molla

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (de medulla)

Oriental:	/ˈmɔ.ʎə/, (gironí) /ˈmo.ʎə/
Occidental:	nord-occidental /ˈmɔ.ʎa/
	valencià /ˈmɔ.ʎa/, /ˈmɔ.ʎɔ/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (de moll)

Oriental:	/ˈmɔ.ʎə/
Occidental:	nord-occidental /ˈmɔ.ʎa/
	valencià /ˈmɔ.ʎa/, /ˈmɔ.ʎɔ/

• Rimes: -ɔʎa
• Etimologia: [1] Del llatí medŭlla ‎(«moll de l'os»), segle XV.
• Etimologia: [2] De moll, del llatí mollis ‎(«tou»).
• Etimologia: [3] Femení de moll, del llatí mullus.

molla f. ‎(plural molles)

1. Part tova del pa en contraposició a la crosta que és més dura.

molla f. ‎(plural molles)

1. Peça metàl·lica pensada perquè es pugui deformar en fer-hi força, però que quan la força de pressió desapareix, la peça torna a la seva forma original, arrossegant, si s'escau, alguna altra peça. Típicament, consisteix en un filferro torçat en alguna forma d'espiral.

molla f. ‎(plural molles)

1. (peixos) capellà
2. (peixos) mòllera pigada
3. (peixos) mòllera roquera

molla f. ‎(plural molles)

1. Forma femenina de moll.

• Síl·labes: mo·lla (2)
• Anagrames: amoll, lloam, mallo

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia^ⓘ: /ˈmɔl.la/
• Etimologia: De mollare.

molla f. ‎(plural molle)

1. molla
2. (plural) pinces

• molletta
• mollone

molla f. ‎(plural molle)

1. forma femenina de mollo

molla

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de mollare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mollare

• Síl·labes: mòl·la (2)