cobra

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɔ.βɾə/, occidental /ˈko.bɾa/
• Etimologia: Del portuguès cobra, del llatí colubra. Doblet de colobra.

cobra f. ‎(plural cobres)

1. Serp verinosa de la família dels elàpids, que desplega un caputxó quan se sent amenaçada.

cobra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cobrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cobrar.

• Síl·labes: co·bra (2)
• Anagrames: barco, broca, brocà, cabró, carbó, Carbó, corba

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

cobra

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cobrir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cobrir
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cobrir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈko.βɾa\

Americà: alt /ˈko.bɾa/, baix \ˈko.βɾa\

• Rimes: -obɾa
• Etimologia: Del portuguès cobra, del llatí colŭbra. Doblet de culebra.

cobra f. ‎(plural cobras)

1. cobra

cobra

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb cobrar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb cobrar

• [2]: (voseo) cobrá

• Síl·labes: co·bra (2)
• Anagrames: barco, braco, broca, cabro

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cobra