1972

1972

Tipus	any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	1972 (mcmlxxii)
Islàmic	1392 – 1393
Xinès	4668 – 4669
Hebreu	5732 – 5733
Calendaris hindús	2027 – 2028 (Vikram Samvat) 1894 – 1895 (Shaka Samvat) 5073 – 5074 (Kali Yuga)
Persa	1350 – 1351
Armeni	1421
Rúnic	2222
Ab urbe condita	2725
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000
Anys
1969 1970 1971 - 1972 - 1973 1974 1975

1972 fou un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Països Catalans

• Catalunya Nord: Els municipis Òpol i Perellós se junten per formar l'actual vila d'Òpol i Perellós, la vila més septentrional dels Països Catalans.
• Principat de Catalunya: El municipi de la Prenyanosa passa a formar part de Cervera.
• 11 de febrer - Vandellòs (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandellòs I.

Resta del món

• 10 de gener - Sheikh Mujibur Rahman és nomenat primer cap de govern del nou estat independent de Bangladesh.
• 26 de gener - Una bomba de la banda terrorista pronazi Ustaixa destrueix en vol un avió de la companyia JAT Airways.
• 30 de gener - 13 manifestats morts en els fets del Diumenge Sagnant a Irlanda del Nord. Una altra persona morirà al cap de pocs mesos a causa de les ferides.
• 21 de febrer - La nau soviètica Lluna 20 arriba a la Lluna.
• 21 de febrer - El president nord-americà Richard Nixon visita per primer cop la Xina.^[1]
• 7 de març - Madrid (Espanya): la Conferència Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón.
• 25 de març - Fracassa un cop d'estat al Salvador per derrocar el president Fidel Sánchez Hernández.
• 10 d'abril - Moren 5.000 persones en un terratrèmol de 7 graus a la província de Fars, Iran.
• 16 d'abril - Centre espacial John F. Kennedy, (Merritt Island, Florida, EUA) Va ser llançat l'Apollo 16, cinquena missió tripulada a la Lluna.^[2]
• 22 de maig - Ceilan es converteix en la república de Sri Lanka.
• 6 de setembre - Múnic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i després assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olímpics (massacre de Múnic).
• 13 d'octubre - Es produeix el famós accident aeri dels Andes on sobreviuen 16 persones durant 72 dies perduts a les muntanyes andines ingerint carn humana dels difunts en l'accident per tal de sobreviure.
• 7 de novembre - Eleccions presidencials dels Estats Units de 1972. El president republicà Richard Nixon és escollit de nou davant de George McGovern.
• 23 de desembre - Un sisme de 6,2 graus mata a 6.000 persones i destrueix la capital de Nicaragua, Managua.
• Creació de la nina Blythe.

Enguany es fundaren l'Esbart del Centre Moral i Instructiu de Gràcia^[3] i el grup gallec Fuxan os Ventos.

• 
  18feb Taylor Hawkins (Foo Fighters)
• 
  16jul Carles Belda, acordioniste i cantant
• 
  6ago Geri Halliwell (Spice Girls)
• 
  12des Hank Williams III, cantant de country

Portal:Videojocs/1972

M/d	jocs		sist.
	Empire		BASIC
	Star Trek		PDP
10/03	Invasion		Odyssey

Fa 52 anys

El 27 de juny s'incorporà l'empresa Atari, fundada pels productors del Computer Space, Nolan Bushnell i Ted Dabney.

• 
  5jun Cristina Scabbia (Daymare 1994 Sandcastle)
• 
  Atari, Inc. (1972-1984)
• 
  La Magnavox Odyssey
• 
  Cabina del Pong
• 
  Pantalla del Pong
• 
  Hunt the Wumpus

Al setembre eixí al mercat estatunidenc la primera consola de joc, Magnavox Odyssey. El 29 de novembre Atari tragué la màquina recreativa PONG, el primer videojoc popularitzat.

