Joseph Gaspard de Pailhoux de Cascastel

Joseph Gaspard de Pailhoux de Cascastel
Biografia
Naixement	1726 ; Tolosa (França)
Mort	1808 (81/82 anys); Aude (França)
Alcalde de Cascastel-des-Corbières
Activitat
Ocupació	polític

Joseph Gaspard de Pailhoux de Cascastel ^{[nt 1]} (Tolosa de Llenguadoc, 1726 ^{[nt 2]} - Caçcastèl de las Corbièras (Aude), 1808 ^{[nt 3]}) va ser un noble francès que es dedicà a activitats empresarials.

Biografia

Dels seus pares, Gaspard de Pailhoux ^{[nt 4]} i Maria-Teresa de Ros i Sorribes, rebé els senyorius de Caçcastèl, Vilanòva, i Rofiac de las Corbièras, de Sant Joan de Barro, d'Embres i de Castelmaur. El 1746, tenia el càrrec de Cavaller d'Honor de l'oficina de Comptes, ajudes i finances de la generalitat de Montpeller, càrrec que encara retenia^[1] el 1756. A partir del 1757 intentà comprar una plaça de conseller al Parlament de Tolosa però, malgrat els cabals esmerçats, no reeixí en l'intent. Posteriorment (1759) va ser nomenat conseller ^[3] del Consell Sobirà del Rosselló. El 1789 formà part de la comissió que, en nom de la Senescalia de Limós, negocià amb Narbona els diputats que havien de representar-la als Estats Generals (Estats que marcarien la fi de l'Antic règim i l'inici de la Revolució francesa). Poc abans de morir el 1808, potser fins al 1802, era batlle de Caçcastèl.^[2]

El 1763 havia començat a explotar mines de ferro a Balansac (Vilanòva de las Corbièras, Aude). A partir del 1770, tot i viure a Perpinyà, començà a explotar mines de ferro a Padèrn (Aude) i d'hulla a Ségur (Avairon), d'on a més n'extreia marbre, antimoni i coure argentífer. El 1779 s'associà amb l'enginyer reial Jean Pierre François Duhamel i l'empresari Louis Charles Pelletier -substituïts el 1780 pel químic Jean-Antoine Chaptal i pel consogre d'en Pailhoux i cosí d'en Duhamel, el futur general ^[5] Luc Siméon Auguste Dagobert de Fontenille- per a l'explotació dels metalls extrets a les Corberes, tant de les seves terres (Caçcastèl, Castelmaur, Rofiac, Sant Joan i Vilanòva), com en concessió reial (a Albàs, Corbièras, Davejan, Felinas de Termenés, Maisons, Montgalhard, Palairac, Quintilhan, Ségur, Tuissan, Vilaseca de las Corbièras). De forma complementària, la societat arrendà unes forges de ferro a Grau de Padèrn ^[6]

Es casà el 1745 amb Marie Anne d'Adhémar de Taura, descendent d'una rica família. Tingueren una única filla, Marie Anne Thérèse de Pailhoux, el 1747; la mare morí de part. Joseph Gaspard es casà novament el 1749, amb Jeanne de Caussat de Castelmauredont amb qui tingué set fills: Joseph Melchior ^{[nt 5]} el gran; Jacquette, que es casaria amb el futur Général Dagobert; Thérèse; Paule; Françoise; Paul; i en Martial, que gestionà la difícil successió del seu pare -ateses les circumstàncies personals de l'hereu preferent, en Joseph Melchior-. i que acabaria esdevenint, també, alcalde de Caçcastèl del 1808 al 1830.^[2]

Mines explotades

"Balansac", "Rofiac", "Récaoufa" (Vilanòva de las Corbièras)
"La Cauna" o "la Mayré", "Peiro Blanco" (Caçcastèl)
"Cauna des Causses" (Davejan, Palairac, Felinas)
"Las Corbas" (Maisons)
"La Bousole" (Palairac)
"Feugerolles", "Pech Bosc" (Quintilhan) ^[1]

Notes

↑ O Joseph Gaspard Pailhoux de Cascastel, essent la nobilitat de la família un afer recent, del seu pare.
↑ Nasqué al 1726, segons la majoria de fonts, o al 1721, segons algunes ^[1]
↑ Encara que la majoria de la bibliografia^[2] considera que morí a començaments del segle xix a la seva finca, el perpinyanenc Joseph Jaume en les seves Memoires ^[3] indica que "Joseph-Gaspard Pailhoux de Cascastel" morí (se sobreentén que a Perpinyà) el 1781, raó per la qual el seu fill el reemplaçà al Consell Sobirà. Això plantejaria dubtes sobre quina persona hauria protagonitzat els fets que se li atribueixen amb data posterior: la pertinença a la comissió que negocià amb Narbona el 1789, i l'alcaldia de Caçcastèl del 1802.
↑ Gaspard de Pailhoux (Sanch-Inhan, 20 de setembre del 1675 - Narbona, 8 d'agost del 1734) es doctorà en medicina a Montpeller. Al 1698 començà a exercir a Narbona. Va ser metge dels Hospicis de Narbona, a l'hospital de Saint-Paul, pel cap baix entre 1702 i 1713. Esposà la filla d'una antiga família catalana, Marie-Thérèse-Antoinette-Hyacinthe de Ros-Sorribes, vídua d'un primer matrimoni amb Gaspard de Gléon, vescomte de Durban. Va ser nomenat metge dels Etats de Languedoc, cosa que l'obligava a traslladar-se on fos que l'organisme es reunís. Morí poc després del nomenament ^[4]
↑ Joseph Melchior de Pailhoux de Cascastel (Narbona, 1750 - Caçcastel, febrer de 1810) va ser polític, pagès i industrial. Al 1780 es casà amb la perpinyanenca Marie-Thérèse d'Ortaffa (cosina seva), i a l'any següent entrà com a conseller al Consell Sobirà del Rosselló, en substitució ^[3] del seu pare. El 1788 exercia de director de la forja de Padèrn en representació de la seva germana Jacquette i el seu cunyat Dagobert. Advocat general del Consell Superior el 1788, n'hagué de renunciar al 1791 perquè, a causa de la Revolució francesa, es decretà la supressió de l'organisme; a l'any següent, Pailhoux es refugià a Espanya. A l'any 1800 era propietari d'un molí i terres a Sant Joan de Barro, on feia de pagès sense gaire èxit ^[1]

