Vés al contingut

alter

De Viccionari
Potser volíeu: Alter, älter

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

alter

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alterar.

Miscel·lània

[modifica]

Alemany

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈaltɐ/

Adjectiu

[modifica]

alter

  1. forma declinada de alt

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈaɫ.tɛr/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu *h₂élterosdew- ‎(«de dos el segon»).

Adjectiu

[modifica]

alter m., altera f., alterum n.

  1. l'altre, el segon

Declinació

[modifica]

Primera i segona declinació, -er, -era, -erum, amb genitiu i datiu irregulars.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu alter altera alterum alterī alterae altera
Vocatiu alter altera alterum alterī alterae altera
Acusatiu alterum alteram alterum alterōs alterās altera
Genitiu alterīus alterōrum alterārum alterōrum
Datiu alterī alterīs
Ablatiu alterō alterā alterō alterīs

Derivats

[modifica]