ordo

ordo

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de ordonar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de ordonar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de ordonar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de ordonar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈoːr.doː/
• Etimologia: Del protoitàlic *ord-n- («en filera»), derivat del protoindoeuropeu *h₂or-d- variant de *h₂er-.

ōrdō m. ‎(genitiu ōrdinis)

1. ordre
2. orde

• ōrdinālis
• ōrdinārius
• ōrnō
• ōrdinō

• ōrdināriē
• ōrdinātē
• ōrdinātim
• ōrdinātiō
• ōrdinātīvus
• ōrdinātor
• ōrdinātrix
• ōrdinātus

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956, p.55-61