1974
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1974 (mcmlxxiv) |
| Islàmic | 1394 – 1395 |
| Xinès | 4670 – 4671 |
| Hebreu | 5734 – 5735 |
| Calendaris hindús | 2029 – 2030 (Vikram Samvat) 1896 – 1897 (Shaka Samvat) 5075 – 5076 (Kali Yuga) |
| Persa | 1352 – 1353 |
| Armeni | 1423 |
| Rúnic | 2224 |
| Ab urbe condita | 2727 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Anys | |
| 1971 1972 1973 - 1974 - 1975 1976 1977 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 2 de febrer: Lluís Llach torna a actuar al Palau de la Música Catalana després de quatre anys d'exili.[1]
- 27 de febrer, Viena, Àustria: Josep Carreras debuta a l'Òpera de Viena.
- 28 de setembre, Figueres (Alt Empordà): hi inauguren el Museu Dalí.
- 3 de novembre, Pontons, Alt Penedès: es funda el sindicat Unió de Pagesos.[2]
- 17 de novembre, Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages: activistes catalanistes encapçalats per Jordi Pujol hi funden Convergència Democràtica de Catalunya.
- 20 de desembre, Andorra la Vella, Andorra: hi inauguren la Biblioteca Nacional.
- Es funda el Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià.
- Se celebren les Sis hores de cançó catalana, a Canet de Mar.
- Resta del món
- 25 d'abril, Portugal: els militars esquerrans del Moviment de les Forces Armades van donar un cop d'estat que va posar fi al règim salazarista de Marcelo Caetano.
- 2 de juliol, Estats Units: es produeix la primera aparició de Wolverine a l'última vinyeta de The Incredible Hulk nº 180.[3]
- 14 d'agost, Xipre: Massacres de Maratha, Santalaris i Aloda.
- Toronto, Canadà: Neix l'International Festival of Authors
- El Cub de Rubik és inventat pel professor d'arquitectura Erno Rubik.
- San Juan (Puerto Rico): S'inicia la publicació del tabloide El Vocero.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements
[modifica]| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen |
|---|---|---|---|
| 04/14 | Hyung Min-woo (형민우) | autor de còmics | sud-coreà |
- Països Catalans
- 5 de gener, Barcelona: Mònica Aguilera i Viladomiu, esportista de curses de muntanya.[4]
- 16 de gener, Barcelona: Àngel Llàcer, actor i director de teatre.
- 21 de gener, Barcelona: Òscar Dalmau, comunicador de ràdio, TV i DJ català.
- 1 de febrer, Sabadell, Vallés Occidental: David Meca, nadador.
- 15 de febrer, Fornells de la Selvaː Maria Lluïsa Faxedas Brujats, historiadora de l'art gironina, regidora municipal.[5]
- 27 de febrer, Mataró: Helena Jubany, periodista i bibliotecària catalana (m. 2001).[6]
- Febrer, Vic, Osona: Albert Juvany i Blanch, novel·lista.
- 3 de març, Barcelona: Ada Colau, activista i política (actual alcaldessa de Barcelona).
- 29 de març, Sabadell, Vallès Occidental: Marc Gené, pilot de Formula 1.
- 13 d'abril, Sant Joan, Mallorcaː Pilar Sansó Fuster, política mallorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la VIII legislatura.[7]
- 20 de maig, Ciutadella de Menorcaː Ruth Moll Marquès, ciclista professional balear.[8]
- 23 de maig, Figueresː Mónica Naranjo, cantant catalana.[9]
- 11 de juny, Barcelona: Álex Corretja, tenista.
- 18 de juny, Caldes de Malavellaː Montserrat Surroca i Comas, advocada i política catalana; comissionada de Convivència del govern Collboni a l'Ajuntament de Barcelona.[10]
- 23 de maig, Figueres, Alt Empordà: Mónica Naranjo, cantant.
- 8 de juny, Olvan, Berguedàː Judit Carreras i Tort, advocada i política catalana.[11]
- 25 de juny, Berga, Berguedà: Jaume Capdevila, Kap, dibuixant català
- 28 de juliol, Tòquio, Japó: Keiko Ogawa, pintora realista japonesa que viu i treballa a Barcelona des del 2005.
