Cavaller
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canvià en les distintes etapes històriques.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Cavaller valencià de nació catalana.[1]
- (en castellà) Caballero valenciano de nación catalana.
- Descripció d'Ausiàs March de Baltasar de Romaní feta a Castella al segle XVI, en publicar-se una traducció al castellà de la seva obra poètica.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A bagassa i cavaller, tot quant fa li està bé.[2]
- A boig i a cavaller, tot li està bé.[2]
- A bon cavaller mai li falten armes.[3][4](Solsona)
- A Barcelona el demanen aquest noble cavaller; a Barcelona el demanen: capità el volen fer ser.[2]
- A cavaller nou, cavall vell.[5]
Perquè el cavall ensenyi al cavaller.
- A cavaller vell, cavall nou.[2]
- A puta i cavaller, tot li està bé.[2]
- Ahir bover, hui cavaller.[2]
- Bons costums i diners, fan els fills cavallers.[2]
- Cada cavaller parlar de les seves armes.[6][4](Mall.)
- Cavallers! Cadascú amb sa muller.[2]
- Cocentaina la pollosa i Alcoi el gran cavaller; no passeu per Benilloba, que no hi ha cap de diner.[7]
- Costums i diners fan els homes cavallers.[2]
- D'on sou cavaller? De la terra de ma muller.[2]
- Déu me lliure de cavaller de dia i de frare de nit.[8]
- Educació i diners, fan el fill cavaller.[6]
- El cavaller, a la guerra; el pagès, a la terra.[6][4](Cat.)
- El divendres és cavaller: tal com comença, acaba.[2]
- El pagès que té diner, mai se passi a cavaller.[2]
- En Muro tots són beatos, socarrats en Cocentaina, en Gorga són cavallers, culiblancs en Almudaina.[7]
- En Planes tots són borreros, i a Almudaina, cavallers, a Gaianes són toreros, i lladres a Beniarrés.[9]
- Ets uis d'es cavaller engreixen es cavall.[4](Men.)
- Foc d'oliver, foc de cavaller.[10]
- Llauraor que té diners, pèrt al fer-se cavaller.[11](val.)
- Llenya d'alboner, foc de cavaller; llenya d'alzina, foc de fadrina; llenya de mata, foc de beata.[2]
- Llenya d'oliver, foc de cavaller.[2]
- Ni és al·lot ni al·lota, ni nin ni nina, ni cavaller a porta.[2]
- Per un clau es perdé una ferradura, per una ferradura un cavall, i per un cavall un cavaller.[12]
- Qui amb les dames es grosser, té molt poc de cavaller.[2]
- Tot bon cavaller cau. Tot bon cavall ensopega.[6](or., occ., val., bal.)
Dites relacionades amb els mesos de l'any
[modifica | modifica el codi]- Abril i cavallers, tots són traidorencs.[2]
- Besuc pel gener, menjar de cavaller.[13]
- El gener és el mes primer i de tots el més cavaller.[14]
- El gener és un bon cavaller.[14]
- El girar de gener fa l'home cavaller.[2]
- El mes de gener és un bon cavaller si no és ventoler.[2]
- La neu al gener, s'hi asseu com un cavaller.[15]
- La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com gos llebrer.[2]
- Pel gener, el lluç és cavaller i els altres mesos també.[16]
- Violeta de febrer, per dama i per cavaller[2]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Cavaller de fortuna.[2]
No preveure el que passarà.
Corrandes
[modifica | modifica el codi]Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Garcia Grau, Manuel. Polítiques (i) lingüístiques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 77.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 2185.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cavaller». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 2194.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 7,0 7,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «frare». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «foc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alberòla Serra, 1928.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «clau». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor.
- ↑ 14,0 14,1 Amades, 1982.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gener». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
- ↑ Van Hoestenberghe, Barbara «Cançons populars de les gavarres. Memòria cantada» (
PDF). Consorci de les Gavarres, (novembre 2014 - novembre 2015) [Consulta: 29 gener 2017].[]
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.