Codalet

Codalet

Codalet vers el 1900
Tipus	comuna de França
Localització
42° 36′ 37″ N, 2° 25′ 00″ E / 42.6103°N,2.4167°E / 42.6103; 2.4167
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	districte de Prada
Cantó	Cantó de Prada
Població humana
Població	357 (2021) (128,42 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Prada unitat urbana de Prada
Superfície	2,78 km²
Banyat per	Tet
Altitud	346 m-347 m-680 m
Limita amb	Prada Taurinyà Rià i Cirac
Organització política
• Batlle	Serge Juanchich (2008–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66500
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	codalet.fr

Codalet (IPA: [kuðəˈlɛt], igualment en francès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la (Catalunya del Nord). En el terme es troba el monestir de Sant Miquel de Cuixà.

A Codalet es troba^[1] l'antic terme de la Vall de Sant Miquel, que pertanyia al monestir de Sant Miquel de Cuixà.

La dita fa^[2] Les gallines de Codalet se'n van a pondre a Prada.

Joan Coromines explica^[3] que el nom d'aquest poble prové de cotalētu (codolar), col·lectiu de còdol (pedra solta, sobretot de forma llisa i arrodonida), que, pel seu costat és un mot prerromà, probablement sorotàptic.

El terme comunal de Codalet, de 27.800 hectàrees d'extensió (el més petit de la comarca), és situat a la vall de la Tet, a la dreta del riu. És^[4][5] a prop al nord-est del centre de la comarca, just a ponent de Prada.

Forma el terme comunal la vall baixa de la Lliterà, aigües avall de Taurinyà, i la riba dreta del Merder, que constitueixen un territori bastant pla, bastant aprofitat per les explotacions agrícoles del poble. Tant el poble de Codalet com les urbanitzacions que s'han estès pel seu terme actuen, de fet, com a barris de la vila de Prada, molt propera.

Els punts més elevats del terme són al sud-oest, a la carena que separa les amples valls de la Lliterà i del Merder, on s'arriba als 561 m alt en el triterme entre Codalet, Rià i Cirac i Taurinyà, a ponent dels Clots de Roada, i als 689,4 al sud-est, al triterme entre Clarà i Villerac, Codalet i Taurinyà. L'abadia de Sant Miquel de Cuixà és a 450 m alt, Sant Joan de Dossorons, a 453,2, el poble de Codalet, a 377,9 i el punt més baix del terme, a la llera de la Tet a l'extrem nord del terme, a 337,5 m alt.

Termes municipals limítrofs:

Rià i Cirac		Prada
	Taurinyà

Codalet va néixer^[6] a partir d'una cellera, a l'entorn de l'església parroquial de Sant Feliu. La cellera tenia una planta aproximadament quadrada. La muralla i una torre del seu tancament meridional és la part actualment conservada.

El nucli històric de Codalet va sofrir, ja en èpoques medieval i moderna, un creixement a partir de la creació fora de la cellera dels barris del Carrer Major, el Fort i la Ruta de Sant Miquel, en direcció a la carretera general (lloc per on passava antigament la Via Conflentana (o Confluentana). Posteriorment, la bona situació de Codalet ha provocat que de fet sigui una zona d'eixamplament de Prada. Per això s'hi han generat modernament^[7] les urbanitzacions del Camí de Badaloc, el Camí de l'Horta, Lliterà, el Rec del Molí i Sant Joan. Cal destacar que algunes de les cases del mateix poble són dins del veí terme de Prada.

A la meitat meridional^[8] del terme de Codalet hi havia l'antiga abadia benedictina de Sant Miquel de Cuixà. El vell cenobi centra la vall que, sempre com a dependència de Cuixà, formà la comuna de la Vall de Sant Miquel.

A prop al sud-est de l'abadia hi havia l'antiga capella, ara desapareguda, però substituïda un temps per una capella moderna, també desapareguda en l'actualitat, de Sant Pere Orsèol. Les restes trobades en excavacions mostren un eremitori dels darrers temps de l'alta edat mitjana.

Sant Joan de Dossorons, o de Noceres, és^[9] a prop de l'extrem de ponent del terme, al sud-oest del nucli de població de Codalet. El topònim Dossorons prové de Duas sorores, nom de dues formacions rocoses bessones que encara es veuen sota la vida del ferrocarril.

Les ruïnes de Sant Agustí són^[10] a la zona nord-oest del terme, a ponent del poble.

En ser terme bastant pla, a Codalet hi ha algunes masies, com el Mas d'en Benet, el Mas Rafart, el Mas Respaut i el Mas Vernis, a més del Casot d'en Morell i alguns cortals: el Cortal sense nom, el Cortal dels Frares, el d'en Capdet, el d'en Celestí, el d'en Crulles i el d'en Manel. També hi ha els edificis agrícoles anomenats la Ferme i la Remise. N'hi havia més, alguns en ruïnes, com el Cortal de la Vinya Vella i el d'en Cezat, i d'altres dels quals només es conserva el nom: el Mas Acezat, el Mas Jacomet...