- 2 d'agost, Barcelonaː Núria Parlon i Gil, política catalana i alcaldessa de S. Coloma de G.[12]
- 27 d'agost, Cocentaina, Comtat: Carolina Ferre, periodista valenciana.
- 28 d'agost, La Vall d'Uixóː María José Salvador Rubert, política, advocada i professora, diputada i Consellera de la Generalitat.[13]
- 8 de setembre, Canet de Mar: Toni Cruanyes, periodista i presentador de televisió català.
- 1 d'octubre, Maó: María Teresa Pulido Fernández, atleta menorquina, campiona d'Espanya de Marató.[14]
- 16 de novembre, Terrassa, Vallès Occidental: Mònica Van Campen, actriu i model catalana.
- 29 de novembre, Barcelona: Risto Mejide, publicista català.
- 30 de novembre, Manresa: Karina Rubio Reche, ballarina i jutgessa de ball esportiu.[15]
- 2 de desembre, Lleida, Montserrat Martín, gimnasta rítmica espanyola, campiona del món i bicampiona d'Europa.[16]
- 17 de desembre, Algaida, Mallorcaː Roser Amills, escriptora i periodista mallorquina.[17]
- 22 de desembre, Cerdanyola del Vallés: Dani Garcia Lara, futbolista.
- València: Luis Cerveró, videoartista, realitzador i productor que ha treballat en publicitat i en videoclips.
- Sant Feliu de Guíxols: Rosa Maria Massegosa i Perxés, escriptora (m. 2006).
-
Hyung Min-woo
- Resta del món
- 23 de gener, Long Beach, Califòrnia: Tiffani Thiessen, actriu i presentadora de televisió estatunidenca.
- 9 de febrer, Pamplona: Helena Resano, periodista i presentadora espanyola.[18]
- 18 de febrer, Mount Vernon, Missouri: Julia Lorraine Hill, activista ambiental estatunidenca i defensora de l'objecció fiscal.[19]
- 10 de març, Santiago de Xile: Cristián de la Fuente, actor xilè.
- 28 de març, Guayaquil, Equador: Sharon la Hechicera―nom artístic d’Edith Rosario Bermeo Cisneros—, cantant, actriu i empresària, coneguda per la seva carrera musical de tecnocumbia.
- 17 d'abril, Harlow (Anglaterra): Victoria Beckham, cantant i dissenyadora de moda anglesa. [20]
- 19 d'abril, Nuremberg, Christine Silberhorn, física alemanya especialitzada en òptica quàntica.[21]
- 28 d'abril, Madrid, Espanya: Penélope Cruz, actriu espanyola.[22]
- 9 de maig, Ålesundː Cecilie Skog, aventurera noruega, alpinista extrema, exploradora.[23]
- 16 de maig, Faenzaː Laura Pausini, cantant, cantautora i productora italiana.[24]
- 1 de juny, Ottawa, Ontario, Canadà: Alanis Morissette, cantant canadenca.[25]
- 14 de juny, Rouyn-Noranda, Quebecː Valérie Plante, alcaldessa de Mont-real.[26]
- 10 de juliol, Dublín, Irlanda: Imelda May, cantant i compositora de rockabilly.
- 16 de juliol, Bilbao: Espido Freire, escriptora i columnista espanyola.[27]
- 28 de juliol, Atenes,(Grècia): Alexis Tsipras (en grec: Αλέξης Τσίπρας), enginyer i polític grec, primer ministre de Grècia des del 21 de setembre de 2015, càrrec que ja exercí entre el 26 de gener i el 27 d'agost de 2015.[28]
- 30 de juliol, Lincoln, Estats Units: Hilary Swank, actriu estatunidenca.[29]
- 31 de juliol, Londres, Anglaterra: Emilia Fox, actriu britànica
- 5 d'agost, Australia: Alvin Ceccoli, futbolista.
- 10 d'agost, Az Zulfi, Riadː Haifaa al-Mansour, directora de cinema saudita.[30]
- 11 d'agost, Saint-Denis, França: Audrey Mestre, biòloga i bussejadora apneista francesa.[31]
- 23 d'agost,
- Nijni Taguil (URSS): Konstantín Novossiólov, físic britanicorús, Premi Nobel de Física de l'any 2010.[32]
- Portsmouth (Anglaterra)ː Samantha Davies, navegant, pilot d'altura britànica.[33]
- 30 d'agost, Fjällbacka, Suècia: Camilla Läckberg, popular novel·lista de misteri sueca.[34]
- 4 de setembre, Catània, Sicília: Carmen Consoli, la cantantessa, cantautora, guitarrista i compositora italiana.[35]
- 15 d'octubre, Madrid: Cayetana Álvarez de Toledo, política espanyola.
