Foc
 Foc | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El foc és la reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Els llibres no poden ser destruïts pel foc. La gent mor però els llibres mai moren. Cap home i cap força poden abolir la memòria.[1]
- (en anglès) Books can not be killed by fire. People die, but books never die. No man and no force can abolish memory…
Discurs als llibreters d'Amèrica, 6 de maig de 1942. — Franklin Delano Roosevelt
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A foc, rei i religió, no els [hi] posis condició.[2]
- A la vora del foc i del riu, no hi facis el niu.[2]
- A la vora del riu no t'hi facis el niu, perquè el foc té aturador però l'aigua no.[2]
- A prop del foc, qui no es crema, s'escalfa.[2]
- A València l'aire és foc, la terra aigua, els homes dones i les dones aire.[2]
- Al foc de la guineu, qui no porta llenya no s'hi asseu.[2]
- Al foc d'en Costa, qui no hi porta llenya, no s'hi acosta.[2]
- Amb una petita brasa, se crema una casa; i amb una espurna de foc, se pot abrasar un lloc.[2]
- A poc a poc, s'encén el foc.[3]
- Allà on hi ha foc, hi ha fum.[3]
- Boires pel xaloc, prepara llenya pel foc.[2]
- Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants.[2]
- Com defallirà la llenya, llavors s'apagarà el foc.[2]
- De foc te'n guardaràs; de la justícia, no podràs.[2]
- El bon foc fa el bon coc.[3]
- El foc amb foc s'apaga[4]
Sinònim de A grans mals grans remeis
- El foc de casa no crema.[3]
- El foc és mitja vida i el pa és tota.[3]
- El foc no té cap perllonga.[3]
- El foc té senyor, però l'aigua no té aturador.[3]
- Foc amb foc es mata.[3]
- Foc colgat, crema més que el destapat.[3]
- Fòc en ells, que son pòcs y fugen.[5](català antic)
- Fòc d'alzina, fòc de padrina.[5](català antic)
- Foc davant i foc darrera és vida entera.[3]
- Foc de canya, foc de banya.[3]
- Fòc y fòc y la fava dura.[5](català antic)
- Joc de focs, joc de boigs.[3]
- L'aigua i el foc només juguen a un joc.[3]
- L'estopa prop del foc s'encén.[3]
- Llenya d'alboner, foc de cavaller; llenya d'alzina, foc de fadrina; llenya de mata, foc de beata.[2]
- Llenya d'alzina, foc de fadrina.[2]
- Llenya d'avellaner no fa foc ni fa braser.[2]
- Llenya d'oliver, foc de cavaller.[2]
- Llenya de mata, foc de beata.[2]
- Llenya de pi, foc de fadrí.[2]
- Llenya de riu, ni foc ni caliu.[2]
- Llenya torta, el foc l'adreça.[2]
- Llenya torta, foc dret.[2]
- Llenya vella fa bon foc.[6]
- Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.[6]
- Març, marçot, mata a l'ovella i l'anyellot i a la vella a prop del foc i a la jove si pot.[7]
- Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella a la vora del foc i a la jove si li trob.[8]
- Per foc i muller, no surtis del carrer.[3]
- Per fondo que es faci el foc, el fum sempre respira.[3]
- Qui ha menester foc, amb el dit el cerca.[3]
- Un foc treu l'altre.[3]
- Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen[6]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- A penes neix el pare
el fill ja és al carrer.[9]
- (var.) Abans de nàixer la mare
el fill ja era al carrer.[10]
- De mascle i femella és nat,
engendrat dins un instant,
i si té aliment bastant,
pot abrigar la ciutat;
no té boca i ben aviat
menja tot quant té davant.[9]
- Déu mo'l envi,
molt ho agraïm.
Si no s'apaga,
fa olor de socarrim.[11]
- El pare encara no és nat
que el fill ja corre pel terrat.[9]
- En una casa tenien tres fills:
l'un va fugir i no l'han vist més,
l'altre menjava tot el que li donaven
i l'altre sempre jeia i no es movia.[9]
- Fregant neix, i bufant creix,
i si el tapes és ben mort;
pot fer el mal amb escreix
destroçant a dret i a tort.[12]
- Què cal per encendre el foc?[10]
- Que estiga apagat
- Qui va ser el primer que va fer la sopa d'all?[9]
- Si sóc bo o be dolent,
poc vull saber-ho;
sort de mi que en té la gent,
però, ai d'ella!
si la ràbia se m'encén![12]
- (var.) Si sóc bo o dolent
poc vull saber-ho;
sort de mi té la gent,
però, ai d'ella!,
si la ràbia se m'encén![13]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Atiar el foc.[14]
- (var.) Posar (o tirar) llenya al foc.
Fer augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla, de dissensió
- Car com el foc.[15]
- D'un preu molt elevat.
- Encendre (o posar) foc.[14]
- Provocar o causar discòrdies, desavinences, rancor.
- Estar (o trobar-se, o restar, etc.) entre dos focs.[14]
- Estar en una situació conflictiva, entre dos perills, dos adversaris.
- Fer foc nou.[14]
- Recomençar una cosa que hom considera que l'havia començada malament.
- Crit d'alarma de la gent del camp quan veien un llop.
- Jugar amb foc.[14]
- Exposar-se imprudentment al perill.
- Posar les mans al foc.[14]
- Manifestar la certesa, la garantia, la seguretat, que hom té d'alguna cosa.
- Descoratjar-se, deixar córrer alguna empresa, etc., per causa d'una contrarietat.
- Tocar a foc.[14]
- Fer sonar un instrument d'alarma per avisar que hi ha un incendi.
- Treure foc pels queixals.[14]
- Manifestar una gran indignació, irritació.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Ratcliffe, 2014.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 Conca, 1988.
- ↑ Espunyes, Josep. Dites locucions i frases fetes. Tremp: Garsineu Editors, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5 [Consulta: 29 octubre 2014].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Alberola, 1928, p. 123-124.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «foc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Amades, 1982.
- ↑ 10,0 10,1 Martí i Adell, 1991.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ 12,0 12,1 Castellví, 1956.
- ↑ Salvà, 1983.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 14,8 «Foc». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 maig 2012].
- ↑ Amades, 2006, p. 58.
- ↑ Amades, 2006, p. 20.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Alberola, Estanislau. Refraner Valencià, 1928, p. 123-124.
- Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Ratcliffe, Susan (ed.). Oxford Essential Quotations (en anglès). Oxford University Press, 2014 [Consulta: 21 novembre 2024].
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).