha el jakaltek i el q'anjob'al al nord, Tektitek a l'oest, i ixil, awatek, sipakapense, i k'iche a l'est.

Departament de Quetzaltenango

Departament de Huehuetenango


Departament de San Marcos

departament de Retalhuleu

Fonologia

[modifica]

Vocals

[modifica]

El mam té 10 vocals, 5 curtes i 5 llargues:[6]

Curtes Anterior Central Posterior
Tancada ii /iː/ u /ʉ/ uu /u͍ː/
Quasi tancada i /ɪ/
Mitjana ee /eː/ oo /o͍ː/
Semioberta e /ɛ/ o /ɔ/
Oberta a /ä/ aa /ɑ͍ː/
  • La vocal mitjana central és un al·lòfon d'a, e i u curtes que pot ocórrer en la síl·laba seguida una vocal llarga tònica.

Com a moltes llengües maies, la longitud vocàlica és contrastiva, i les vocals llargues i curtes tenen valors fonèmics diferents i es tracten com a vocals separades. Les versions llargues les vocals posteriors /o/, /u/, /ɑ/, transcrits com a [oo], [uu], i [aa] estan lleugerament comprimides i es pronuncien com /o͍ː/, /u͍ː/, and /ɑ͍ː/ respectivament, i són arrodonides parcialment.

Al dialecte Todos Santos l'estructura vocàlica és una mica diferent. Mentre /o/, /a/, i /u/ es mantenen igual que altres varietats, /e/ curta esdevé el diftong /ɛi/, aquí es pot sentir un exemple en àudio:[7] Endemés, les vocals llargues (distingides doblant les lletres) s'han convertit en sons separats per complet. /aː/ llarga ha esdevingut /ɒ/, /oː/ llarga ha esdevingut /øː/ i /uː/ llarga ha esdevingut /yː/.

Consonants

[modifica]

El mam té 27 consonants, incloses les glotals:

Bilabial Alveolar Postalveolar Retroflex Palatal Velar Uvular Glotal
Normal Palatalizada
Oclusiva Normal p /p̪ʰ~ɸʰ/ t /tʰ/ k /kʰ/ ky /kʲ~kɕʰ/ q /qʰ/ ' /ʲʔ/
Ejectiva t' /tʼ~ɗ/ k' /kʼ/ ky'/kʲʼ~kɕʼ/ q' /ʛ/
Implosiva b' /ɓ/
Nasal m /m/ n /n/ ny/ɲ/ n /ŋ/
Fricativa w /v/ s /s/ xh /ʃ/ x /ʂ~ʐ/ j /χ/
Africada Normal b /β/ tz /t͡sʰ/ ch /t͡ʃʰ/ tx /ʈ͡ʂʰ/
Ejectiva tz' /t͡sʼ~dzʼ/ ch' /t͡ʃʼ~dʒʼ/ tx' /ʈ͡ʂʼ~ɖʐʼ/
Bategant r /ɾ/
Aproximant w /ʋ/ l /l~ɺ/ y /j/ w /w/

Referències

[modifica]
  1. ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  4. ↑ «www.sep.gob.mx». Arxivat de l'original el 2007-02-08. [Consulta: 8 gener 2014].
  5. ↑ Academia de Lenguas Mayas de Guatemala. Pujb'il Yol Mam: Vocabulario Mam, 2003. 
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.utexas.edu/utpress/books/enggra.html A Grammar of Mam, A Mayan Language, Nora C. England, University of Texas Press, page 33
  7. ↑ Speaking in MAM (streaming video). Todos Santos, Guatemala: YouTube. 2009. 

Bibliografia

[modifica]
  • Pérez, Eduardo and Jiménez, Odilio. Ttxoolil Qyool Mam - Gramática Mam. Cholsamaj, 1997. 
  • England, Nora C.. A grammar of Mam, a Mayan language. Austin: University of Texas Press, 1983. 
  • Pérez Alonzo, Juventino de Jesús. Diccionario Bilingüe Estándar Mam-Español Págs. 9-15. Primera. NOJIB'SA, 2007. ISBN 978-99222-956-0-1. 
  •  PDF Alfabeto Ortográfico del Idioma Mam según la ALMG

Enllaços externs

[modifica]
Prova Wikipedia en mam a Wikimedia Incubator.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mam&oldid=32183849»