- 18 d'octubre, Sevilla: Susana Díaz, política espanyola, que fou presidenta de la Junta.[36]
- 24 de novembre, Bratislava, Txecoslovàquia: Jana Beňová, assagista, poeta i novel·lista eslovaca.
- Split, República Federal Socialista de Iugoslàvia: Renata Poljak, artista croata.[37]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 16 de febrer - Barcelona: Maria Teresa Vernet, novel·lista, poeta i traductora, la més sobresortint de la preguerra (n. 1907).[38]
- 2 de març - Barcelona: Salvador Puig i Antich, militant anarquista a qui les autoritats franquistes apliquen la pena de mort (n. 1948).[39]
- 10 de maig - Molins de Reiː Caterina Casas Maymó, pionera del municipalisme femení.[40]
- 14 de maig - Barcelona (Barcelonès): Hipòlit Lázaro, tenor català (n. 1887).[41]
- 19 de maig - Sabadell: Antoni Llonch i Gambús, industrial tèxtil i alcalde sabadellenc (n. 1914).[42]
- 20 de juny - l'Alguer, Sardenya: Rafael Catardi i Arca, escriptor alguerès (n. 1892).
- 4 de juliol - Barcelona: Pepita Sellés i Castells, música, pianista, violoncel·lista i acordionista, fundadora de l'Orquestra de Cambra d'Acordions de Barcelona (n. 1908).[43]
- 21 de juliol - Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc.[44]
- 3 d'agost - L'Hospitalet de Llobregat (el Baix Llobregat): Joaquim Amat i Piniella, escriptor (n. 1913).[45]
- 29 d'agost - Barcelona: Cecília Alonso i Bozzo –Cecília A. Màntua–, escriptora, guionista radiofònica, dramaturga (n. 1905).[46]
- 3 de setembre - Berga: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana (n. 1892).[47]
- 13 de setembre - Barcelona: Miquel Brasó i Vaqués, historiador i arqueòleg gracienc (n. 1904).
- 5 d'octubre - Barcelona: Maria Plans i Macià, actriu catalana.[48]
- 29 de novembre - València: Elisa Piqueras, pintora, escultora i professora espanyola.[49]
- 29 de desembre - Arenys d'Empordà: Àurea de Sarrà, ballarina catalana de la dècada dels anys vint del segle passat (n. 1889).[50]
- Peníscola - Baix Maestrat: José María Meliá Bernabeu, Pigmalión, poeta i astrònom valencià (n. 1885).
- Eivissa: Gloria Stewart, cantant de jazz.
- Barcelona: Teresa Romero Domingo, pintora catalana autodidacta (n. 1883).[51]
- Resta del món
- 3 de febrer - Madrid: Juan de Orduña, actor espanyol (n. 1902).[52]
- 20 de febrer - Guayaquil, Equador: Matilde Hidalgo, metgessa i política equatoriana (n. 1889).[53]
- 9 de març - Miami, Florida (EUA): Earl Wilbur Sutherland Jr. metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1971 (n. 1915).
- 19 de març - Brooklyn: Anne Klein, dissenyadora de moda estatunidenca (n. 1923).[54]
- 28 de març - Nova York: Dorothy Fields, llibretista i lletrista americana (n. 1905).[55]
- 2 d'abril - París, França: Georges Pompidou, president de la República francesa (n. 1911)[56]
- 8 d'abril: Harry L. Fraser, director i guionista de cinema
- 11 d'abril - Ginebra, Suïssa: Grete von Urbanitzky-Passini, escriptora i compositora austríaca (n. 1893).
- 15 d'abril - Trieste: Cesare Barison, violinista, director d'orquestra, musicòleg i compositor italià (n. 1885).
