moll

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɔʎ/^ⓘ
• Rimes: -ɔʎ
• Etimologia: Adjectiu: Del llatí mollis ‎(«tou»), segle XIV.
• Etimologia: Nom 1: Del llatí vulgar *medullum, de medulla ‎(«medul·la») per canvi de gènere i nombre, segle XIV.
• Etimologia: Nom 2: Del llatí mullus, segle XIV.
• Etimologia: Nom 3: De l'italià molo, del grec antic μόλος ‎(mólos, «dic»), del llatí mōles.

moll m. ‎(femení molla, plural masculí molls, plural femení molles)

1. Tou, sense força ni resistència.
2. Ple d'aigua.

• (tou) bla
• (ple d’aigua) banyat, humit, mullat

• xop

moll m. ‎(plural molls)

1. 

   Medul·la, substància en les cavitats dels ossos.
2. (figuradament) Substància principal d'una cosa no material.
3. Part més carnosa d'una fruita o del cos.

• (medul·la) moll de l'os
• (substància principal) cor, essència, moll de l'os, nucli

moll m. ‎(plural molls)

1. 

   (peixos) Peix del gènere dels múl·lids (Mullus).
2. (peixos) moll de fang
3. (peixos) moll de roca

• (Mullus) roger

moll m. ‎(plural molls)

1. 

   Obra construïda a la riba d'aigües navegables per amarrar embarcacions i poder embarcar i desembarcar.
2. (per extensió) Andana per a càrrega i descàrrega o embarcament de passatgers

• Anagrama: llom ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat

• Pronúncia: /mɔll/
• Etimologia: Potser del català moll.

moll m. ‎(plural mollijiet)

1. moll (construcció)