20 de setembre
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 102 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1477 - Inici de la construcció del primer moll de Barcelona.
- 1880 - Es va constituir l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
- 1936 - Eivissa i Formentera: les tropes franquistes ocupen aquestes illes.
- 1977 - Barcelona: el grup feixista Triple A envia una bomba a la redacció de la revista El Papus. Mor una persona i 17 queden ferides.
- 2011 - La Federació Catalana de Dards és reconeguda de manera internacional.
- 2017 - L'estat espanyol posa en marxa l'Operació Anubis per tractar d'impedir el referèndum d'autodeterminació de Catalunya.
- Resta del món
- 1187 - Jerusalem: Saladí inicia el Setge de la ciutat.
- 1378 - Fondi (Itàlia): és elegit el cardenal Robert de Ginebra com a papa Climent VII d'Avinyó (1378-1394), començant així Cisma d'Occident, per instigació del rei Carles V de França.
- 1697 - Rijswijk (Províncies Unides): s'hi signa el Tractat de Rijswijk, que acaba la Guerra dels Nou Anys.
- 1703 - Höchstädt (Baviera, Alemanya): les tropes franco-bavareses guanyen als austriacistes en la batalla de Höchstädt en el curs de la Guerra de Successió Espanyola.
- 1792 - Valmy (Xampanya, França): els revolucionaris francesos van vèncer en la batalla de Valmy durant la guerra de la Primera Coalició.[1]
- 1836 - Villarrobledo (Castella la Manxa): els carlins tenen 700 baixes (200 morts i ferits i 500 presoners)a la batalla de Villarrobledo durant l'Expedició Gómez de la Primera Guerra Carlina.
- 1870 - Roma (Itàlia): La ciutat queda ocupada per l'exèrcit unificador italià. Desapareixen els Estats Pontificis.
Lunch atop a Skyscraper, realitzada el 20 de setembre del 1932 al RCA de Nova York. - 1946 - Canes (França): s'inaugura la primera edició del Festival Internacional de Cinema de Cannes.
- 1956 - Bèlgica: es publica el n° 926 de la revista Spirou que inclou la primera aparicio de Gil Pupil·la, creat per Maurice Tillieux.
- 1979 - Imperi Centreafricà: cop d'estat organitzat pel govern francès (operació Caban) que posa fi al regnat de Bokassa I i restaura la República Centreafricana.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1885 - Manresa: Miquel Augé i Vila, músic, compositor i mestre de capella (m. 1936).
- 1896 - Sant Boi de Llobregatː Balbina Pi i Sanllehy, dirigent anarcosindicalista catalana (m. 1973).[3]
- 1903 - L'Armentera, Alt Empordà: Alexandre Deulofeu i Torres, farmacèutic, químic, polític i filòsof de la història català (m. 1978).
- 1913 - Palafrugell: Rosa Granés i Noguer, bibliotecària catalana (m. 2007).[4]
- 1925 - Gavà, Baix Llobregat: Teresa Roca i Formosa, promotora social i cultural catalana, presidenta fundadora de la Fundació Jaume Bofill (m. 2016).
- Resta del món
- 1519 - Sanlúcar de Barrameda: salpa l'expedició dirigida per Magalhães que aconseguirà fer la primera circumnavegació de la història.
- 1596 - Bruges (Comtat de Flandes), Olivier de Wree, dit Vredius, poeta, historiador, polític i mecenes
- 1614 - Trento: Martino Martini, jesuïta italià, missioner a la Xina (m. 1661).[5]
- 1833 - Milà (Itàlia): Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià, Premi Nobel de la Pau el 1907 (m. 1918).[6]
- 1861 - Nova York (EUA): Herbert Putnam, bibliotecari estatunidenc (m. 1955).
- 1899:
- Kirchhain, Hessen-Nassau, Prússia: Leo Strauss, filòsof i politòleg estatunidenc d'origen jueu (m. 1973).[7]
- Constantinoble (Imperi Otomà): Louise-Noëlle Malclès, bibliògrafa i documentalista francesa (m. 1977).[8]
- 1902 - Kingston upon Hullː Stevie Smith, poeta i novel·lista britànica (m. 1971).[9]
- 1903 - Racibórz: Gertrud Arndt, fotògrafa i artista tèxtil associada a la Bauhaus (m. 2000).[10]
- 1917 - La Corunya, Galícia, Espanya: Fernando Rey, actor espanyol (m. 1994).
