David Mamet

David Mamet

Biografia
Naixement	30 novembre 1947 (76 anys) Chicago (Illinois)
Ideologia	Conservadorisme
Religió	Judaisme reformista
Formació	Goddard College Neighborhood Playhouse School of the Theatre Francis W. Parker School
Activitat
Ocupació	guionista, novel·lista, poeta, director de teatre, productor de televisió, actor, productor de cinema, escriptor, director de cinema, dramaturg, realitzador
Ocupador	Universitat de Colúmbia
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Writers Guild of America, East
Obra
Obres destacables (1974) Sexual Perversity in Chicago (1975) American Buffalo (en) (1983) Glengarry Glen Ross (obra de teatre)
Localització dels arxius	Centre Harry Ransom [ MS-05043]
Família
Cònjuge	Rebecca Pidgeon (1991–) Lindsay Crouse (1977–1990)
Fills	Zosia Mamet  () Lindsay Crouse Clara Mamet  () Rebecca Pidgeon
Premis
(2006)  Premi literari Carl Sandburg (1984)  Premi Pulitzer de Teatre, per l'obra Glengarry Glen Ross (obra de teatre)  PEN/Laura Pels International Foundation for Theater Award (en)  Hull-Warriner Award (en)  star on Playwrights' Sidewalk (en)
Signatura

David Mamet (Chicago (Illinois), 30 de novembre de 1947) és un dramaturg, director de teatre i de cinema, guionista i teòric estatunidenc.

• The Postman Always Rings Twice (1981), de Bob Rafelson
• The Verdict (1982), de Sidney Lumet
• The Untouchables (1987), de Brian De Palma
• House of Games (1987), de David Mamet
• Things Change (1988), de David Mamet
• We're No Angels (1989), de Neil Jordan
• Homicidi (Homicide) (1991), de David Mamet
• Glengarry Glen Ross (1992), de James Foley
• Hoffa (1992), de Danny DeVito
• Oleanna (1994), de David Mamet
• American Buffalo (1996), de Michael Corrente
• Edmond (2005), de Stuart Gordon
• The Edge (1997), de Lee Tamahori
• The Spanish Prisoner (1997), de David Mamet
• La cortina de fum (Wag the Dog) (1997), de Barry Levinson
• The Winslow Boy (1999), de David Mamet
• Lakeboat (2000), de Joe Mantegna
• State and Main (2000), de David Mamet
• Hannibal (2001), de Ridley Scott
• L'últim cop (Heist) (2001), de David Mamet
• Spartan (2004), de David Mamet
• Redbelt (2008), de David Mamet

• 1974. Sexual Perversity in Chicago
• 1975. American Buffalo
• 1977. A Life in the Theatre
• 1977. The Woods
• 1982. Edmond
• 1984. Glengarry Glen Ross
• 1992. Oleanna
• 1995. The Cryptogram
• 1999. Boston Marriage
• 2004. Faustus
• 2005. Romance
• 2007. Keep Your Pantheon
• 2007. November
• 2008. The Vikings and Darwin
• 2009. Race
• 2009. School
• 2012. The Anarchist
• 2015. China Doll
• 2017. The Penitent
• 2019. Bitter Wheat

• La màquina d'aigua (The water engine, 1977). Versió d'Imma Garín. 1994.^[1]
• El cavaller de la felicitat (Mr. Happinnes, 1977). Versió d'Imma Garín. 1994.
• Oleanna (Oleanna). Traducció de Ramon Villanova. 1995.
• El criptograma (The Cryptogram). Direcció: Sergi Belbel. Intèrprets: Emma Vilarasau, Andreu Benito, David Bosc i Gerard Quintana. Al Teatre Nacional de Catalunya. 1998-1998.
• Glengarry Glen Ross. Direcció d'Àlex Rigola. Amb Joel Joan, Andreu Benito, Joan Carreras, Eduard Farelo. Estrenada el 2003 al Teatre Lliure de Barcelona.
• Un matrimoni de Boston (Boston Marriage). Direcció: Josep Maria Mestres. Intèrprets: Emma Vilarasau, Marta Marco i Anna Lizaran. Al Teatre Lliure, els anys 2005 i 2006.^[2][3][4]
• Els boscos. Traducció de Cristina Genebat. Direcció de Julio Manrique. Intèrprets: Marc Rodríguez i Cristina Genebat. Escenografia: Lluc Castells. Il·luminació: Jaume Ventura. Vestuari: Mireia Aixalà. Estrena a la Sala Beckett de Barcelona l'1 d'octubre de 2006.^[5][6][7]
• Una vida al teatre (A Life in the Theatre, 1977) Traducció d'Anna Soler Horta. Direcció Moisès Maicas. Intèrprets: Enric Majó i Dafnis Balduz. Teatre Municipal La Sala, de Rubí, el 7 de maig de 2016.

David Mamet ha rebut diverses nominacions per la seva obra cinematogràfica:

• Oscar al millor guió adaptat en dues ocasions: The Verdict i Wag the Dog.
• Globus d'Or al millor guió en tres: The Verdict, House of Games, i Wag the Dog.
• BAFTA al millor guió adaptat per Wag the Dog.
• Palma d'Or per Homicide.
• Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia per House of Games.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Mamet

• Fitxa Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a Teatralnet (català).
• La seva fitxa a Internet Movie DataBase (anglès).
• La seva fitxa a Internet Broadway DataBase (anglès).
• La seva fitxa a Internet Off-Broadway DataBase Arxivat 2012-03-21 a Wayback Machine. (anglès).