Bibliografia

Péricon, Bernard. Les Pailhoux de Cascastel (mecanoscrit). París: (inèdit), 1992.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Joseph Gaspard Pailhoux de Cascastel, un entrepreneur du siècle des lumières. Fête des 90 ans de la Société des Vignerons de Cascastel» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 1r novembre 2014].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Dades biogràfiques, al web municipal de Cascatel» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Jaume, Joseph; Torreilles, Philippe (notes i introducció). Mémoires de M. Jaume, avocat au conseil souverain, professeur à l'Université de Perpignan. Perpinyà: impr. de C. Latrobe, 1894, p. 107 i 116. («exemplar digitalitzat». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 octubre 2015].)
↑ «De Saint-Chinian à la Louisiane, la famille Pailhoux, seigneurs de Cascastel, al web d'història local de Bernard Péricon» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r novembre 2014].
↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 149-150. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
↑ «Pàgina de l'Associació per la preservació de les mines de les Corberes» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-05-11. [Consulta: 1r novembre 2014].

[1] O Joseph Gaspard Pailhoux de Cascastel, essent la nobilitat de la família un afer recent, del seu pare.

[3] Nasqué al 1726, segons la majoria de fonts, o al 1721, segons algunes ^[1]

[6] Encara que la majoria de la bibliografia^[2] considera que morí a començaments del segle xix a la seva finca, el perpinyanenc Joseph Jaume en les seves Memoires ^[3] indica que "Joseph-Gaspard Pailhoux de Cascastel" morí (se sobreentén que a Perpinyà) el 1781, raó per la qual el seu fill el reemplaçà al Consell Sobirà. Això plantejaria dubtes sobre quina persona hauria protagonitzat els fets que se li atribueixen amb data posterior: la pertinença a la comissió que negocià amb Narbona el 1789, i l'alcaldia de Caçcastèl del 1802.

[8] Gaspard de Pailhoux (Sanch-Inhan, 20 de setembre del 1675 - Narbona, 8 d'agost del 1734) es doctorà en medicina a Montpeller. Al 1698 començà a exercir a Narbona. Va ser metge dels Hospicis de Narbona, a l'hospital de Saint-Paul, pel cap baix entre 1702 i 1713. Esposà la filla d'una antiga família catalana, Marie-Thérèse-Antoinette-Hyacinthe de Ros-Sorribes, vídua d'un primer matrimoni amb Gaspard de Gléon, vescomte de Durban. Va ser nomenat metge dels Etats de Languedoc, cosa que l'obligava a traslladar-se on fos que l'organisme es reunís. Morí poc després del nomenament ^[4]

[11] Joseph Melchior de Pailhoux de Cascastel (Narbona, 1750 - Caçcastel, febrer de 1810) va ser polític, pagès i industrial. Al 1780 es casà amb la perpinyanenca Marie-Thérèse d'Ortaffa (cosina seva), i a l'any següent entrà com a conseller al Consell Sobirà del Rosselló, en substitució ^[3] del seu pare. El 1788 exercia de director de la forja de Padèrn en representació de la seva germana Jacquette i el seu cunyat Dagobert. Advocat general del Consell Superior el 1788, n'hagué de renunciar al 1791 perquè, a causa de la Revolució francesa, es decretà la supressió de l'organisme; a l'any següent, Pailhoux es refugià a Espanya. A l'any 1800 era propietari d'un molí i terres a Sant Joan de Barro, on feia de pagès sense gaire èxit ^[1]

[vignerons-2] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Joseph Gaspard Pailhoux de Cascastel, un entrepreneur du siècle des lumières. Fête des 90 ans de la Société des Vignerons de Cascastel» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 1r novembre 2014].

[village-4] 2,0 ^2,1 ^2,2 «Dades biogràfiques, al web municipal de Cascatel» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].

[jaume-5] 3,0 ^3,1 ^3,2 Jaume, Joseph; Torreilles, Philippe (notes i introducció). Mémoires de M. Jaume, avocat au conseil souverain, professeur à l'Université de Perpignan. Perpinyà: impr. de C. Latrobe, 1894, p. 107 i 116. («exemplar digitalitzat». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 octubre 2015].)

[7] «De Saint-Chinian à la Louisiane, la famille Pailhoux, seigneurs de Cascastel, al web d'història local de Bernard Péricon» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r novembre 2014].

[9] Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 149-150. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)

[mines-10] «Pàgina de l'Associació per la preservació de les mines de les Corberes» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-05-11. [Consulta: 1r novembre 2014].

[nt 1]