Schoenfliesita
 Schoenfliesita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | MgSn(OH)₆ |
| Epònim | Arthur Moritz Schoenflies |
| Localitat tipus | Serralada Brooks, Península de Seward, Nome, Alaska, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FC.10 |
| Dana | 6.3.6.2 |
| Heys | 7.11.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 7,759(6) Å; |
| Grup puntual | m3 (2/m 3) - diploidal |
| Color | vermell-marró fosc, taronja |
| Duresa (Mohs) | 4 a 4,5 |
| Densitat | 3,483 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1968-008 |
| Any d'aprovació | 1968 |
| Símbol | Sfs |
| Referències | [1] |
La schoenfliesita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al subgrup de la schoenfliesita. Va ser anomenada l'any 1971 en honor d'Arthur Moritz Schoenflies (1853-1928), professor de matemàtiques de la Universitat de Frankfurt. Les investigacions de Schönflies en la teoria de grups i la topologia van donar com a resultat la prova dels 230 grups espacials. Les seves tècniques d'indexació cristal·logràfica també van facilitar enormement la resolució d'estructures minerals i de cristalls químics.[1]
Característiques
[modifica]La schoenfliesita és un hidròxid de fórmula química Mg[Sn(OH)₆]. Cristal·litza en el sistema isomètric. Els seus grans són molt fines i mesuren uns 0.5 μm; també pot aparèixer com a recobriments fibrosos en cassiterita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la schoenfliesita pertany a «04.FC: Hidròxids (sense V o U), amb OH, sense H₂O; octaedres que comparteixen angles» juntament amb els següents minerals: bernalita, dzhalindita, söhngeïta, burtita, mushistonita, natanita, vismirnovita, wickmanita, jeanbandyita, mopungita, stottita, tetrawickmanita, ferronigerita-2N1S, magnesionigerita-6N6S, magnesionigerita-2N1S, ferronigerita-6N6S, zinconigerita-2N1S, zinconigerita-6N6S, magnesiotaaffeïta-6N'3S i magnesiotaaffeïa-2N'2S.
Formació i jaciments
[modifica]La schoenfliesita s'ha trobat com a producte d'alteració hidrotermal de fase tardana de hulsita en pedra calcària metasomatitzada, amb contingut de bor, prop del contacte amb un granit intrusiu (Serralada Brooks, Alaska, EUA); i com a fase final mineral de baixa temperatura en dolomia serpentinitzada associada amb skarns amb contingut de W, Sr, B, Be (Districte Pitkäranta, Rússia).[1] Va ser descoberta a la serralada Brooks.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Schoenfliesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Schoenfliesite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 25 abril 2018].
| Perovskites estequiomètriques |
|  | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Perovskites no estequiomètriques |
| ||||||||||||||||||||
| Altres minerals no agrupats | |||||||||||||||||||||