La Tet és el riu de referència de Codalet, però només toca el seu terme a l'extrem nord-oest. Els altres dos cursos d'aigua que travessen el terme de sud a nord són la Lliterà, anomenada Ribereta en el seu darrer tram, i el Merder, fronterer entre Codalet i Rià i Cirac i del qual, per tant, només pertany a Codalet la riba dreta. La Lliterà rep dins del terme de Codalet tan sols l'afluència de quatre còrrecs, tots per l'esquerra: el de la Torre, que ve del terme de Taurinyà, el dels Clots de Roada, la Corregada d'en Respaut i el Còrrec de les Basses d'en Riquer. El riu Merder rep només una afluència, dins del terme de Codalet: el Còrrec de Corts, a l'extrem sud-oest del terme, termenal amb Taurinyà.

A Codalet es troben algunes fonts: les Basses d'en Riquer, que és una bassa alimentada per una font, la Font de Lliterà, o Llitrà, o de l'Amor, la Font del Prat de la Roca, la Font d'en Batlle, o d'en Fricos, la Font dels Matxos, la Font Vella. Hi ha també un Sifó, i la Torre de l'Aigua del Pla de les Forques.

La zona agrícola de Codalet disposa de diversos recs: Rec de Boera, Rec de la Branca Vella, Rec de la Plana, Rec de Llongadera i Rec del Molí. Aquests recs tenen algunes rescloses, com la del Rec de la Plana i la del Rec del Molí.

No és el de Codalet un terme gaire accidentat, orogràficament parlant. Tanmateix, s'hi poden reconèixer clots, com la Clota, els Clots i els Clots de Roada, abans, d'en Roada; la muntanya del Cim del Bastard; plans, com el Pla de Cirac, el Pla de les Forques i les Planes.

Les partides i indrets específics del terme de Codalet són el Bastard, o Bosc del Bastard, la Creu de Sant Miquel, Lliterà, la Llongadera, el Pont de la Verneda, el Prat de la Roca, el Prat d'en Cezat, el Rec del Molí, la Roca d'en Manel, el Salt del Monjo, Sant Agustí, Sant Joan, Sant Miquel, Sant Pere, el Sorral, els Terrers Blaus, la Teuleria d'en Masnou, la Trona, la Vinya dels Frares i la Vinya Vella dels Frares.

Codalet estan molt ben comunicat per carretera, atès que el terme es troba al fons de la vall de la Tet, per on circulen les carreteres principals de la comarca, a més de la via del ferrocarril, però tant per al ferrocarril com per a l'autobús, Codalet ha de fer servir l'estació i les parades d'autobús de Prada.

En primer lloc, la carretera N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), la carretera que fa d'enllaç bàsic del Conflent, que, venint de Perpinyà, té forma d'autovia fins a prop de Bulaternera. Aquesta carretera, que passa ran de la riba dreta de la Tet, permet arribar a Perpinyà en 47,2 quilòmetres, a 2,1 de Prada, a 12,7 de Vinçà, d'una banda (cap a llevant), citant només algunes de les poblacions, i a 56,7 de la Guingueta d'Ix, a 35,6 de Montlluís i a 6,8 de Vilafranca de Conflent, de l'altra (cap a ponent).

També hi ha la D - 27 (Prada - N - 116, a Serdinyà), que uneix Codalet amb Prada (700 metres), cap al nord, i Taurinyà (3,4 quilòmetres), Fillols (6), Vernet (8,1), Saorra (11), Aituà (13,2), Escaró (14,8), Joncet (17,2) i Serdinyà (18,4), cap al sud-oest. És una carretera llarga i recargolada, perquè està recorrent tota l'estona els contraforts septentrionals del Massís del Canigó.

Igualment, travessa el nord del terme una variant de la D - 27 que permet enllaçar amb la N - 116: la D - 27a (N - 116, a Rià i Cirac - D - 27, a Codalet).

Codalet no té estació de tren pròpia, de la línia Perpinyà - Vilafranca de Conflent, on enllaça amb l'anomenat tren groc, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló. Els ciutadans de Codalet han de fer ús de l'estació de Prada, molt propera al poble.

Codalet disposa de tres línies de Le bus à 1 €, la 240, la 241 i la 260, però cap de les tres tenen parada a Codalet. La proximitat de Prada i del Pont de Rià fa que Codalet hagi de fer ús de les aturades en aquestes dues poblacions.

Entre els camins interns del terme de Codalet es troben el Camí de Badaloc, el de les Mines, el de l'Horta, el de Noguerol, el de Sant Joan, el de Sant Miquel a Sant Joan i la Tira del Mener. Els altres camins existents uneixen Codalet amb els pobles i termes veïns: el Camí de Ferro (la vida del ferrocarril), el Camí de Rià, el de Sant Miquel a Fillols, el Camí Vell de Cirac, el Camí Vell de Fillols, la Ruta de Prada, la de Rià i la de Sant Miquel, o de Taurinyà.