Països Catalans

• 2 de gener - Valls, Alt Camp: Laia Bonet, política catalana i professora de Dret a la Universitat Pompeu Fabra.^[4]
• 23 de gener - Barcelona: Natza Farré i Maduell, periodista i comunicadora catalana.^[5]
• 30 de gener - Sarrià de Ter, Gironès: Encarnación Granados Aguilera, atleta catalana.^[6]
• 11 de febrer - Premià de Mar, Maresme: Marina Ferragut Castillo, jugadora de bàsquet catalana.^[7]
• 11 de març - Palma, Mallorcaː Maria-Magdalena Brotons i Capó, doctora en història de l'art i professora de la UIB, experta en cinema.^[8]
• 15 de març - Mataró, Maresme: Espartac Peran: periodista i presentador de televisió català.
• 21 de març - Felanitx: Catalina Soler, política mallorquina, alcaldessa de Felanitx, ha estat diputada al Parlament Balear i senadora.^[9]
• 23 de març - Montcada, Horta de València: Núria Roca Granell, presentadora de televisió valenciana.^{[cal citació]}
• 15 d'abril - Castelló de la Plana: Carmina Martinavarro Molla, psicòloga i política, ha estat diputada a les Corts Valencianes i regidora.^[10]
• 17 de maig:
  • Llucmajor: Antoni Vadell i Ferrer, bisbe mallorquí (m. 2022).
  • Barcelonaː Marta Andrade, esportista catalana de patinatge artístic sobre gel, vuit cops campiona d'Espanya.^[11]
• 26 de maig - Reus: Gerard Escoda Nogués, futbolista català (m. 2023).
• 31 de maig, Carcaixent, Anna Oliver i Borràs, advocada i activista cultural valenciana.^[12]
• 3 de juny - Cabras, Sardenyaː Michela Murgia, escriptora sarda (m. 2023).^[13]
• 19 de juny - Ripollː Teresa Jordà, política catalana, ha estat alcaldessa de Ripoll, diputada i consellera del Govern de Catalunya.^[14]
• 16 de juliol - Sabadell: Carles Belda, acordionista català.
• 28 de juliol - Terrassa, Vallès Occidental: Rosa Boladeras, actriu catalana de teatre i televisió.
• 3 d'agost - Barcelona: Adrià Collado, actor i empresari.
• 30 d'agost - Barcelonaː Cristina Puig i Vilardell, periodista catalana.^[15]
• 4 de setembre - Girona: Glòria Gauchia Vila, jugadora de tennis de taula, campiona de Catalunya individual.^[16]
• 9 de setembre - Sabadell: Mònica Bosch i Forrellad, esquiadora d'esquí alpí i dirigent esportiva catalana.^[17]
• 29 de setembre:
  • Barcelonaː Núria Prims, actriu catalana de cinema i televisió.^[18]
  • Madridː Eva Menor Cantador, advocada i política catalana, alcaldessa de Badia del Vallès des de 2009.^[19]
• 6 d'octubre - Barcelonaː Virginia Pérez Alonso, periodista catalana, directora del diari Público.^[20]
• 15 de novembre - Barcelona: Montserrat Martí, soprano catalana.^[21]
• 25 de novembre - Figueres: Marta Felip i Torres, politòloga catalana experta en administració.^[22]
• 6 de desembre - Barcelona: Mariona Carmona i Martínez, jugadora d'hoquei sobre patins i roller derby catalana.^[23]
• 15 de desembre - Barcelona: Manuel Gibernau Bultó, conegut com a Sete Gibernau, pilot de motociclisme de velocitat.
• 22 de desembre - Riudellots de la Selva: Sílvia Paneque i Sureda, química i política gironina, regidora de l'Ajuntament de Girona.^[24]

