Vés al contingut

Gene Hackman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGene Hackman

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1930 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
San Bernardino (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSanta Fe Modifica el valor a Wikidata
FormacióPasadena Playhouse
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Art Students League of New York
Danville High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,88 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, autor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata - 2008 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarCos de Marines dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportautomobilisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBetsy Arakawa (1991–)
Faye Maltese (1956–1986) Modifica el valor a Wikidata
FillsChristopher Allen Hackman
 ()
Elizabeth Jean Hackman
 ()
Leslie Anne Hackman
 () Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000432 Allocine: 2705 Rottentomatoes: celebrity/gene_hackman Allmovie: p29486 57619 TV.com: people/gene-hackman IBDB: 43623 AFI: 57619 TMDB.org: 193
Discogs: 1584346 Modifica el valor a Wikidata

Eugene Allen Hackman (San Bernardino, 30 de gener de 1930) és un actor estatunidenc, guanyador de dos Oscars i quatre Globus d'Or, un Premi del Sindicat d'Actors de Cinema i dos BAFTA.[1]

Biografia

[modifica]

Hackman va néixer a San Bernardino, Califòrnia, fill d'Eugene Ezra Hackman i d'Anna Lyda Elizabeth (nascuda Gray).[1] Té un germà, Richard. Té ascendència de Pennsylvania (alemanya), anglesa i escocesa. La seva mare era canadenca i va néixer a Lambton, Ontario.[2]

Els seus pares es van divorciar quan era petit el 1943, i va viure a uns quants llocs fins que es va instal·lar finalment a casa la seva àvia, a Danville (Illinois).[3][4] Als 10 anys va decidir que volia ser actor.[5] Sis anys més tard va mentir sobre la seva edat per allistar-se als Marines, on va servir durant tres anys com a operador de ràdio.[6] Després va viure a Nova York, on va fer feines de poca importància. Va tornar a Illinois per estudiar televisió i periodisme a la universitat, aprofitant l'ajuda per als estudis que donava l'estat als antics militars. La seva mare va morir el 1962 a conseqüència d'un incendi que va començar accidentalment mentre fumava.[7] Va començar un estudi de periodisme i producció de televisió a la Universitat d'Illinois sota el G.I. Bill of Rights, però se'n va anar i va tornar a Califòrnia.[8]

Carrera professional

[modifica]

Dècada del 1960

[modifica]

El 1956, Hackman va començar la seva carrera com a actor. Es va adherir a la Pasadena Playhouse de Califòrnia,[6] on es va fer amic d'un altre aspirant a actor, Dustin Hoffman.[6] Hackman i Hoffman, eren vistos com a forasters pels seus companys de classe, que els consideraven com a perdedor. Hackman va obtenir la puntuació més baixa que encara havia donat la Pasadena Playhouse.[9] Decidit a provar-los que s'equivocaven, Hackman es va traslladar a la ciutat de Nova York.

Un article de 2004 publicat a Vanity Fair descrivia a Hackman, Hoffman i Robert Duvall com a actors i amics propers nascuts a Califòrnia, que compartien apartaments de Nova York als anys seixanta.[10][11]

Hackman va obtenir diversos papers, per exemple a la sèrie de televisió Route 66 el 1963, i va començar a actuar en diverses obres de teatre Off-Broadway. El 1964 va tenir una oferta per coprotagonitzar l'obra Any Wednesday amb l'actriu Sandy Dennis. Això va obrir la porta al treball cinematogràfic. El seu primer paper va ser a Lilith, amb Warren Beatty en el paper principal. El 1967 va aparèixer en un episodi de la sèrie de televisió The Invaders titulat «The Spores». Un altre paper secundari, Buck Barrow a Bonnie i Clyde de 1967, li va valer una nominació a l'Oscar al millor actor secundari.[6] El 1968 va aparèixer en un episodi d'I Spy, en el paper de «Hunter», en l'episodi «Happy Birthday ... Everybody». Aquell mateix any va protagonitzar l'episodi «My Father and My Mother» de la CBS Playhouse i la pel·lícula distòpica de televisió Shadow on the Land.[12] El 1969 va interpretar un entrenador d’esquí a Downhill Racer i a un astronauta a Marooned. Aquell mateix any, va interpretar a un membre d’un equip de paracaigudisme que es divertia principalment a les fires del comtat, una pel·lícula que també va inspirar a molts a perseguir el paracaigudisme i que té un estatus de culte entre els paracaigudistes: The Gypsy Moths. Va estar a punt d'acceptar el paper de Mike Brady per a la sèrie de televisió The Brady Bunch,[12] però el seu agent va aconsellar que el rebutgés a canvi d'un paper més prometedor, cosa que va fer.

