Vés al contingut

Chontal de Tabasco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:16, 20 juny 2023 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
No s'ha de confondre amb chontal d'Oaxaca.
Infotaula de llenguaChontal de Tabasco
Yokot t'an
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants36.810 (2010)[1]
Oficial aa Mèxic té reconeixement com a llengua nacional
Autòcton deTabasco
EstatMèxic Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües maia occidentals
llengües ch'ol-tzeltal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2chf
ISO 639-3chf Modifica el valor a Wikidata
Glottologtaba1266 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuechf Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1356 Modifica el valor a Wikidata
IETFchf Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3460 Modifica el valor a Wikidata

El chontal de Tabasco és una llengua maia parlada en l'estat de Tabasco, al sud-est de Mèxic, pels chontals de Tabasco. L'any 2010 posseïa un total de 36.810 parlants, segons dades de l'INALI, concentrats principalment en els municipis de Centla, Centro, Jalpa, Macuspana i Nacajuca. El nom "chontal" és d'origen nàhuatl, i significa estranger; els chontals prefereixen anomenar-la yokot t'an que pot traduir-se com "la llengua veritable".

Classificació

[modifica]

Pertany a la família de llengües maies, específicament, a la subgrup cholan o chontalan, al com també pertanyen el ch'ol, i el ch'ortí parlat a Guatemala. Alguns investigadors sostenen que el chontal se subdivideix en dos dialectes que són els de Nacajuca i Macuspana.

Característiques

[modifica]

El chontal presenta la seqüència sintàctica de Subjecte Verb Objecte; encara que també és freqüent l'ordre Verb Objecte Subjecte. Les inscripcions dels antics maies que han arribat a les nostres mans semblen estar inscrites en llengües del subgrup cholan al qual pertany el chontal.[2] Aquesta llengua compta amb 29 fonemes.

Vocabulari

[modifica]

Pobles Chontals

[modifica]
Castellà Chontal de Tabasco
Tamulte Mujte'
Ocuiltzapotlan Si'kaj
Tucta Tsäkts'it
Mazateupa Chäkpach
Tapotsingo Taputsin
San Isidro Aj Chilu
Guaytalpa Bolomits
Oxiacaque Ax
Guatacalca Te'lä
Tecolutilla Bikit Yäxu'
Tecoluta Yäxu'
Montegrande Nojte'
Nacajuca Yäxtub

Noms d'animals

[modifica]
Català Chontal de Tabasco
Cavall Tsimim
Gos Yichu
Gat Ajmis
Tepescuintle Jälän
Cérvol Chimay
Ramat Bek'et
Porc Chitam
Jabali Te'el chitam
Gall Ajtse
Gallina Na'pio
Pollastre Piyo o Pio
Gall dindi Ajtsok
Polla d'índies Na'k'ach
Pavito Mulu
Esparver A'i'
Cangrejo Ajyux
Periquito P'iri
Cotorra, Lloro Chäch
Quetzal Ajk'etsal
Pulga Ch'äk
Poll Ach
Guao Ajwawu
Cabra Ajchibu
Lleó Ajleon
Vespa Pixk'ok

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  2. ↑ Houston, S., O. Chinchilla, Stuart D. "The Decipherment of Ancient Maya Writing", U. of Oklahoma Press, 2001.

Bibliografia

[modifica]
  • Brown, Denise Fay. 2005. "The Chontal Maya of Tabasco." In Sandstrom, Alan R., and Enrique Hugo García Valencia. 2005. Native peoples of the Gulf Coast of Mexico. Tucson: University of Arizona Press.
  • Keller, Kathryn C. and Plácido Luciano G., compilers. 1997. Diccionario Chontal de Tabasco.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chontal_de_Tabasco&oldid=31928360»