Resta del món

• 1 de gener: Lilian Thuram, futbolista francès.
• 11 de gener, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Amanda Peet, actriu estatunidenca.^[25]
• 10 de febrer, Rheinfelden, Baden-Württemberg: Hans-Dieter Dreher, genet de salt a cavall alemany.
• 11 de gener, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Amanda Peet, actriu estatunidenca.
• 22 de gener, Rio de Janeiro: Miguel Gustavo, escriptor, periodista i Compositor brasiler.
• 1 de febrer, Monròvia, Libèria): Leymah Gbowee, activista africana, Premi Nobel de la Pau de 2011.^[26]
• 17 de febrer: Billie Joe Armstrong, vocal i guitarrista estatunidenc dels Green Day.
• 29 de febrer, Madrid: Pedro Sánchez, polític espanyol (actual president del govern espanyol).
• 2 de març,
  • Las Palmas de Gran Canaria: Roberta Marrero, artista contemporània, cantant i actriu espanyola.^[27]
  • Reghin, Romania: Réka Albert, científica romanesa-hongaresa, física i biòloga, creadora del model Barabási-Albert.^[28]
• 6 de març: Shaquille O'Neal, basquetbolista estatunidenc.
• 17 de marçː Guayaquil: Ana Cecilia Blum, llicenciada en ciències polítiques i socials, escriptora i periodista equatoriana.^[29]
• 19 de març, Esslingen am Neckar, Alemanya: Isabelle Faust, violinista alemanya, una de les violinistes més importants del segle xxi.^[30]
• 21 de març, Nairobi, Kenyaː Louise Leakey, antropòloga i paleontòloga.^[31]
• 30 de marçː Istanbul: Ravza Kavakçı Kan, política turca.^[32]
• 31 de març, Santiago de Xile, Xile: Alejandro Amenábar, director i guionista hispanoxilè.^[33]
• 16 d'abril - Montsó (Aragó): Conxita Martínez, tennista.^[34]
• 19 d'abril, Recife, Brasil: Rivaldo, futbolista.
• 25 d'abril, Hovsta, Örebro, Suèciaː Sofia Helin, actriu sueca.^[35]
• 2 de maig, Hayward, Califòrnia: Dwayne Johnson, lluitador professional i actor nord-americà.
• 10 de maig, Datteln, Alemanya Occ.ː Katja Seizinger, esquiadora alpina alemanya, medallista olímpica i 36 victòries a la Copa del món.^[36]
• 21 de maig, Brooklyn, Nova York (EUA): The Notorious B.I.G., raper nord-americà (m. 1997).^[37]
• 26 de maig, Palènciaː Trinidad Arroyo, intel·lectual i metgessa espanyola, primera doctora en oftalmologia i otologia a Espanya (m. 1959).^[38]
• 3 de juny, Cabras, Sardenyaː Michela Murgia, escriptora sarda.
• 23 de juny: Marsella (França): Zinédine Zidane, futbolista francès.^[39]
• 6 de juliol: Laurent Gaudé, dramaturg i escriptor francès, Premi Goncourt 2004.^[40]
• 10 de juliol: Sofía Vergara, actriu colombiana.
• 19 de juliolː Umlazi, Sud-áfricaː Zanele Muholi, fotògrafa, artista visual i activista LGBT sud-africana.^[41]
• 16 d'agost, Bilbaoː Abigail Lazkoz, artista plàstica basca resident a Nova York, amb una obra basada en la pintura, el dibuix i el text.^[42]
• 30 d'agost: Cameron Diaz, actriu estatunidenca.
• 21 de setembre: Liam Gallagher, cantant i compositor britànic d'Oasis.
• 27 de setembre: Gwyneth Paltrow, actriu estatunidenca.
• 28 de setembre, Wisconsin: Kevin MacLeod, compositor estatunidenc.
• 13 d'octubre: Gaëtan Roussel, cantant i músic francès.
• 17 d'octubre: St. Joseph, Missouri (EUA): Eminem, músic de rap estatunidenc.^[43]
• 25 d'octubre - París (França): Esther Duflo, economista francesa, Premi Nobel d'Economia de l'any 2019^[44]
• 4 de novembre: Luis Figo, futbolista portuguès.
• Buenos Aires: Ariel Abadi, actor argentí.
• Devon: Quentin S. Crisp, escriptor.

Països Catalans

• 4 de gener - València: Manuel González Martí, dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València.
• 10 de gener - Barcelona: Carme Bau i Bonaplata, soprano catalana (n. 1889).^[45]
• 7 de març - París: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (n. 1900).
• 25 de març - València: Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià.
• 26 d'abril - Barcelona, Catalunya: Martí Barrera i Maresma, polític català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (n. 1889).^[46]
• 27 d'abril - Sant Cugat del Vallès: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català (n. 1922).^[47]
• 2 de maig - Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català.
• 25 de maig - Godella: Josefina Robledo Gallego, guitarrista valenciana (n. 1897).^[48]
• 12 de juny - València: Raquel Payà, pedagoga valenciana (n. 1918).
• 22 de juliol - Ciutat de Mèxic: Max Aub, escriptor valencià d'origen franco-alemany (69 anys).^[49]
• 28 d'agost - Bilbaoː Emma Chacón i Lausaca, pianista i compositora catalana establerta al País Basc (n. 1886).^[50]
• 30 de setembre, Els Hostalets d'en Bas: Mercè Bayona i Codina, poetessa catalana.^[51]
• 27 de novembre - València: Joan Pere Segura de Lago, arquitecte valencià.
• 1 de desembre - Barcelona: Maria Rusiñol i Denís, pintora, poeta i novel·lista catalana (n. 1887).^[52]
• 5 de desembre - Vilanova i la Geltrú: Maria Pérez i Peix escultora catalana (n. 1879).^[53]
• 12 de desembre - Sabadell: Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930.
• Barcelona: Pau Maria Turull i Fournols, escriptor i advocat català (n. 1878).^[54]

