vincle

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbiŋ.kɫə/, balear /ˈviŋ.kɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbiŋ.kɫe/
	valencià /ˈviŋ.kɫe/, /ˈbiŋ.kɫe/

• Etimologia: Del llatí vĭncŭlum ‎(«lligam»), segle XIV.

vincle m. ‎(plural vincles)

1. lligam, enllaç

• llaç, lligam, nus

vincle

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vinclar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vinclar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vinclar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vinclar.

• Síl·labes: vin·cle (2)
• Heterograma de 6 lletres (ceilnv)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot