Caló
|
Per a altres significats, vegeu «Caló (desambiguació)». |
| Caló | |
|---|---|
| Altres noms | Zincaló, Romaní espanyol, Romani-Caló |
| Tipus | llengua, llengua viva i llengua mixta  |
| Ús | |
| Parlants | Entre 65.000 i 175.000 |
| Parlants nadius | 60.000 (2015 ) |
| Autòcton de | el Sud d'Àsia |
| Estat | Espanya, Portugal, França, Brasil i altres països d'Amèrica del Sud |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries centrals romaní pararromaní | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | rmq |
| Glottolog | calo1236 |
| Ethnologue | rmq |
| IETF | rmq |
El caló (zincaló, romaní ibèric o romaní espanyol), és una llengua variant del romaní. És utilitzada pel poble gitano, fonamentalment a l'estat espanyol, i no té una distribució territorial fixa. La llengua és enquadrada dins del grup septentrional, subgrup ibèric / occidental de l'idioma romaní.
La denominació caló prové del romaní kaló, originalment l'adjectiu «negre», substantivat com a «infeliç» i en caló amb el sentit d'«home gitano» (amb la mateixa arrel i significat que el sànscrit kāla, i que també ha donat el mot català calés «diners» per les monedes fosques).
El parla una població estimada (segons l'any 1996 per Ethnologue) entre 40.000 i 140.000 persones a l'estat espanyol; entre 10.000 i 20.000 a l'estat francès; 5.000 a Portugal; 10.000 a Amèrica Llatina; i entre 65.000 i 175.000 a tot el món. Algunes estimacions diuen que el parlen 300.000 persones gitanes a l'estat espanyol.
Té una marcada influència de les llengües romàniques amb les quals conviu, fonamentalment del castellà andalús, i en menor mesura de l'èuscar (que no és una llengua romànica). Té diversos dialectes: caló castellà, caló portuguès, caló català, erromintxela[1] (caló basc) o caló brasiler.
Algunes estadístiques indiquen que només l'1% dels gitanos de l'estat espanyol parlen caló, però la majoria en coneixen el vocabulari bàsic. Per això, les associacions gitanes internacionals promouen la variant romaní anomenada kalderash per a la intercomprensió dels romanís de tot el món.
En gran part, l'ús del caló es manté com un llenguatge íntim o secret.
A l'estat espanyol, no es troba protegit per l'acord de la Carta Europea de les llengües Minoritàries o Regionals perquè no s'esmenta el caló en cap estatut d'Autonomia.[2] Tampoc ha estat considerada la seva protecció per França, ni per Portugal.
Origen
[modifica]Es va originar per la influència sobre la llengua original gitana, el romaní, exercida per les llengües del seu entorn.[3] Això ha fet que es consideri com un pidgin, però amb la diferència que el romaní aporta la major part del lèxic i les llengües peninsulars la gramàtica, al revés del que passa habitualment amb el pidgin. Sovint ha estat considerada com un argot d'ocultació de la comunitat ètnica gitana o del món de la delinqüència.
Caló català
[modifica].JPG)
El caló català és una variant formada sobre una estructura gramatical i fonètica del català. Alguns mots propis del caló català han passat al vocabulari comú del català i no pas del castellà: halar (menjar), xaval (noi), dinyar-la (morir), filar (veure), calés (diners), cangueli (por), paio (individu).
Juli Vallmitjana és l'escriptor que reflectí més la vida gitana i el caló català en les seves obres. També utilitzà formes caló Salvador Espriu, especialment en la seva obra Ronda de mort a Sinera.
Els gitanos arrelats a Catalunya, tot i mantenir lèxic caló, acostumen a tenir el català com a llengua pròpia, especialment els de l'Empordà i el Rosselló, i conserven la llengua catalana amb trets molt genuïns, cosa especialment remarcable a la Catalunya Nord, on és el grup humà de la zona que més i millor manté l'ús del català.
