brunir
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /bɾuˈni/ Occidental: nord-occidental /bɾuˈni/ valencià /bɾuˈniɾ/, /bɾuˈni/
Verb
[modifica]brunir trans., intr.
Conjugació
[modifica]Tercera conjugació pura
| Formes no personals | Notes | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simples | compostes | ||||||
| infinitiu | brunir | haver brunit | |||||
| gerundi | brunint | havent brunit | |||||
| participi | brunit, brunida, brunits, brunides | ||||||
| Formes personals simples | |||||||
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | bruns | brun | brunim | bruniu | brunen | ||
| brun | bal, alg | ||||||
| imperfet | brunia | brunies | brunia | bruníem | bruníeu | brunien | |
| passat simple | bruní | brunires | bruní | brunírem | bruníreu | bruniren | |
| futur | bruniré | bruniràs | brunirà | brunirem | brunireu | bruniran | |
| condicional | bruniria | bruniries | bruniria | bruniríem | bruniríeu | brunirien | |
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | bruni | brunis | bruni | brunim | bruniu | brunin | |
| bruniguem | brunigueu | bal | |||||
| imperfet | brunís | brunissis | brunís | bruníssim | bruníssiu | brunissin | |
| brunisses | bruníssem | brunísseu | brunissen | ||||
| imperatiu | – | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | – | brun | bruni | brunim | bruniu | brunin | |
| – | bruniguem | bal | |||||
Formes no normatives o col·loquials
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| imperfet | bruniva | brunives | bruniva | brunívem | bruníveu | bruniven | alg |
| condicional | bruniriva | brunirives | bruniriva | brunirívem | bruniríveu | bruniriven | alg |
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| imperfet | brunissi | brunissi | alg |
Formes compostes i perifràstiques
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... brunit |
| havem | haveu | ||||||
| passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... brunir |
| vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
| plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... brunit |
| passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... brunit |
| vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
| vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
| futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... brunit |
| condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... brunit |
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
| passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... brunir |
| vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
| perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... brunit |
| haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
| plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... brunit |
| haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... brunit |
| vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: bru·nir (2)
Vegeu també
[modifica]Francès
[modifica]- Pronúncia: /bʁyˈniʁ/
- Etimologia: De brun.
Verb
[modifica]brunir
Occità antic
[modifica]- Etimologia: Del fràncic *brunjan («prendre el color del bronze»).
Nom
[modifica]brunir