3 de desembre
Aparença
<< | Desembre 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 | |||||
Tots els dies |
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 28 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1842 - Barcelona: per sufocar una revolta popular, l'exèrcit espanyol, comandat pel general Espartero, bombardeja la ciutat des del castell de Montjuïc.
- 1899 - Barcelona: un grup d'estudiants funda la Institució Catalana d'Història Natural, actualment (novembre del 2004) filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
- 1965 - Girona: Són aprovades en Consell de Ministres les obres de canalització del riu Onyar, al seu pas per Girona.[1]
- 1991 - Barcelona: s'inaugura l'escultura A Lluís Millet, de l'artista Josep Salvadó Jassans ubicada davant del Palau de la Música Catalana.[2]
- 2022 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona: queda fora de servei l'antiga estació de Sant Andreu Comtal, que, estant 168 anys en servei, havia esdevingut l'estació ferroviària més antiga en servei de Catalunya.[3]
- Resta del món
- 1800 - Hohenlinden (Baviera, Alemanya): l'exèrcit de la Primera República Francesa guanya de manera decisiva la batalla de Hohenlinden contra les forces d'Àustria i de l'electorat de Baviera.
- 1967 - Ciutat del Cap (Sud-àfrica): Christiaan Barnard fa el primer trasplantament de cor entre humans amb èxit.[4]
- 1984 - Bhopal, L'Índia: s'hi esdevé el desastre de Bhopal, en què hi ha una fuita d'isocianat de metil a l'empresa de pesticides Union Carbide i moren més de 20.000 persones. L'empresa no es fa responsable dels danys.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1628 - Verdú, Urgell: Joan Prim i Segarra, compositor i organista català (m. 1692).
- 1729 - Olot, la Garrotxa: Antoni Soler i Ramos, compositor i organista català (m. 1783).
- 1833 - Barcelona: Francisca Soler de Ros, popularment Paca Soler, primera actriu catalana (m. 1884).[5]
- 1899 - Barcelona: Noel Clarasó i Serrat, escriptor català.
- 1917 - València: Angelina Alòs i Tormo, ceramista catalana (m. 1997).[6]
- 1939 - València: Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.
- 1954 - Logronyo: Anna Montero i Bosch, poeta i traductora valenciana.[7]
- 1955 - Ripoll: Dolores Serrat Moré, política espanyola, inventora del «lapao».[8]
- 1956 - Barcelonaː Mireia Ros, actriu, productora i directora catalana de cinema, teatre i televisió.[9]
- 1965 - Barcelona, Barcelonès: Miquel Illescas i Córdoba, jugador d'escacs català.
- 1968 - Manresa: Mireia Pintó, mezzosoprano i cantant d'òpera catalana.[10]
- 1975 - Sagunt, Camp de Morvedre: Teresa Garcia i Muñoz, enginyera i política valenciana.[11]
- 2003 - Mataró: Jordi Colomer i Casas, enginyer genètic d'ous de dinosaure.
- Resta del món
- 1596 - Cremona, Itàlia: Nicolò Amati, constructor de violins italià (m. 1684).
- 1842 - Dunstable: Ellen Swallow Richards, enginyera industrial i química ambiental dels Estats Units (m. 1911).[12]
- 1857 - Berdychiv, Imperi Rus: Joseph Conrad, escriptor de pares polonesos nacionalitzat britànic (m. 1924).[13]
- 1883 - Mittersill (Àustria): Anton Webern, compositor austríac (m. 1945).
- 1886 - Örebro (Suècia): Manne Siegbahn, físic suec, Premi Nobel de Física de 1924 (m. 1978).
- 1895 - Viena: Anna Freud, psicoanalista, fundadora de la psicoanàlisi en els nadons (m. 1982).[14]
- 1898 - Berlín: Dörte Helm, artista alemanya, membre de la Bauhaus (m. 1941).[15]
- 1900 - Viena (Imperi austrohongarès): Richard Kuhn, químic austríac, Premi Nobel de Química de 1938 (m. 1967).
- 1911 - Milà: Nino Rota, compositor italià.
- 1924
- Viena, Àustria: Edwin Salpeter, astrofísic.[16]
- Filadèlfia (Pennsilvània): John W. Backus, informàtic estatunidenc.
- 1930 - París (França): Jean-Luc Godard ,ex-crític i director de cinema franco-suís.[17]
- 1933 - Amsterdam (Països Baixos): Paul Jozef Crutzen, químic neerlandès, Premi Nobel de Química de l'any 1995.
- 1936 - Bonn, Alemanya: Max Cahner, editor, polític i historiador de la literatura catalana (m. 2013).
