Joan Boix Masramon

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Joan Boix Masramon

Biografia
Naixement	Joan Maria Boix Masramon[1] 1947 Barcelona
Mort	2012 (64/65 anys)
Activitat
Ocupació	cantant
Activitat	entre 1967 i 1976
Estil	cançó protesta, música tradicional, folk
Instrument	banjo, guitarra, veu
Segell discogràfic	Als 4 Vents, Concèntric, Edigsa
Company professional	Falsterbo 3, Grup de Folk, Xesco Boix
Família
Pare	Josep Maria Boix i Selva
Germans	Xesco Boix
Parents	Maur Maria Boix i Selva, oncle Emili Boix i Selva, oncle Joaquim Masramon de Ventós, oncle

Joan Boix (1947-2012)^[2] fou un músic i cantant català, germà del també artista Xesco Boix. Fou membre del Grup de Folk, fundador del trio Falsterbo 3 i un dels primers a adaptar la cançó protesta estatunidenca al català durant l'aperturisme franquista. En actiu intermitentment durant sis anys i escaig, es va haver de retirar l'any 1976 a causa d'una esquizofrènia.^{[cal citació]}

Els de avis van ser Josep Maria Boix i Raspall i Josep Maria Masramon i Vilalta. Era fill del poeta Josep Maria Boix i Selva i de Xita (Conxita) Masramon de Ventós-Mir i nebot de Maur M. Boix i Selva —nascut Joan Maria– i de Joaquim Masramon de Ventós. Els Boix-Masramon van tenir cinc fills, dues noies: Maria del Tura i Elisenda, i tres nois: Josep Maria (Zum), en Joan i en Francesc (Xesco), cointegrant del Grup de Folk.^[4]

Va ser membre de l'escoltisme junt amb el seu germà Xesco. Després d'una estada als EUA amb el seu germà i Eduard Estivill gràcies a una beca d'estudis, d'on van tornar influïts per la música folk, l'estiu de 1967 començà a adaptar cançons nord-americanes al català i a cantar-les acompanyat per Ramon Casajoana —amb qui gravà el seu primer EP, que inclou la composició de Boix Saga de l'infant de Falsterbo–, amb Estivill com a Joan i Eduard, o en la colla del Grup de Folk, amb els quals va fer més de vint actuacions en mig any.^[5]

El gener de 1968, Boix i Estivill van començar a tocar amb el contrabaixista Amadeu Bernadet com a Falsterbo 3: el nom del trio, com el títol de la cançó adés esmentada, feia referència a una amiga de Boix, originària de Falsterbo (Suècia).^[6] El mateix any van participar en el recital multitudinari del Grup de Folk al Parc de la Ciutadella, la gravació del qual va esdevindre un disc conjunt, i al juny, el trio va gravar un EP amb cançons com Tota la tristor, però abans de 1969 Boix va deixar el grup i va ser substituït per Montse Domènech.^[7]

El 1970 es va reincorporar al trio, ara sense Bernadet, i a l'agost van publicar un senzill amb sengles adaptacions de dos autors estatunidencs (Tom Paxton i Peter Yarrow) a càrrec de Joan Soler i Amigó.^[8] Després de fer el servei militar a l'Àfrica, a conseqüència del qual Joan Boix va tenir el primer brot esquizofrènic, i d'assistir al festival de l'Illa de Wight amb una entrada de premsa,^[9] l'any 1971 Falsterbo 3 va editar el seu primer disc LP, Folk: onze cançons —tres d'elles ja publicades– i nous arranjaments d'Estivill pròxims al rock progressiu amb més instrumentació i Jaume Arnella com a productor.^[10]

Llavors Joan Boix començava a patir un trastorn bipolar, la qual cosa va dificultar les actuacions i la creativitat del grup: a començaments de 1973 es va publicar Sons, el segon LP del grup, amb deu cançons originals —la major part amb Boix com a veu solista– i arranjaments d'Enric Herrera, però malgrat la bona acollida, el grup va fer l'últim concert a Figueres el setembre d'aquell any.^[11] El 1974, Boix estudiava economia en la Universitat Autònoma de Barcelona i vivia a una residència universitària, prop de l'estació de Sant Gervasi.^[12]

Amb tot, l'abril de 1975 el Grup de Folk es va reunir a instàncies d'Àngel Fàbregues per a enregistrar un nou disc en viu al Casino l'Aliança del Poblenou, Folk 5; Boix, Domènech i Estivill van aprofitar l'avinentesa per a gravar un altre disc junts, Ja no tinc altra sortida, amb noves versions de Bob Dylan o John Denver arranjades per Estivill amb Ia Clua,^[13] i encara que van participar en la cinquena edició de les Sis Hores de Cançó a Canet de Mar davant de quaranta mil persones, la malaltia de Joan Boix li va impedir de tornar a actuar mai més en públic, ni tan sols en les posteriors reunions dels Falsterbo, primer com a duo l'any 1982^[14] o en trio amb l'eivissenc Isidor Marí a partir de 1999, i de tot el Grup de Folk en 2001.

Tant Joan Boix com el seu germà Xesco van desenvolupar un trastorn bipolar durant o després del servei militar, que llavors a Espanya era obligatori i molt dur: el Xesco, que s'havia especialitzat en la cançó infantil, va morir l'any 1984 a Malgrat de Mar, on rebia atenció psiquiàtrica.^[15] Joan Boix vivia a una residència^[16] i va morir el 26 de novembre de 2012; el funeral va tenir lloc dies després al cementiri de Montjuïc.^[17] Una setmana més tard, el programa Tradicionàrius de Ràdio 4 li va retre homenatge amb una emissió monogràfica.^[18]

Excepte el primer EP amb Ramon Casajoana, tota la producció discogràfica de Joan Boix amb Falsterbo 3 i el Grup de Folk ha sigut editada en disc compacte i àudio digital per la discogràfica Picap, propietària dels catàlegs d'Als 4 Vents, Edigsa i part del de Concèntric.

A més de les cançons publicades, Joan Boix va adaptar altres cançons que van ser cantades per altres artistes, com Kumbaià pel seu germà Xesco, Noia negra de Leadbelly (cantada per Miquel Cors) o Little Boxes de Malvina Reynolds, traduïda com La cançó de les capses.^[27]

• Programa a Tradicionàrius (RADIO 4) de 08-12-2012
• Programa a Tradicionàrius (RADIO 4) de 16-03-2013