Vejatz lo contengut

Dètz jorns qu'esbrandèron lo mond

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cubèrta de la premiera edicion deTen Days that Shook the World per John Reed, publicat per Boni & Liveright, New York, 1919.

Dètz jorns qu'esbrandèron lo mond (var. Dètz jorns/dias qui esbrandèn lo món) (títol originau en anglés: Ten Days that Shook the World) es un libre de John Silas Reed, publicat en 1919, que cònta la presa dau poder dei bolshevics en Russia sota la direccion de Lenin.

John Silas Reed, jornalista e socialista american, foguèt testimòni de la Revolucion Russa de 1917 en Russia. Reed seguiguèt mai d'un menaire bolshevic, subretot Grigori Zinoviev e Karl Radek. John Reed moriguèt en 1920, pauc après la publicacion dau sieu libre. Es encara lo solet american enterrat dins lo Cremlin de Moscòu, qu'es reservat senon ai mai grands menaires sovietics. Amb la montada de l'stalinisme en Russia, Stalin exprimiguèt son desacòrdi amb mai d'un element dau libre, en particular quand Trotski, principau concurrent d'Stalin, èra pertocat. Lo libre mòstra Trotski coma l'eròi vertadier de la Revolucion e menciona pas jamai Stalin franc de dos còps, dins quauquei listas de noms. Fin finala, lo libre de Reed foguèt enebit per Stalin, coma totei lei trabalhs favorables a Trotski.

Prefaci de Lenin

[modificar | Modificar lo còdi]

Après la publicacion, Lenin eu-meteis ne recomandèt la lectura, en escrivent en 1920: «Vaicí un obratge que m'agradariá de veire estampat per milions d'exemplars e traduch dins totei lei lengas, car descriu de maniera veridica e extraordinàriament viva d'enveniments d'una importància considerabla per l'intelligéncia de çò qu'es la revolucion proletariana, de çò qu'es la dictatura dau proletariat.»[1]

«Es pas un compromés amb lei classas possessoras o amb de politicians qu'a portat lei bolshevics au poder. En mai d'aquò, l'an pas conquistat per la violéncia organizada d'una clica. Se, dins tota Russia, lei massas èran pas estadas lèstas per s'insurgir, l'insurrecion auriá mau capitat. Lo succès dei bolsheviks a una soleta explicacion: an realizat leis aspiracions vastas e simplas dei mai larguei partidas dau pòble e l'incitèron a destruire e desmantelar l'ancian mond, puei a entreprene ensems, sota lo fum de roïnas escrancadas, l'edificacion dau fustatge d'un mond novèu.»

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. 10 jours qui ébranlèrent le monde, Éditions sociales, 1986, page 21 ISBN 2-209-05494-XError d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ISBN 978-2-209-05494-7Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.

Vejatz tanben

[modificar | Modificar lo còdi]

Articles liats

[modificar | Modificar lo còdi]

Liames extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]