- 18 d'abril - París (França): Marcel Pagnol, director de cinema i escriptor occità d'expressió francesa.(n. 1895)[57]
- 24 de maig - Nova York, Estats Units: Duke Ellington, compositor estatunidenc de jazz (n. 1899).[58]
- 9 de juny -
- Madrid: Miguel Ángel Asturias, escriptor i diplomàtic guatemaltenc, Premi Nobel de Literatura de l'any 1967 (n. 1899).[59]
- Tisbury, Massachusetts: Katharine Cornell, actriu teatral estatunidenca, escriptora i productora teatral (n. 1893).[60]
- 11 de juny, Rio de Janeiro: Eurico Gaspar Dutra, President de Brasil (n. 1883).[61]
- 18 de juny, Moscou (Unió Soviètica): Gueorgui Júkov, polític i militar soviètic, considerat per molts com un dels comandants més exitosos de la Segona Guerra Mundial.[56]
- 28 de juny, Buenos Airesː María de la O Lejárraga, escriptora espanyola.[62]
- 22 de juny, Ginebra, Suïssa: Darius Milhaud, compositor francès (n. 1892).[63]
- 11 de juliol - Danderyd (Suècia): Par Lagerkvist, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura de 1951 (n. 1891).
- 13 de juliol - Londres (Anglaterra): Patrick Maynard Stuart Blackett, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1948 (n. 1897).[64]
- 21 de juliol - Buenos Aires, Argentina: Carlos Prats, general de l'exèrcit xilè fidel a Allende, assassinat juntament amb la seva esposa per la DINA (n. 1915).
- 23 de juliol - Zahlé, (Líban): Badia Masabni, ballarina de dansa del ventre, pionera de la dansa del ventre moderna actual (n. 1892).
- 24 de juliol - Cambridge (Anglaterra): James Chadwick, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1935 (n. 1891).[65]
- 7 d'agost -
- Manhattanː Virginia Apgar, anestesiòloga obstètrica estatunidenca, que ideà la puntuació d'Apgar (n. 1909).[66]
- Tel-Avivː Rosario Castellanos, una de les escriptores mexicanes més importants del segle xx.[67]
- 8 d'agost - Kröv: Baldur von Schirach, dirigent nazi, líder de les Joventuts Hitlerianes,(n. 1907).[56]
- 13 d'agost - Varsòvia: Maria Ossowska, sociòloga i filòsofa social polonesa (n. 1896).[68]
- 5 d'octubre, Imolaː Ebe Stignani, gran mezzosoprano de la seva època a Itàlia (n.1903).[69]
- 5 de novembre - Villiers-le-Bel, França: Madeleine Bunoust, pintora francesa (n. 1885).[70]
- 5 de desembre - Roma, Laci (Itàlia): Pietro Germi, director de cinema, guionista, actor i productor italià (n. 1914).[71]
- 13 de novembre - Neuilly-sur-Seine (França): Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (n. 1901).
Referències
[modifica]- ↑ Morales, Juan Miguel. Lluís Llach, sempre més lluny. Txalaparta, 2006, p. 157. ISBN 8481364738.
- ↑ «Aniversaris». Unió de Pagesos, 2024. [Consulta: setembre 2024].
- ↑ «The Incredible Hulk #180» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 19 juliol 2023].
- ↑ «Mònica Aguilera Viladomiu | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ «Faxedas Brujats, Maria Lluïsa». Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP). [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ «Manuel Roig Abad guanya el 13è Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats». Ajuntament de Mataró. Cultura, 02-12-2020. [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ Currículum al web del Parlament Balear
- ↑ «Ruth Moll Marques» (en castellà). Ciclocross. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Mónica Naranjo, magnífica, poderosa y portentosa voz» (en castellà). RTVE, 20-05-2022. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Montserrat Surroca i Comas - X Legislatura - Congreso de los Diputados» (en espanyol europeu). [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Diputats de la VIII legislatura - 36. Carreras Tort, Judit. Parlament de Catalunya, pàg. 77.
- ↑ «Conoce el salario público de Núria Parlon Gil». Transparentia. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Mª José Salvador Rubert». Corts Valencianes, 05-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ «Teresa Pulido». Reial Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA)
PDF (castellà). Arxivat de l'original el 21 de desembre 2022. [Consulta: 21 desembre 2022].
- ↑ «Karina Rubio Reche | enciclopedia.cat». [Consulta: 21 setembre 2024].