- 1922 - Nova York, Estats Units: William Kapell, pianista estatunidenc (m. 1953).[11]
- 1934 - Roma (Itàlia): Sofia Scicolone, coneguda com a Sophia Loren, actriu italiana.
- 1946 - Los Angelesː Judy Baca, artista i activista chicana.[12]
- 1947 - Saint Louis (Missouri, EUA): Steve Gerber, escriptor de còmics, creador de Howard the Duck (m. 2008).
- 1948 - Bayonne (Nova Jersey, EUA): George R. R. Martin, escriptor creador de la sèrie de llibres en què es basa la sèrie televisiva Joc de Trons.[13]
- 1949 - París, Sabine Azéma: actriu i directora francesa de cinema.[14]
- 1950 - Bagnara, Calàbria (Itàlia): Loredana Bertè, cantant italiana.[15]
- 1951 - Vitòriaː Pilar Goya Laza, química i professora d'investigació del CSIC, presidenta de la Societat Química Europea.[16]
- 1956 - Orleans, França: Cyril Neveu, pilot de motos francès, guanyador cinc vegades del Ral·li Dakar.
- 1969 - Amsterdam, Països Baixos: Richard Witschge, futbolista neerlandès.
- 1971 - Helsingborg, Suècia: Henrik Edward Larsson, més conegut com a 'Henrik Larsson, futbolista suec.
- 1975 - Roma, Itàlia: Asia Argento, actriu, directora, guionista i model italiana.[17]
- 1981 - Toledo, Espanya: Feliciano López Díaz-Guerra, tennista espanyol.
- 1985 - Bogotà, Colòmbia: Franceska Jaimes, actriu pornogràfica colombiana.
- 1995 - Whangarei: Laura Dekker, marinera neozelandesa, la persona més jove a circumnavegar el globus en solitari.[18]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1371 - Barcelona: Ramon de Tàrrega, jueu convers targarí, frare dominic i teòleg acusat d'heretgia.
- 1951 - Barcelona: Lluís Gonzaga Jordà i Rossell, músic compositor i empresari musical (n. 1869).
- 1975 - Benimodo, Ribera Alta: Josep Maria Ots Capdequí, jurisconsult i historiador del dret (n. 1893).
- 2015 - Barcelona: Carme Balcells i Segalà, agent literària catalana (n. 1930).[19]
- 2017 - Barcelona: Francesc Bonastre i Bertran, musicòleg i compositor català.
- Resta del món
- 1714 - Zuric: Anna Waser, dibuixant, pintora i gravadora suïssa del Barroc (n. 1678).[20]
- 1803 - Dublín, Irlanda: Robert Emmet ,polític irlandès (n. 1778).[21]
- 1863 - Berlín: Jacob Grimm, lingüista, lexicògraf i historiador de la mitologia germànica, un dels Germans Grimm (n. 1785).[22]
- 1897 - Bubenec (Praga): Karel Bendl, compositor bohemi (n. 1833).[23]
- 1908
- Pau (França): Nicolás Salmerón y Alonso, President del consell de Ministres i president de la Primera República Espanyola (n. 1838).
- Biarritz: Pablo Sarasate, violinista i compositor navarrès.
- 1932 - Zaldibia, Guipúscoa: Salvador Garmendia Echeberria, escriptor basc.
- 1933 - Adyar, Índia: Annie Besant, educadora, investigadora, escriptora, periodista i activista a favor de la independència d'Irlanda i de l'Índia (n. 1847).[24]
- 1937 - Parísː Sonia Lewitska, pintora i gravadora francesa de l'Escola de París (n. 1880).[25]
- 1941 - Lokhvytsia, RSS d'Ucraïna: Mikhaïl Kirponós, general ucraïnès de l'Exèrcit Roig (n. 1892).[26]
- 1951 - Madrid, Espanya: Javier Marías Franco, escriptor, traductor i editor espanyol; membre de la Reial Acadèmia Espanyola.
- 1957 - Järvenpää, Finlàndia: Jean Sibelius, compositor finlandès (n. 1865).[27]
- 1969 - Arnhem, Països Baixosː Jeanne Beijerman-Walraven, compositora neerlandesa (n. 1878).[28]
- 1971 - Atenes, Grècia: Iorgos Seferis, diplomàtic i poeta grec, Premi Nobel de Literatura 1963 (n. 1900).[29]
- 1975 - Giens, França: Saint-John Perse, poeta i diplomàtic francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1960 (n. 1887).[30]
- 1980 - Madrid: Josefina Carabias, advocada, escriptora, locutora i periodista espanyola (n. 1908).[31]
- 1996 - Varsòvia, Polònia: Paul Erdős, matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (n. 1913).[26]
- 1999 - El Caire, Egipte: Tahia Carioca, actriu i ballarina egípcia (n. 1920).
