17 de maig
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 228 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1256, Alcoi, l'Alcoià: data fundacional d'Alcoi.
- 1705, Vic, Osona: els vigatans es reuneixen a l'ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb representants dels aliats per preparar el pacte de Gènova (o pacte dels Vigatans), contra Felip V d'Espanya.
- 1782, Salbai, Gwalior, Índia: els britànics i els marathes signen el Tractat de Salbai que posa fi a la primera Guerra Maratha amb el que els britànics van guanyar territoris a l'Índia.
- 1926, Manresa: Es publica el darrer número del setmanari esportiu bagenc A ple aire.[1]
- 1937, València: Frederica Montseny dimiteix del càrrec de Ministre de Sanitat de la Segona República Espanyola després dels Fets de Maig.
- 1974, Badalona, Barcelonès: incendi de la fàbrica Haissa, on moriren sis treballadors.
- 2006, París, França: El Futbol Club Barcelona guanya la Lliga de Campions 2005-2006, segon títol, en abatre l'Arsenal Football Club de Londres per 2-1 amb gols de Eto'o i Belletti.
- Resta del món
- 1814, Montevideo, Uruguai: les forces independentistes vencen el combat naval del Buceo al port homònim de l'actual capital de l'Uruguai durant la Guerra de la Independència Argentina.
- 1837, Irun, Baix Bidasoa, País Vasc: els liberals ocupen la ciutat al final de la batalla d'Irun durant la primera guerra carlina.
- 1940, Estats Units d'Amèrica: es produeix la primera aparició de Green Lantern, al número 16 d'All-American Comics.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1670 - Barcelona: Josep de Taverner i d'Ardena, erudit i religiós que fou bisbe de Solsona - electe - i de Girona.
- 1845 - Folgueroles, Osona: Jacint Verdaguer, prevere i preeminent poeta català de la Renaixença.[2]
- 1860 - Tortosa, Baix Ebre: Agustí Querol i Subirats, escultor català (m. 1909).[3]
- 1873- la Vall d'Uixó, la Plana Baixa: Estanislao Marco, compositor i guitarrista valencià, m. 1954).
- 1886 - Madrid (Espanya): Alfons XIII d'Espanya, rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941) (m. 1941).[4]
- 1927
- Sabadell, Vallès Occidental: Lluïsa Forrellad i Miquel, escriptora catalana.[5]
- Sabadell, Vallès Occidental: Francesca Forrellad i Miquel, escriptora catalana.[6]
- 1952 - Cambrils, Baix Camp: Josep-Lluís Carod-Rovira, polític català.[7]
- 1957 - Alacant: José Joaquín Ripoll Serrano, polític valencià.
- 1972:
- Llucmajor: Antoni Vadell i Ferrer, bisbe mallorquí (m. 2022).
- Barcelonaː Marta Andrade, esportista catalana de patinatge artístic sobre gel, vuit cops campiona d'Espanya.[8]
- 1987 - Barcelonaː Laia Vives i Clos, jugadora d'hoquei sobre patins catalana, que jugava en la posició de portera.[9]
- 1998 - Palma, Mallorca: Patricia Guijarro, futbolista balear, que juga al FC Barcelona.[10]
- Resta del món
- 1792 - Comtat de Durhamː Anne Isabella Byron, poeta, matemàtica i activista social antiesclavista, mare d'Ada Lovelace (m. 1860).[11]
- 1816 - Metz (França): Théodore-Joseph Boudet de Puymaigre, folklorista i historiador de la literatura francès (m. 1901).[12]
- 1821 - Londresː Charlotte Sainton-Dolby, contralt, professora de cant i compositora anglesa (m. 1885).[13][14]
- 1858 - Staffordshire (Anglaterra)ː Mary Adela Blagg, astrònoma britànica; compilà el nomenclàtor lunar que adoptaria la UAI (m.1944).[15]
- 1862 - París: René Brancour, compositor i escriptor francès.
- 1863 - Stuttgart: Elisabeth Leisinger, cantant d'òpera alemanya.[16]
- 1866 - Honfleur, França: Erik Satie, compositor francès (m. 1925).[17]
- 1867 - Parísː Georgette Agutte, pintora fauvista, escultora i col·leccionista d'art francesa (m. 1922).[18]
- 1873 - Abingdon-on-Thames: Dorothy Richardson, novel·lista i periodista britànica (m. 1957).[19]
- 1889 - Hoboken (Nova Jersey)ː Dorothy Gibson, actriu de pel·lícules mudes americanes (m. 1946).[20]
- 1890 - Jersey City: Philip James, organista, compositor i director d'orquestra estatunidenc.