- 1942 - Wuppertal: Alice Schwarzer, periodista, escriptora i editora alemanya, figura històrica del feminisme alemany.[18]
- 1949 - Montevideo: Lilián Celiberti, mestra i feminista uruguaiana.[19]
- 1951 - Madrid, Mercedes Cabrera, política, politòloga, historiadora i professora universitària espanyola, Ministra d'Educació, Política Social i Esports d'Espanya entre 2006 i 2009.[20]
- 1953 - Fort-de-France (Martinica): Patrick Chamoiseau, escriptor francès, Premi Goncourt 1992.[21]
- 1956 - Skaryszew, Polònia: Ewa Kopacz, metgessa i política polonesa que ha estat primera ministra de Polònia i eurodiputada.[22]
- 1960 -
- Chicago: Daryl Hannah, actriu estatunidenca.[23]
- Fort Bragg, Carolina del Nord: Julie Anne Smith, més coneguda com a Julianne Moore, actriu estatunidenca.[24]
- 1970 - Woodstock, Nova York: Amy Helm, cantautora nord-americana.[25]
- 1971 -
- Sundsvall: Kristina Sandberg, novel·lista sueca.[26]
- Cospicua: Simone Inguanez, escriptora i poetessa de Malta, que escriu els seus poemes en llengua maltesa.[27]
- 1980 - Sarajevo: Zlata Filipovic, escriptora bosniana, autora d'El diari de Zlata.[28]
- 1985 -
- Berlín, Alemanya Occidental: Sıla Şahin, actriu alemanya.
- Toluca, Mèxic: Margarita Hernández Flores, corredora de llarga distància i maratoniana mexicana.[29]
- Allentown, EUA: Amanda Seyfried, actriu i cantant estatunidenca.
- Gaza, Palestina: Faris Odeh, nen palestí que va esdevenir un símbol popular a causa d'una cèlebre fotografia, feta durant la Segona Intifada, on se'l veu llançant una pedra a un tanc israelià (m. 2000).[30]
- 1988 - Dourados (Mato Grosso do Sul, Brasil): Keirrison de Souza Carneiro, futbolista brasiler.
- 1995 - Uccle, Bèlgica: Angèle, cantautora i instrumentista belga francòfona.[31]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1923 - París: Roseta Mauri i Segura, ballarina catalana, musa i inspiradora de molts artistes impressionistes (n. 1850).[32]
- 1933 - Sabadell: Filomena Fournols i Bayard, pintora catalana.[33]
- 1956 - Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina.[34]
- 1959 - Cala Major, Palma: Maria Mayol i Colom, escriptora, pedagoga, política i activista cultural mallorquina (n. 1883).[35]
- 1967 - Barcelona: Agustí Esclasans i Folch, escriptor i poeta català (n. 1895).
- 1971 - Madrid: Rafael Rivelles Guillem, actor valencià (n. 1898).
- 1980 - Barcelona: María Cora Muñoz Raga –Cora Raga–, mezzosoprano valenciana (n. 1893).[36]
- 1993 - Elxː Francisca Vázquez Gonzálvez –Frasquita–, dirigent socialista valenciana (n. 1907).[37]
- 1994 - Madrid: Víctor d'Ors i Pérez-Peix, arquitecte i urbanista (n. 1909).[38]
- 1996 - Barcelona: Joaquim Ventalló i Vergés, periodista, polític, traductor, poeta i publicista català.
- Resta del món
- 1763 - Carl August Thielo, compositor danès del Barroc.
- 1894 - Upolu, Samoa: Robert Louis Stevenson, escriptor escocès (44 anys).[39]
- 1919 - Llemotges, Occitània: Pierre-Auguste Renoir, pintor francès (78 anys).[40]
- 1937 - Balatonszárszó, Hongria: Attila József, poeta hongarès (n. 1905).[41]
- 1938 - Milà: Antonia Pozzi, poeta italiana (n. 1912).[42]
- 1942 - Sant Amanç-Talenda, Alvèrnia: Blanca Selva i Henry, pianista, pedagoga, musicòloga, escriptora i compositora (n. 1884).[43]
- 1949 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Maria Uspénskaia , actriu de cinema russa.
- 1964 - Madridː Elisa Soriano Fisher, oftalmòloga i mestra espanyola, figura destacada del feminisme associatiu (n. 1891).[44]
- 1972 - Madrid: Pura Maortua, directora teatral espanyola del segle xx (n. 1883).[45]
- 2000 - Chicagoː Gwendolyn Brooks, escriptora i professora estatunidenca, guanyadora del Premi Pulitzer (n. 1917).[46]
- 2003 - Madrid: Dulce Chacón, escriptora en espanyol.
- 2009 - Little Humby, Regne Unit: Richard Todd, actor anglès.[47]
- 2015 - Ciutat de Mèxic: Juan María Alponte, periodista, catedràtic i historiador espanyol, nacionalitzat mexicà.