- 2002 - París: Joan Littlewood, directora de teatre anglesa (n. 1914).[32]
- 2004 - Derby, Anglaterra: Brian Clough, jugador i entrenador britànic de futbol (n. 1935).
- 2005 - Viena, Àustria: Simon Wiesenthal, investigador jueu ucraïnès, conegut caçador de nazis (n. 1908).[33]
- 2009 - Udineː Novella Cantarutti, escriptora en llengua furlana (n. 1920).[34]
- 2020 - Roma: Rossana Rossanda, periodista, directora de premsa i política italiana.[35]
- 2023 - Jena, Alemanya: Ruth Fuchs, atleta alemanya (n. 1946).[36]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Eustaqui de Roma, màrtir; a l'Església ortodoxa: Càssia de Constantinoble
Referències
[modifica]- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - bataille de Valmy 20 septembre 1792» (en francès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Lunch Atop a Skyscraper Photograph: The Story Behind the Famous Shot» (en anglès). Smithsonian Magazine, 19-09-2012. [Consulta: 31 gener 2022].
- ↑ «Balbina Pi i Sanllehy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Full dels dijous. Antiga publicació setmanal de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació». Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals - Universitat de Barcelona, 07-02-2022. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ Fontana, Michela, (19..- ...).,. Matteo Ricci un jésuite à la cour des Ming. París: Salvator, 2010. ISBN 978-2-7067-0719-3.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1907» (en anglès americà). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Leo Strauss | American political philosopher» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ Éloi, Catherine. MALCLÈS, Louise-Noëlle : Constantinople (Turquie), 20 septembre 1899 – Avignon, 27 mars 1977. Villeurbanne: Presses de l'enssib, 2020-10-14, p. 173-174. ISBN 978-2-37546-137-2.
- ↑ «Stevie Smith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ «Gertrud Arndt» (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - William Kapell» (en francès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Ella es Judy Baca: la artista chicana que plasma la cultura latina en California» (en castellà). La voz de Michoacán, 11-11-2020. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ «George R.R. Martin | Biography, Books, Game of Thrones, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Sabine Azéma - La biographie de Sabine Azéma avec Gala.fr» (en francès). Gala, 09-04-2019. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ «Loredana Bertè | Biography & History» (en anglès). Allmusic.com. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «2356. ORDEN de 12 de enero de 1987 por la que se nombran funcionarios de carrera de la Escala de Investigadores Científicos del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. XI. «Química y Tecnologías Químicas»». BOE, núm 26, 30-01-1987, pàg. 2876.
- ↑ Montalt, Salvador. «Sexe i música a la mitjanit de Canes». Club 7 Cinema, 21-04-2007. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Laura Dekker completa la vuelta al mundo en solitario con 16 años» (en castellà). ABC, 22-01-2012. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Carme Balcells i Segalà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Waser, Anna» (en alemany). Historische Lexikon der Schweiz (HLS). [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «All in the Family: 8 Famous Sets of Siblings» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Sonia Lewitska, School of Paris» (en francès). Malab'Art gallery | Art gallery. Arxivat de l'original el 2022-09-28. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ 26,0 26,1 «Paul Erdős | Hungarian mathematician» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ Dahlström, Fabian; Hepokoski, James. «Sibelius, Jean [Johan (Christian Julius)]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.43725 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Metzelaar, Helen. «Beijerman-Walraven, Jeanne». Oxford Music Online. Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1963» (en anglès americà). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1960» (en anglès americà). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Ha muerto Josefina Carabias» (en castellà). El País, 21-09-1980. [Consulta: 21 febrer 2016].
- ↑ «Joan Littlewood | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Simon Wiesenthal | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «CANTARUTTI NOVELLA». Dizionario biografico dei friulani. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ Mateos-Vega, Mónica. «Rossana Rossanda será recordada como un potente faro de la izquierda italiana» (en castellà). La Jornada. Cultura, 21-09-2020. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Olympedia – Ruth Fuchs». [Consulta: 21 setembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 20 de setembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:20 de setembre.