Resta del món

• 23 de gener, Warminster: Maxwell Armfield, il·lustrador i escriptor anglès.
• 27 de gener, Nova Orleans, Louisiana (EUA): Mahalia Jackson, cantant de gòspel, pianista, saxofonista i trompetista (n. 1911).^[55]
• 11 de febrer, Chapel Hill: Josephine de Boer, filòloga estatunidenca, pionera dels estudis de catalanística a Nord-amèrica (n. 1886).^[56]
• 20 de febrer, San Diego, Califòrnia (EUA): Maria Göppert-Mayer, física estatunidenca d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (n. 1906).^[57]
• 27 de març, Laren, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès (73 anys).^[58]
• 6 d'abril, Bonn, República Federal Alemanya: Heinrich Lübke, President de la República Federal Alemanya (79 anys).^[59]
• 16 d'abril, Kamakura, Japó: Yasunari Kawabata, escriptor japonès, Premi Nobel de Literatura del 1968 (72 anys).^[60]
• 23 d'abril, Santa Eugènia (municipi de Mallorca): Gabriel Coll i Mulet, pedagog mallorquí
• 27 d'abril, Bucarest,(Romania): Kwame Nkrumah, va ser un del polítics líders de la independència de Ghana.(n. 1909).^[61]
• 30 d'abril, Lausana, Suïssa: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona (84 anys).^[62]
• 2 de maig, Washington DC, Estats Units d'Amèrica: John Edgar Hoover, fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI) (n. 1895).^[63]
• 4 de maig, Princeton, Nova Jersey (EUA): Edward Calvin Kendall, químic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1886).^[64]
• 10 de maig, Londresː Geraldine Beamish, tennista anglesa, medallista als Jocs Olímpics d'Anvers (n. 1883).^[65]
• 22 de maig, Buckinghamshire, Anglaterraː Margaret Rutherford, actriu britànica (n. 1892).^[66]
• 24 de maig, Copenhaguen, Dinamarcaː Asta Nielsen, actriu de cinema danesa i la primera gran estrella del cinema mut (n. 1881).^[67]
• 28 de maig,
  • Fauconː Violette Leduc, escriptora francesa (n. 1907).^[68]
  • París (França): Eduard VIII del Regne Unit, rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia. Abdicà de la corona per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson (n. 1894)^[69]
• 13 de juny, Honolulu, Hawaii (EUA): Geog von Békésy, biofísic hongarès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'an 1961 (n. 1899).^[70]
• 27 de juliol, Schruns, Àustria: Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi, polític i geopolític txec, d'ascendència austríaca i japonesa, precursor del moviment paneuropeu (n. 1894).^[61]
• 31 de juliol, Braine-l'Alleud (Bèlgica): Paul-Henri Spaak, polític belga, tres vegades Primer Ministre de Bèlgica, que fou President de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) i Secretari General de l'OTAN (n. 1899).^[71]
• 11 d'agost, New Haven, Connecticut (EUA): Max Theiler, bacteriòleg sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1951 (n. 1899).
• setembre: Armando Carvajal Quiroz, compositor i director d'orquestra
• 1 de setembre:
  • He Xiangning, revolucionària, feminista, política, pintora i poeta xinesa.
  • Pasadena, Califòrnia: May Aufderheide, compositora estatunidenca de ragtime (n. 1888).^[72]
• 14 de setembre, San Franciscoː Louise Arner Boyd, exploradora americana de Groenlàndia i l'Àrtic, fotògrafa i escriptora (n. 1887).^[73]
• 25 de setembre, Avellanedaː Alejandra Pizarnik, poeta i traductora argentina (n. 1936).^[74]
• 1 de novembre, Venècia, Itàlia: Ezra Pound, poeta nord-americà (87 anys).
• 16 de novembre, Baden bei Wienː Vera Karalli, ballarina i actriu russa, pionera del cinema de dansa.^[75]
• 3 de desembre, Madrid: Pura Maortua, directora teatral espanyola del segle xx (n. 1883).^[76]
• 26 de desembre, Kansas City (Missouri), Estats Units: Harry Truman, 32è President dels Estats Units (n. 1894).
• 27 de desembre, Ottawa, Canadà: Lester Bowles Pearson, dilpomàtic i polític canadenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1957 (n. 1897).
• Madrid: Emilio Novoa González, radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola (n. 1895).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1972