Dècada del 1970

[modifica]

Hackman va ser nominat al segon Oscar al millor actor secundari pel seu paper a I Never Sang for My Father (1970). L'any següent, va guanyar l'Oscar al millor actor principal per la seva interpretació com a detectiu de Nova York Jimmy "Popeye" Doyle a French Connection (1971), que el va marcar com a actor de culte.[6]

Després de French Connection, Hackman va protagonitzar deu pel·lícules en els següents tres anys, convertint-se en l'actor més prolífic de Hollywood durant aquest període. Va tenir papers principals a la pel·lícula L'aventura del Posidó (1972) i La conversa (1974), de Francis Ford Coppola, per la qual va ser nominada a diversos premis Oscar.[6] Aquell mateix any, Hackman va aparèixer, en el que seria un dels seus papers còmics més famosos, com Harold the Blind Man a El jove Frankenstein).[13]

Va aparèixer com un dels antics Rough Riders de Teddy Roosevelt a la saga occidental de curses de cavalls Mossega la bala (1975). Va repetir el seu paper guanyador de l'Oscar com a Doyle a la seqüela French Connection II (1975), i va formar part d'un repartiment estrella de la pel·lícula de guerra Un pont massa llunyà (1977), interpretant al general polonès Stanisław Sosabowski. Hackman va demostrar un talent tant per a la comèdia com en papers mes reflexius. Per exemple posant-se a la pell cervell criminal Lex Luthor a Superman: La pel·lícula (1978), un paper que repetiria en les seqüeles de 1980 i 1987.

Dècada del 1980

[modifica]

Hackman va alternar entre papers principals i secundaris durant la dècada de 1980, amb papers destacats a Rojos (1981), dirigit per Warren Beatty i a Sota el foc (1983), Més que ídols (1986), pel·lícula que l'American Film Institute va votar el 2008 com a quarta millor pel·lícula de tots els temps en el gènere esportiu.[14] Li van seguir Sense sortida (1987) i Crema Mississippi (1988), on va ser nominat al segon Oscar al millor actor.[15] Entre 1985 i 1988, va protagonitzar nou pel·lícules, convertint-lo en l'actor més ocupat, al costat de Steve Guttenberg.[16]

Cap a final dels anys 1980, Hackman s'havia convertit en un gran actor, molt respectat per la professió i pel públic. Va anar alternant papers secundaris amb papers principals, i fins i tot aparicions curtes, triant sempre bé els guions.

Dècada del 1990

[modifica]

El 1990 li van fer una operació de cor, de la qual es va recuperar bé, tot i que el va tindre lluny de l'escenari durant gairebé dos anys. Hackman va aparèixer amb Anne Archer a Narrow Margin (1990), un remake de la pel·lícula de 1952 Un marge estret. El 1992 va interpretar al sàdic xèrif "Little" Bill Daggett al western Sense perdó dirigit per Clint Eastwood i escrit per David Webb Peoples. Hackman s’havia compromès a evitar papers violents, però Eastwood el va convèncer de prendre part, cosa que li va valer un segon Oscar, aquesta vegada al millor actor secundari. La pel·lícula també va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula.[6]

El 1993 va aparèixer a Geronimo com a general de brigada George Crook i va protagonitzar amb Tom Cruise un advocat corrupte a The Firm, un thriller legal basat en la novel·la homònima de John Grisham. Hackman apareixeria en una segona pel·lícula basada en una novel·la de John Grisham, interpretant a un condemnat al corredor de la mort a Cambra segellada (1996).

Altres pel·lícules destacades de Hackman van aparèixer durant la dècada de 1990: Wyatt Earp (1994), com Nicholas Porter Earp, pare de Wyatt Earp, Ràpida i mortal (1995) al costat de Sharon Stone, Leonardo DiCaprio i Russell Crowe, i com a capità submarí Frank Ramsey al costat de Denzel Washington a Marea roja (1995). Hackman va interpretar al director de cinema Harry Zimm amb John Travolta al melodrama Get Shorty (1995). Es va reunir de nou amb Clint Eastwood a Poder absolut (1997) i va coprotagonitzar amb Will Smith a Enemy of the State (1998), amb un personatge que recorda el que havia narrat a The Conversation.

