Vés al contingut

Cassiterita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCassiterita

Cassiterita amb moscovita, de Xuebaoding, Huya, Pingwu, Mianyang, Sichuan, República Popular de la Xina (mides: 100 mm x 95 mm, 1128 g)
Fórmula químicaSnO₂
EpònimCassitèrides Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.DB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.DB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.4.1.5
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal - ditetragonal dipiramidal 4/m 2/m 2/m
Hàbit cristal·líprismàtic, escorces botrioides radialment fibroses i concrecions massives
Estructura cristal·linaa = 4.7382(4) Å, c = 3.1871(1) Å; Z = 2
Grup puntualtetragonal 4/m 2/m 2/m
Grup espacialspace group P4₂/mnm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colormarró fosc, negre, vermellós, groc, gris, blanc; rarament sense color
Maclesmolt comunes {011}
Exfoliaciódolenta
Fracturaconcoidal, subconcoidal, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa6 a 7
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllablanca, gris o color bru
Diafanitattransparent quan és de color clar, material fosc gairebé opac
Gravetat específica6,98 a 7,1
Densitat6,4 a 7,1
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1.990 - 2.010 nε = 2.093 - 2.100
Birefringènciaδ = 0,103
Pleocroismes'ha observat halo pleocroic. Dicroica en groc, verd, vermell, marró, generalment febles o absents, però fortes, de vegades
Fusibilitatinfusible
Solubilitatinsoluble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolCst Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cassiterita (del grec kassiteros que significa estany) és un mineral de diòxid d'estany, de color bru o negre, de cristalls tetragonals, fràgils i opacs; és una de les principals menes d'estany. És isostructural amb el rútil, i pertany al grup rútil de minerals.[2]

Característiques

[modifica]
Hàbits de la cassiterita (incloent-hi algunes formes amb macla)

La cassiterita es troba en forma de cristalls prismàtics curts, prims o bipiramidals. Altres hàbitats en què es pot trobar són: massiu, granular, botrioide, o de forma arronyonada. Pot presentar aspecte massís, criptocristal·lí, cristalls prismàtics tetragonals bipiramidals, sorrenc. El seu color típic pot ser de color brunenc a negre, però pot ser també de color groguenc o sense color. La ratlla és grisa, blanca o brunenca. La cassiterita és de transparent a quasi opaca. La brillantor és adamantina en la cara dels cristalls i greixosa a les fractures. La cassiterita és insoluble en àcids i infusible. De la cassiterita se n'extreu l'estany. També s'utilitza per fer aliatges (bronze, llautó) i per fer pigments per a la ceràmica.

Varietat de cassiterita wood tin, o dneiproskita

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cassiterita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.

Formació

[modifica]

La cassiterita es forma en filons hidrotermals d'elevada temperatura amb minerals associats tal com el quars, la calcopirita i la turmalina. També es forma en algunes roques de metamorfisme de contacte. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Correc d'en Llinassos (Oms, Rosselló) i al Cap de Creus (Alt Empordà).[3]

Varietats

[modifica]
  • Ainalita, una varietat que conté fins a un 10% de FeTa₂O₆. Originàriament trobada a Pennikoja, Finlàndia.[4]
  • Dneiproskita, també anomenada fusta d'estany (en anglès, wood tin), una varietat de cassiterita que mostra una estructura radial semblant a la fusta seca. Està relacionada amb la cassiterita de la mateixa manera que l'àgata ho és amb quars. Es troba de manera més comuna com un dipòsit hidrotermal de baixa temperatura en roques volcàniques àcides.[5]
  • Toad's Eye Tin, una varietat similar a la dneiproskita però amb una estructura reniforme més petita. Originària del Regne Unit.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Cassiterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
  2. «Rutile Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
  3. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 21 novembre 2023]. 
  4. «Ainalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
  5. «Wood Tin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
  6. «Toad's Eye Tin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].