- 1891 - Auxillacː Céleste Albaret, ajudant personal, minyona, amiga i confident de Marcel Proust (m. 1984).[21]
- 1897 - Oslo, Noruega: Odd Hassel, físic i químic noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (m. 1981).[22]
- 1899 -
- Madridː Carmen de Icaza, novel·lista espanyola del 1935 al 1960 (m. 1979).[23]
- Ermont, Françaː Anita Conti, oceanògrafa i fotògrafa francesa (m. 1997).[24]
- 1906 - Zagrebː Zinka Milanov, soprano croata (m. 1989).[25]
- 1910 - Londresː Enriqueta Harris, escriptora i historiadora de l'art anglesa, nacionalitzada espanyola (m. 2006).[26]
- 1911 -
- Boyleː Maureen O’Sullivan, actriu nord-americana d'origen irlandès (m. 1998).[27]
- Almenar de Soria: Elvira Gascón, pintora i professora de l'exili republicà espanyol (m. 2000).[28]
- 1915 - Kinkempois, Angleur, Lieja: Berthe di Vito-Delvaux, compositora belga (m. 2005).[29]
- 1918 - Västra Karup, Suècia: Birgit Nilsson, soprano sueca que va conrear tant l'òpera com la música de concert (m. 2005).[30]
- 1928 - Santiago de Cuba, Cuba: Marta Rojas, periodista i escriptora (m. 2021).[31]
- 1936 - Dodge City (Kansas), Estats Units: Dennis Hopper, actor, director, poeta, pintor i fotògraf estatunidenc.
- 1940 - Linz, Àustriaː Valie Export, artista austríaca compromesa; realitza alhora performances, vídeos i fotografies conceptuals.[32]
- 1955 - Fort Worth, Texas: William "Bill" Paxton fou un actor, director i productor estatunidenc.
- 1959 - Selargius, a prop de Càllerː Elena Ledda, cantant i música sarda.[33]
- 1970 - Alep (Síria): Fadwa Suleiman fou una actriu siriana d'ascendència alauita (m. 2017).[34]
- 1982 - Mitrovicaː Vjosa Osmani, jurista i política kosovar, 5a presidenta de la República de Kosovo.[35]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1626 - Barcelona: Joan Pau Pujol, músic mataroní (n. 1570).
- 1990 - Barcelona: Antoni Puigvert i Gorro, uròleg colomenc (n. 1905).
- 1992 - Sarajevo (República Socialista de Bòsnia-Hercegovina): Jordi Pujol Puente, fotoreporter català (n. 1967).
- 2002 - Barcelona: Ladislau Kubala Stecz, futbolista i entrenador de futbol d'origen eslovacohongarès, considerat un dels millors jugadors de la història (n. 1927).[36]
- 2015 - Barcelona: Montserrat Casals i Couturier, historiadora sabadellenca (n. 1952).[37]
- 2022 - Barcelona: Rodri, futbolista català (n. 1934).
- Resta del món
- 1510 - Florència, Itàlia: Sandro Botticelli, pintor del Renaixement Italià (n. 1445).
- 1829 - Madrid: Maria Josepa Amàlia de Saxònia, reina consort (n. 1803).
- 1929 - Vienaː Lilli Lehmann, soprano i professora de veu alemanya (n. 1848).[38]
- 1944 - Ravensbrück, Alemanyaː Milena Jesenská, periodista, escriptora i traductora txeca (n. 1896).[39]
- 1987 - Danderyd, Suècia: Gunnar Myrdal, economista suec, Premi Nobel d'Economia de l'any 1974 (n. 1898).[40]
- 1989 - Zúricː Lucia Moholy, fotògrafa d'origen austrohongarès, que documentà l'arquitectura i els productes de la Bauhaus (n. 1894).[41]
- 2004 - East London, Sud-àfrìca: Marjorie Courtenay-Latimer, naturalista i conservadora de museu, descobridora del celacant (n.1907).[42]
- 2009 - Montevideo, Uruguai: Mario Benedetti, escriptor uruguaià (n. 1920).[43]
- 2010 - Saint-Denisː Yvonne Loriod, pianista francesa (n. 1924).[44]
- 2012 - Key West, Florida: Donna Summer, cantant estatunidenca (n. 1948).[45]
- 2013 - Marcos Paz, Argentina: Jorge Rafael Videla, militar i president de facto de l'Argentina durant l'última dictadura militar, l'autoanomenat Procés de Reorganització Nacional (n. 1925).[46]
- 2014 - San Diego, Califòrnia: Gerald Edelman, biòleg novaiorquès Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1972 (n. 1929).
