De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La consonant fricativa dental sonora, també coneguda com a fricativa interdental sonora, és un so que es representa amb el signe [ð] a l'AFI (la lletra eth del nòrdic antic i l'islandès).
Està present a moltes llengües del món, si bé no en totes té el caràcter de fonema. Entre les llengües que tenen aquest so (encara que no sigui com a fonema) hi ha el català, el castellà, el grec modern, l'àrab, i l'anglès.
- És una consonant fricativa perquè la columna d'aire pateix una turbulència per l'acció de les dents.
- És un so oral.
- És un so sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals.
El català té aquest so però no és un fonema sinó un al·lòfon o variant de l'oclusiva alveolar sonora. Apareix en diversos contextos, sobretot quan es troba entre vocals o entre una vocal i una líquida l, r, s (per exemple, acudit /əkuðít/). Estrictament es representa amb un diacrític que indica una obertura més gran [ð̞].
|
|---|
|
|
|---|
Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes- sonores
|
|
Consonants i vocals amb els sons |
|---|
|
|
|
Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors. |
.svg)