El caló català, igual que els altres dialectes gitanos de la península Ibèrica, es troba en clar retrocés: la llengua materna dels gitanos catalans és el català; el caló ha passat a ser una llengua emprada només en determinades situacions, sobretot com a instrument de defensa. Les noves generacions la utilitzen cada vegada menys. Reduït el caló a un ús molt limitat, allò que dona identitat lingüística als gitanos catalans és ara la forma de parlar català (català agitanat). Aquest fenomen ha assolit una enorme importància a la Catalunya del Nord, com ha demostrat brillantment Jean-Paul Escudero: mentre que el català viu una situació de diglòssia substitutòria davant del francès, els gitanos rossellonesos el consideren un tret fonamental de la seva identitat i, fins i tot, anomenen parlar gitano el fet de parlar català.[4]
Caló castellà
[modifica]El caló ha donat un gran nombre de paraules a aquesta llengua, especialment mitjançant el flamenc i l'argot, alguns exemples en són:
- Gachó, gachí: home, dona
- Parné: diners
- Currelar: treballar
- Molar: agradar
- Camelar: enganyar, seduir, originalment estimar.[5] El seu sentit original es troba en el sànscrit Kāma, 'amor, desig'
- Biruji: fred
Actualment hi ha un creixent interès pel caló.[6] D'acord amb Ethnologue, el caló està relacionat amb el llenguatge d'altres grups nòmades com els Quinqui. El polític Juan de Dios Ramírez-Heredia promou la variant romanò-kalò de l'idioma[7] per comunicar-se els calés amb els altres romanís.
Exemple de caló castellà
[modifica]- Y sasta se hubiese catanado sueti baribustri, baribustri, y abillasen solictos á ó de los fores, os penó por parabola: Manu chaló abri á chibar desqueri simiente: y al chibarle, yeque aricata però sunparal al drun, y sinaba hollada, y la jamáron as patrias e Charos. Y aver peró opré bar: y pur se ardiñó, se secó presas na terelaba humedad. Y aver peró andré jarres, y as jarres, sos ardiñáron sat siró, la mulabáron. Y aver peró andré pu lachi: y ardiñó, y diñó mibao á ciento por yeque. Penado ocono, se chibó á penar á goles: Coin terela canes de junelar, junele.
- Paràbola del sembrador, Evangeli de Lluc, 8, 4-8, tal com va ser publicat per George Borrow el 1838[8]
Compareu amb la versió catalana:
- Quan una gran multitud es reuní i persones de cada ciutat van anar on estava Jesús, ell els parlà amb una paràbola. «Un camperol sortí a sembrar la seva llavor. En sembrar, algunes caigueren a la carretera; van ser trepitjades i se les menjaren els ocells del cel. Altres llavors caigueren sobre la roca, tan aviat com creixeren s'assecaren perquè no tenien humitat. D'altres van caure entre els espinars i els espinars creixeren amb aquestes i les sufocaren. D'altres van caure en terra bona; cresqueren i donaren fruit, cent vegades més.» Després de dir aquestes coses cridà: «Qui té orelles per a escoltar, que escolti!».[9]
Referències
[modifica]- ↑ Brea, Unai. Hiretzat goli kherautzen dinat, erromeetako gazi mindroa (en basc). Argia, p. 23/3/2008.
- ↑
« Espanya declara que, als efectes previstos en els citats articles, s'entén per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com oficials en els Estatuts d'Autonomía de las Comunitats Autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, País Valencià i Navarra. Així mateix, Espanya declara, als mateixos efectes, que també s'entenen per llengües regionals o minoritàries les que els Estatuts d'Autonomia protegeixen i emparen en els territoris on tradicionalment es parlen.
» - ↑ Ethnologue
- ↑ «Els gitanos catalans, el català dels gitanos i les llengües dels gitanos catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: agost 2013].
- ↑ camelar in the Diccionario de la Real Academia
- ↑ «The Responsibility of Linguist and the Basque Case». Arxivat de l'original el 2005-11-20. [Consulta: 6 febrer 2009].
- ↑ Unión Romaní imparte el primer curso de romanò-kalò Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine., 29 December 2006.
- ↑ Biblia en acción Arxivat 2007-01-15 a Wayback Machine., JORGE BORROW: Un inglés al encuentro de lo Español.
- ↑ Traducció de domini públic oberta a millores derived from the World English Bible.
Enllaços externs
[modifica]- Extensa informació sobre el caló Arxivat 2009-04-22 a Wayback Machine..
- Diccionario caló - español - inglés. (castellà)(anglès)
- Mots catalans d'origen caló Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
- The Romany language in Spain.