El 1996 va prendre un gir còmic com a senador conservador Kevin Keeley a L'olla de grills[17] amb Robin Williams i Nathan Lane.

Segle XXI

[modifica]

Hackman va coprotagonitzar amb Owen Wilson a Behind Enemy Lines (2001), i va aparèixer al thriller criminal de David Mamet L'últim cop (2001),[18] com un lladre professional amb una gran habilitat i envellit, que es veu obligat a ocupar un darrer treball. També va guanyar molts èxits de la crítica jugant-se el tipus com a cap d’una família excèntrica a la pel·lícula de comèdia The Royal Tenenbaums (2001) de Wes Anderson, per la qual va rebre el Globus d'Or al millor actor en un musical o comèdia cinematogràfica. El 2003, també va protagonitzar un altre drama legal de John Grisham, Runaway Jury, en el qual finalment va aconseguir fer una foto amb el seu amic de sempre Dustin Hoffman. El 2004, Hackman va aparèixer al costat de Ray Romano a la comèdia Benvingut a Mooseport, el seu últim paper com a actor fins ara.[19]

Hackman va ser guardonat amb el premi Cecil B. DeMille dels Premis Globus d'Or per la seva «contribució destacada al camp de l'entreteniment» el 2003.[20]

Després de tants anys dedicat a la interpretació, Hackman va voler provar una altra activitat i va escriure una novel·la, que va ser publicada el 1999, any que no va fer cap pel·lícula. Hackman és un dels actors destacats del nostre temps.

Durant 40 anys ha interpretat personatges molt diversos, tots ells de forma convincent. Durant aquest temps no ha treballat només al cinema, sinó també a la televisió i al teatre.

La falta d'estereotip físic, és precisament un dels puntals del seu èxit, que li ha permès no encasellar-se. Hackman dona als seus personatges un perfil que el públic capta immediatament. Cèlebre és el seu paper de Lex Luthor a la saga de Superman.

Vida privada

[modifica]

Hackman s'ha casat dues vegades. El seu primer matrimoni va ser amb Faye Maltese (1929–2017), amb qui es va casar el 1956[21][22] i amb qui va tenir un fill i dues filles: Christopher Allen, Elizabeth Jean i Leslie Anne Hackman.[23] Sovint era fora de casa a causa dels rodatges mentre aquests creixien.[24] La parella va divorciar-se el 1986, després de 30 anys d'unió.[25] El 1991 va tornar-se a casar, aquest cop amb la pianista Betsy Arakawa (n. 1961),[26] amb qui viu a Santa Fe (Nou Mèxic).[27]

L'any 1990 van haver de fer-li una angioplàstia.[28]

Filmografia

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Oscars

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1967 Millor actor secundari Bonnie i Clyde Candidat
1970 Millor actor secundari I Never Sang for My Father Candidat
1971 Millor actor French Connection Guanyador
1988 Millor actor Crema Mississippi Candidat
1992 Millor actor secundari Sense perdó Guanyador

Globus d'Or

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1971 Millor actor - Drama French Connection Guanyador
1974 Millor actor - Drama La conversa Candidat
1975 Millor actor - Drama French Connection II Candidat
1983 Millor actor secundari Sota el foc Candidat
1985 Millor actor - Drama Twice in a Lifetime Candidat
1988 Millor actor - Drama Crema Mississippi Candidat
1992 Millor actor secundari Sense perdó Guanyador
2001 Millor actor - Comèdia o Musical The Royal Tenenbaums Guanyador
2002 Premi Cecil B. DeMille Guanyador

Premis BAFTA

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1973 Millor actor French Connection
L'aventura del Posidó		 Guanyador
1975 Millor actor La conversa Candidat
1976 Millor actor French Connection II Candidat
La nit es mou Candidat
1979 Millor actor secundari Superman Candidat
1993 Millor actor secundari Sense perdó Guanyador

Berlinale

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1989 Millor actor Crema Mississippi Guanyador