- 2021 - Ankara, Turquia: Güldal Akşit, política turca. (n. 1960)
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Internacional de l'Èuscar[48]
- Dia internacional dels discapacitats
- Diada de Navarra
- Sants: Sofonies, profeta; Francesc Xavier; Claudi, Hilària, Jasó i Maure, màrtirs; Luci de Britànnia, rei britó llegendari; venerable Ponç Carbonell, franciscà.
Referències
[modifica]- ↑ «Acuerdos del Consejo de Ministros. Obras públicas» (en castellà) p. 5. La Vanguardia, 04-12-1965. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Artís i Benach, Pere, 1940-. Pedres vives : Palau de la Música Catalana : Patrimoni de la Humanitat. Barcelona: Barcino, 1998. ISBN 84-7226-682-6.
- ↑ «Adeu emocionat a l'últim tren que ha circulat per la històrica estació de Sant Andreu Comtal». CCMA, 03-12-2022. Arxivat de l'original el 2013-07-11. [Consulta: 3 desembre 2022].
- ↑ «Satisfactorio trasplante cardíaco». La Vanguardia, 05-12-1967. [Consulta: 2 novembre 2022].
- ↑ Morell i Montadi, Carme. El teatre de Serafí Pitarra. L'Abadia de Montserrat, 1995, p. 122–123. ISBN 9788478266616 [Consulta: 12 març 2011].
- ↑ «Ontdek keramist Angelina Alós» (en neerlandès). [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «Anna Montero i Bosch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ Cosculluela Ripoll, Ferran. «Los cambios de 'la Dolors'» (en castellà). El Periódico, 15-05-2013. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Mireia Ros». MCU Times. Arxivat de l'original el 2021-10-25. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Mireia Pintó (Künstler) | Opera Online - Die Website für Opernliebhaber» (en alemany). [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «Fitxa de la diputada. Teresa García Muñoz». Corts Valencianes. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Ellen Swallow Richards | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Joseph Conrad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Anna Freud | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Dörte Helm, icône touche-à-tout du Bauhaus» (en francès). Du Grand Art. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «Edwin E. Salpeter | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ Stolz, Alexandra. «Le Journal International - Archives» (en francès), 20-11-2013. [Consulta: 3 novembre 2022].
- ↑ «Archivo Sociedades en Movimiento | Entrevista a Lilián Celiberti» (en castellà). Archivo Sociedades en Movimiento, 26-09-2019. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011). Cabrera Calvo-Sotelo, Mercedes» (en castellà). Congreso de los Diputados. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Auteurs français contemporains (C) - aLaLettre». [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «CIDOB». [Consulta: 7 abril 2019].
- ↑ «Daryl Hannah: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 09-03-2016. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Julianne Moore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Amy Helm's Concert & Tour History | Concert Archives». [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Kristina Sandberg». Goodreads. [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ «Simone Inguanez». La vaca cega. Magazine sobre Història. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ Hudson, Cindy. «Interview with Author Zlata Filipovic» (en anglès americà), 17-02-2010. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ Federación Mexicana De Asociaciones De Atletismo, A.C. «HISTORIAL ATLETICO - Margarita Hernández Flores» (en castellà). Arxivat de l'original el 16 d'agost de 2016. [Consulta: 29 juñio 2016].
- ↑ «Me ha gustado esta nota en https://www.abc.com.py/edicion-impresa/suplementos/cultural/2023/12/03/un-nino-frente-a-un-tanque/» (en castellà). abc.com.py, 03-12-2023. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ «Angèle, chanteuse compositrice» (en francès). Mokaddict. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Massó i Carballido, Jaume. «Rosa Mauri i la ciutat on hauria volgut néixer». Museu de Reus, 18-04-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ La Vanguardia, 14-12-1933, p. 2.
- ↑ Miralles i Monserrat, Joan. Onomàstica i literatura. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 123. ISBN 978-84-7826-713-2.
- ↑ «María Mayol Colom» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Maria Cora Muñoz i Raga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Vázquez Gonzálvez, Francisca» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. Diccionario Biográfico del Socialismo Español. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ «COAM - VÍCTOR D'ORS PÉREZ-PEIX, FONDOS ARCHIVO COAM». [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Robert Louis Stevenson | British author» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Auguste Renoir» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Attila József». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ West, Rebecca. Rinaldina Russell. Italian Women Writers: A Bio-Bibliographical Sourcebook. Greenwood Press, 1994, p. 333–343. ISBN 978-0313283475.
- ↑ «Blanca Selva i Henry». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «Elisa Soriano Fischer - Real Academia de Doctores de España». [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Tavera, Susanna. «Pura Maortua Lombera». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ «Gwendolyn Brooks | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Richard Todd | Irish actor» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Euskararen Nazioarteko Eguna» (en èuscar). Donostiako Euskara Zerbitzua, n.d. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2020. [Consulta: 3 desembre 2020].