mate

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈma.tə/, occidental /ˈma.te/
• Rimes: -ate
• Etimologia: Del castellà mate, del quítxua mati ‎(«carbasseta»).

mate m. ‎(plural mates)

1. Arbre perennifoli de la família de les aquifoliàcies (Ilex paraguayensis).
2. Infusió de fulles del mate típica de l'Amèrica del Sud.

mate

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de matar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb matar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb matar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb matar.

• Síl·labes: ma·te (2)
• Anagrames: meta, tema

• Obres de referència: GDLC, DCVB

• Pronúncia: /meɪt/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Nom-1, verb-1: Del baix alemany mitjà mate, en substitució de l'anglès mitjà mette, del protogermànic *gamatjô, format pel prefix *ga- («junts») i *matjô («menjar»).
• Etimologia: Nom-2, verb-2: Abreviació de checkmate.

mate ‎(plural mates)

1. company, amic

   I'm going to the pub with a few mates.

   Vaig al bar amb uns quants amics.

2. parella

   I found one of the socks I wanted to wear, but I couldn't find its mate.

   He trobat un dels mitjons que em volia posar, però no he pogut trobar la seva parella.

• [1] fellow, friend, buddy
• [2] partner

mate ‎(3a persona singular present mates, gerundi mating, passat i participi mated)

1. encaixar

   The pieces of the puzzle mate perfectly.

   Les peces del trencaclosques encaixen perfectament.

2. aparellar

• [1] match
• [2] couple, pair

mate ‎(plural mates)

1. (escacs) mat

mate ‎(3a persona singular present mates, gerundi mating, passat i participi mated)

1. fer un escac mat

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈma.te/

Americà: alt /ˈma.t(e)/, baix /ˈma.te/

• Rimes: -ate
• Etimologia: Del persa شاه مات ‎(šâh mât, «el rei [està] atrapat») [1].
• Etimologia: Del francès mat ‎(«abatut»), del llatí mattus ‎(«humit, embrutit, confús») [2].
• Etimologia: Del quítxua mati ‎(«carabasseta») [3].
• Etimologia: De matar [4-5].

mate m. ‎(plural mates)

1. (escacs) mat

mate inv. ‎(plural mates)

1. mat (sense brillantor)

mate m. ‎(plural mates)

1. mate (infusió)

• mateína

• yerba mate

• Anglès: maté
• Català: mate
• Francès: maté

mate m. ‎(plural mates)

1. (bàdminton) mat
2. (basquetbol) esmaixada

• (bàdminton) kill
• (basquetbol) hundimiento

mate

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb matar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb matar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb matar

• Síl·labes: ma·te (2)
• Anagrames: meta, tema

• mate. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mate