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Gene Hackman Biography (1930-)». Film Reference. [Consulta: 24 juliol 2021].
  2. ↑ «Gene Hackman from Danville in 1940 Census District 92-22». archives.com. [Consulta: 24 juliol 2021].
  3. ↑ Norman, Michael «HOLLYWOOD'S UNCOMMON EVERYMAN» (en anglès). The New York Times, 19-03-1989. ISSN: 0362-4331.
  4. ↑ Dr. Kevin Leman. What Your Childhood Memories Say About You. Tyndale House Publishers, 2007-09-00. ISBN 978-1-4143-1186-9. 
  5. ↑ «GENE HACKMAN: LEAST LIKELY TO SUCCEED?» (en anglès). Desert News, 18-08-1988. [Consulta: 24 juliol 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 «Inside the Actor's Studio: Gene Hackman - video Dailymotion» (en anglès). [Consulta: 24 juliol 2021].
  7. ↑ «Gene Hackman - Profile, Latest News and Related Articles». Eonline.com, 29-10-2008. Arxivat de l'original el 2008-10-29. [Consulta: 24 juliol 2021].
  8. ↑ «Gene Hackman | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Britannica, The Editors of Encyclopaedia., 09-04-2021. [Consulta: 24 juliol 2021].
  9. ↑ Knight-Ridder, Luaine Lee. «Pasadena Playhouse, A Star Crucible, Reopens» (en anglès americà). Chicago Tribune, 08-05-1986. [Consulta: 24 juliol 2021].
  10. ↑ «Dustin Hoffman and Gene Hackman | Celebrity Roommates | Comcast.net», 16-04-2011. Arxivat de l'original el 2011-04-16. [Consulta: 24 juliol 2021].
  11. ↑ «Robert Duvall, Hollywood's No. 1 Second Lead, Breaks for Starlight : People.com», 04-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-04. [Consulta: 24 juliol 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 Roberts, Jerry. Encyclopedia of Television Film Directors (en anglès). Scarecrow Press, 2009-06-05, p. 500. ISBN 978-0-8108-6378-1. 
  13. ↑ Mitchell, Tim. «Weekend Top 10, Aug. 3, 2018» (en anglès). Champaign/Urbana News-Gazette, 01-08-2018. [Consulta: 26 juliol 2021].
  14. ↑ «MAFFEI: 'Hoosiers' still a classic after 25 years» (en anglès americà). San Diego Union Tribune, 18-02-2011. [Consulta: 26 juliol 2021].
  15. ↑ «The 61st Academy Awards | 1989» (en anglès). Oscars. [Consulta: 26 juliol 2021].
  16. ↑ Cohn, Lawrence (October 5, 1988). "Acting Jobs Steadiest Since Studio Era". Variety. p. 1.
  17. ↑ Shelley, Peter. Gene Hackman: The Life and Work (en anglès). McFarland, 2018-11-30, p. 134-135. ISBN 978-1-4766-3369-5. 
  18. ↑ Scott, A. O. «FILM REVIEW; Forget the Girl and Gold; Look for the Chemistry» (en anglès). The New York Times, 09-11-2001. ISSN: 0362-4331.
  19. ↑ Mitchell, Garrett. «Cameron Diaz and other celebs who have retired from stage and screen» (en anglès americà). [Consulta: 26 juliol 2021].
  20. ↑ «Gene Hackman to Receive HFPA'S Cecil B. DeMille Award At 60th Annual …», 09-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-09. [Consulta: 26 juliol 2021].
  21. ↑ Ross, Shane «The Gene genie works his magic off screen» (en anglès). Irish Independent. INM Website, 06-08-2000 [Consulta: 24 agost 2018].
  22. ↑ Staff, Closer. «Inside Gene Hackman and Wife Betsy Arakawa’s Happy Marriage» (en anglès), 19-01-2022. [Consulta: 26 setembre 2022].
  23. ↑ Brady, James «In Step with Gene Hackman» (en anglès). Parade. The Blade, 30-12-2001 [Consulta: 28 setembre 2013].
  24. ↑ «Is Gene Hackman Retired From Acting? GQ Interview June 2011» (en anglès), 01-06-2011. [Consulta: 26 setembre 2022].
  25. ↑ Norman, Michael «Hollywood's Uncommon Everyman» (en anglès). The New York Times, 19-03-1989, p. 6029 [Consulta: 3 agost 2018].
  26. ↑ Lidz, Franz. «Gene Hackman's new novel - AARP The Magazine» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2021].
  27. ↑ «Gene Hackman’s Rustic Santa Fe Home» (en anglès), 01-04-1990. [Consulta: 26 setembre 2022].
  28. ↑ «Still the Tough Guy» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gene Hackman
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gene_Hackman&oldid=33370564»