Pandeisme

El pandeisme és una doctrina teològica delineada per primera vegada al segle xviii, combina aspectes del panteisme amb aspectes del deisme. Sosté que una deïtat creadora es va convertir en l'univers i va deixar d'existir com una entitat separada (el deisme sostenint que Déu no interfereix amb l'univers després de la seva creació).^[1]^[2]^[3]^[4] Es proposa el pandeisme per explicar (en relació amb el deisme) per què Déu crearia un univers i després sembla que l'abandona, i (en relació amb el panteisme) un origen i propòsit de l'univers.

Diverses teories suggereixen l'encunyació de la paraula "pandeisme" seria de la dècada de 1780, però un dels primers usos inequívocs de la paraula amb el seu significat actual es va produir el 1859 amb Moritz Lazarus i Heymann Steinthal.^[5]

Referències

↑ Sean F. Johnston. The History of Science: A Beginner's Guide. Oneworld Publications, 2012, p. 90. ISBN 9781780741598. «En la seva forma més abstracta, el deisme pot no intentar de descriure les característiques d'un creador no intervencionista, o fins i tot que l'univers és idèntic a Déu (una variant coneguda com a "pandeisme")»
↑ Paul Bradley. This Strange Eventful History: A Philosophy of Meaning. Algora Publishing, 2011, p. 156. ISBN 978-0875868769. «El pandeisme combina els conceptes de deisme i panteisme amb un déu que crea l'univers i després es converteix en ell.»
↑ Alan H. Dawe. The God Franchise: A Theory of Everything. Life Magic Publishing (self-published), 2011, p. 48. ISBN 978-0473201142. «Pandeisme: aquesta és la creença que Déu va crear l'univers, ara és un amb ell i, per tant, ja no és una entitat conscient separada. Aquesta és una combinació de panteisme (Déu és idèntic a l'univers) i deisme (Déu va crear l'univers i després ell mateix es va retirar).»
↑ Ronald R. Zollinger. «6». A: Mere Mormonism: Defense of Mormon Theology, 2010. ISBN 978-1-46210-585-4. «Pandeisme. Es tracta d'una mena de panteisme que incorpora una forma de deisme, sostenint que l'univers és idèntic a Déu, però també que Déu era abans una força o entitat conscient i sensible que va dissenyar i crear l'univers.»
↑ Moritz Lazarus and Heymann Steinthal. Zeitschrift für Völkerpsychologie und Sprachwissenschaft, 1859, p. 262. «L'home ho deixa en mans dels filòsofs, siguin teistes, panteistes, ateus, deistes (i per què no també pandeistes?)...»

[1] Sean F. Johnston. The History of Science: A Beginner's Guide. Oneworld Publications, 2012, p. 90. ISBN 9781780741598. «En la seva forma més abstracta, el deisme pot no intentar de descriure les característiques d'un creador no intervencionista, o fins i tot que l'univers és idèntic a Déu (una variant coneguda com a "pandeisme")»

[2] Paul Bradley. This Strange Eventful History: A Philosophy of Meaning. Algora Publishing, 2011, p. 156. ISBN 978-0875868769. «El pandeisme combina els conceptes de deisme i panteisme amb un déu que crea l'univers i després es converteix en ell.»

[Dawe-3] Alan H. Dawe. The God Franchise: A Theory of Everything. Life Magic Publishing (self-published), 2011, p. 48. ISBN 978-0473201142. «Pandeisme: aquesta és la creença que Déu va crear l'univers, ara és un amb ell i, per tant, ja no és una entitat conscient separada. Aquesta és una combinació de panteisme (Déu és idèntic a l'univers) i deisme (Déu va crear l'univers i després ell mateix es va retirar).»

[4] Ronald R. Zollinger. «6». A: Mere Mormonism: Defense of Mormon Theology, 2010. ISBN 978-1-46210-585-4. «Pandeisme. Es tracta d'una mena de panteisme que incorpora una forma de deisme, sostenint que l'univers és idèntic a Déu, però també que Déu era abans una força o entitat conscient i sensible que va dissenyar i crear l'univers.»

[LS-5] Moritz Lazarus and Heymann Steinthal. Zeitschrift für Völkerpsychologie und Sprachwissenschaft, 1859, p. 262. «L'home ho deixa en mans dels filòsofs, siguin teistes, panteistes, ateus, deistes (i per què no també pandeistes?)...»

[1]