carxofa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kərˈʃɔ.fə/
Occidental:	nord-occidental /karˈt͡ʃɔ.fa/
	valencià /kaɾˈt͡ʃɔ.fa/ⓘ, /kaɾˈt͡ʃɔ.fɔ/

• Rimes: -ɔfa
• Etimologia: De l’àrab andalusí *ḫaršûfa, segle XV, de l’àrab خرشوف ‎(ḵuršūf).

carxofa f. ‎(plural carxofes)

1. Fruit de la carxofera (Cynara scolymus).
2. Home amb poca voluntat.
3. Vulva. (utilitzat aquest terme en les terres del Maestrat)
4. Mentida o enganyifa.
5. Plec que es fa al doblegar-se una cinta o un mocador de cap.

• carxofera
• Variants: escarxofa, caixofa

• La carxofa de Silla, nom donat vulgarment a una tipus de flor que es penja a les esglésies durant la celebració anual de la Silla el dia sis d'agost.
• Anar de carxofa a carxofa, confessar-se una vegada anualment.
• Poques i bones, com les carxofes de Margalita, que hi ha carència d'algun aliment i la que hi ha no és de gaire bona qualitat.

• Síl·labes: car·xo·fa (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot