claque

claque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de clacar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb clacar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb clacar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb clacar.

• [1] claco, claqui, clac
• [2] claqui
• [3] claqui
• [4] claqui

• Anagrama: calque

• Etimologia: (pendent)

claque f. ‎(plural claques)

1. (cop amb la mà plana)
2. Bufetada (a la cara)

• [2]: Vegeu gifle

• coup

• [1]: fessée, gifle

• Entrada «claque» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).