- ↑ «Montserrat Martín López | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Roser Amills i Bibiloni». ACEC. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ Pereda, Aida M. «“En las redes actúo como espectadora. Me da bastante pudor grabarme en vídeo”» (en castellà). Noticias de Navarra, 12-09-2023. [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ «La mujer que no bajó de un árbol en dos años para evitar que fuera talado» (en castellà). La voz del muro, 26-02-2015. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Victoria Beckham | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Curriculum Vitae Prof. Dr. Christine Silberhorn». www.leopoldina.org. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Penélope Cruz a través de las portadas en Fotogramas» (en castellà). Fotogramas, 28-04-2021. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ Larsen, Arne; Langlo, Per. «Cecilie Skog». Store norske leksikon. [Consulta: abril 2024].
- ↑ «Todo lo que no sabías de Laura Pausini» (en castellà). La voz de Galicia, 19-03-2018. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Cloyd, Grace. The Life by SoulTM System: Book 1 - the Basics & the Combinations (en anglès). Balboa Press, 2016-01-08. ISBN 978-1-5043-4183-7.
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto «Valérie Plante». Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB) [Consulta: 13 febrer 2020].
- ↑ «Espido Freire - Biografía | ARTIUM - Biblioteca y Centro de Documentación». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Alexis Tsipras | Biography, Facts, & Bailout» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Hilary Swank | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Haifaa al-Mansour» (en anglès). RRB. Riyadh Review of Books. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ Cedeño, Miguel. «Audrey Mestre» (en castellà). SerSubacuatico, 12-07-2019. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2010» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «La navegant Samantha Davis...». Museu Marítim de Barcelona, 25-02-2021. [Consulta: juliol 2024].
- ↑ «Camilla Läckberg | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Carmen Consoli - Biografía y discos de la catansesa» (en castellà). LaSicilia.es, 14-12-2015. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Susana Díaz Pacheco». Nueva Economía Fórum | Organizacíon independiente de debate. [Consulta: 8 setembre 2024].
- ↑ «Renata Poljak» (en anglès). Croatian Contemporary Culture. Arxivat de l'original el 10 maig 2013. [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ «Maria Teresa Vernet. 1907-1974». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Salvador Puig i Antich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ Vall i Segura, Josep. «Biografia Caterina Casas i Maymó · memoriaesquerra.cat». memoriaesquerra.cat. [Consulta: 3 abril 2024].
- ↑ «Hipòlit Lázaro i Higueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Antoni Llonch Gambús | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 05-07-1974, pàg. 35.
- ↑ «Necrològiques». La Vanguardia, 26-07-1974, pàg. 26.
- ↑ «Joaquim Amat-Piniella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Necrològica Cecilia Alonzo Bozzo». La Vanguardia, 21-11-1974, pàg. 36.
- ↑ «Aurora Bertrana i Salazar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Julio, Teresa. «Maria Plans i Macià». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ Fernández, Maria L. «Biografia Elisa Piqueras Lozano». Memoria Valencianista. Fundació Irla. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ Ferrando Miralles, Josefina. «Àurea Sarrà». Diccionari biogràfic de dones. Xarxa Vives d'Universitats. [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «1974». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 444. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Quién fue Matilde Hidalgo de Procel, la primera latinoamericana que pudo votar» (en castellà). BBC News Mundo, 21-11-2019.
- ↑ «Birth of fashion designer Anne Klein» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Dorothy Fields | The Stars | Broadway: The American Musical | PBS» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ 56,0 56,1 56,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Duke Ellington | Biography, Songs, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1967» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Katharine Cornell» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «Eurico Gaspar Dutra | president of Brazil» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Nieva-de la Paz, Pilar. «María de la O Lejárraga García». Real Academia de la Historia. [Consulta: 12 juny 2024].
- ↑ «Darius Milhaud». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1948» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1935» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «The Virginia Apgar Papers: biographical information». National Library of Medicine. [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ «Rosario Castellanos, la primera en dar voz a quienes no la tenían: Dolores Castro» (en castellà). Gobierno de México. Secretaría de Cultura. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Maria Ossowska. Biography (16 I 1896 – 13 VIII 1974)» (en polonès). Ministerstwo Nauki i Szkolictwa Wyzszego. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Ebe Stignani Dies in Italy; Mezzo‐Soprano Was 67» (en anglès). The New York Times, 07-10-1974. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «- Bunoust, Madeleine». Arxivat de l'original el 2019-10-28. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1974