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sant Pasqual Bailón, franciscà; Església Ortodoxa: sant Andrònic de Panònia, un dels Setanta deixebles.
- Dia Mundial de la Societat de la Informació
- Dia Mundial Contra l'Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia[47]
- Dia de les Lletres Gallegues
Referències
[modifica]- ↑ Solernou Puig, Aleix. L'etapa manresana de Josep Maria Planes (tesi), pàg. 35-43, esp.
- ↑ «Jacint Verdaguer i Santaló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Agustí Querol i Subirats | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ García de Cortázar, Fernando.. Breve historia de España. Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8.
- ↑ «Lluïsa Forrellad i Miquel». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Francesca Forrellad i Miquel». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Josep Lluís Carod-Rovira | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Marta Andrade Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «Laia Vives Clos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ Mendiola, Luis. «Patricia Guijarro toca el cielo» (en castellà). El Periódico del Mediterraneo, 21-08-2018. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «Lady Byron (1792-1860)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «Théodor Joseph Boudet Puymaigre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Charlotte Sainton-Dolby (1821-1885)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «Charlotte Sainton-Dolby». Find a Grave. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Trimble, Virginia; Williams, Thomas R.; Bracher, Katherine; Jarrell, Richard; Marché, Jordan D.. Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer Science & Business Media, 2007, p. 137. ISBN 9780387304007.
- ↑ «Mülberger, Elisabeth Helene» (en alemany). LEO-BW. Landeskunde entdecken online (Arxius estatals de Baden-Württemberg). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Orledge, Robert. «Satie, Erik [Eric (Alfred Leslie)]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40105 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ Chichereau, Carine. «Georgette Agutte: d’amour et d’art (Peintresses en France, 4)» (en francès). Diacritik. Le magazine qui met l'accent sur la culture, 05-07-2021. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ «17 de maig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Dorothy Gibson». Find A Grave. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Lamy, Jean-Claude. Céleste et Sagan: Pour l'amour de Proust. (Avant-propos). Albin Michel, 2018. ISBN 9782226426987.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1969» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Carmen de Icaza». Biblioromance.es. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Kévorkian, Georges. «Anita Conti, un regard sur la mer» (en francès). L'âme de nos marins. Le blog de l'association Aux Marins. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Zinka Milanov | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Kauffmann, Michael «Enriqueta Harris». The Guardian, Tue 16 maig 2006 00.01 BST [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ «Maureen OSullivan». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Leyva Escalante, Mario. «Un recuerdo de Elvira Gascón» (en castellà). Radio México Internacional. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Wintgens, Véronique. «Berthe di Vito-Delvaux». Edicions musicals Bayard-Nizet. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Birgit Nilsson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Marta Rojas» (en castellà). encaribe.org. Arxivat de l'original el 2017-01-01. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ Bock, ans-Michael; Bergfelder, im. The Concise Cinegraph: Encyclopaedia of German Cinema (en anglès). Berghahn Books, 2009-09-01. ISBN 9780857455659.
- ↑ «Elena Ledda». MusicBrainz. [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ «Com pot la gent de pau trobar la son?». Catorze, 2017. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Kosovo MPs elect lawyer Vjosa Osmani as president». , 04-04-2021 [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «Ladislau Kubala Stecz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 18-05-2015. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Lilli Lehmann». Encyclopaedia Britannica, 20-11-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Ferrer, Carlos. «Milena Jesenská, figura clave del periodismo checo y amante de Kafka». Radio Prague Internacional. Czech Radio, 18-08-2016. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974» (en anglès americà). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Lucia Moholy». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Marjorie Courtenay-Latimer». Minds of Science. Arxivat de l'original el 2021-12-16. [Consulta: 16 desembre 2021].
- ↑ «Mario Benedetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Yvonne Loriod». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Donna Summer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Argentina ex-military leader Jorge Rafael Videla dies». BBC News, 17-05-2013 [Consulta: 17 maig 2013].
- ↑ VilaWeb[Enllaç no actiu]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de maig
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 de maig.