Una bona part de les terres de Codalet es dediquen al conreu de la terra, amb una vintena d'explotacions en actiu. La major part es dedica a arbres fruiters: sobretot presseguers, però també albercoquers, pomeres i cirerers; hi ha una mica de vinya, hortalisses (principalment enciam i escarxofes), cereals, i pastures i farratges, amb una cabana de bestiar boví molt minsa i una de més abundant d'oví (quasi 300 caps).

Cal dir, d'altra banda, que des de fa anys Codalet està molt lligat a Prada en tots els aspectes, també els econòmics, sobretot perquè sovint Codalet actua com una urbanització més de Prada.

Codalet ha pertangut, des de l'edat mitjana, a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà. De primer, fou Protasi qui havia adquirit, vers l'any 850, la meitat del territori. L'altra meitat fou afegida al cap d'una vintena d'anys gràcies a un precepte de Carles el Calb. Així, el territori de Codalet romangué en mans del monestir de Cuixà fins a la fi de l'Antic Règim.

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)^[11]

Evolució demogràfica de Codalet entre 1365 i 1789
1358	1365	1378	1470	1515	1553	1709	1720	1767	1774	1789
61 f	49 f	20 f	36 f	46 f	40 f	29 f	29 f	299 h	54 f	56 f

Notes:

• 1358: dels quals, 6 f per a la Vall de Cuixà;
• 1365: dels quals, 6 f per a Sant Miquel de Cuixà;
• 1378: dels quals, 2 f per a la Vall de Cuixà;
• 1515: dels quals, 10 f per a Sant Miquel de Cuixà;
• 1553: dels quals, 8 f per a Sant Miquel de Cuixà.

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 400 257 251 304 305 311 297 321 325 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 338 276 294 280 323 360 335 318 285 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 288 322 301 230 254 269 279 295 311 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2010 2015 296 252 316 311 329 359 387 352 380

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini^[12] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004^[13]

Alcalde	Període
Jean Bonell	1790 - 1795
Joseph Auzat	1795 - 1796
Jean Salgues	1796 - 1798
Simon Cazes	1798 - 1799
François Sicart	1799 - 1808
Jean Salgues	1808 - 1815
Jean Raffart	1815 - 1846
Félix Patuel	1846 - 1861
Michel Gaillarde	1861 - 1864
Pierre Raffart	1864 - 1870
Bonaventure Galiay	1870 - 1874
Pierre Raffart	1874 - 1876
Bonaventure Galiay	1876 - 1877
Pierre Raffart	1877 - 1878
Joseph Joli	1878 - 1881
Rémy Jacomy	1881 - 1885
Jean Porra	1885 - 1892
Joseph Galiay	1892 - 1900
Pierre Marty	1900 - 1908
Jean Poncet	1908 - 1914
Jean Felip	1914 - 1916
Jean Bonneil	1916 - 1917
Jean Poncet	1917 - 1919
Gaudérique Parent	1919 - 1922
Antoine Vergès	1922 - 1935
Paul Frère	1935 - 1939
Pierre Normand	1939 - 1940
Paul Frère	1940 - 1944
Gilles Selve	1944 - 1952
Edmond Vergès	1952 - 1965
Sébastien Camps	1965 - 1995
Charles Corp	1995 - Març del 2008
Serge Juanchich	Març del 2008 - Moment actual

• Serge Juanchich.

• 1a: Jacqueline Riera, encarregada de Finances
• 2n: Michel Llanas, encarregat d'Urbanisme
• 3r: Gilbert Bonneil, encarregat d'Obres.

• Roland Laporte
• Céline Palacios
• Monique Augusti
• Jhoanni Conesa
• Marguerite Nicolau
• Marie-Claude Sequer
• Josette Brun.

A les eleccions cantonals del 2015 Codalet ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Codalet forma part de la Comunitat de comunes de Conflent - Canigó, amb capitalitat a Prada, juntament amb Prada, Arboçols, Campome, Campossí, Canavelles, Castell de Vernet, Catllà, Clarà i Villerac, Conat, Cornellà de Conflent, Escaró, Espirà de Conflent, Estoer, Eus, Fillols, Finestret, Fontpedrosa, Fullà, Jóc, Jújols, Marqueixanes, els Masos, Mentet, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Pi de Conflent, Rià i Cirac, Rigardà, Saorra, Serdinyà, Soanyes, Sornià, Tarerac, Taurinyà, Toès i Entrevalls, Trevillac, Vallestàvia, Vallmanya, Vernet, Vilafranca de Conflent i Vinçà.

En l'actualitat Codalet no té cap escola, de cap nivell, ni pública ni privada. Tanmateix, la proximitat del cap de comarca, Prada, permet que els nois i les noies de Codalet puguin assistir a les escoles, de tots nivells, existents a Prada.

En el camp de la cultura, cal destacar l'activíssim Comitè de Festes de Codalet, que organitza més de mitja dotzena d'activitats anuals, l'Associació Cultural de Cuixà, que organitza activitats entorn de l'art romànic, la sala d'activitats de La Parraguera, i la Sala Polivalent, on se celebren nombroses exposicions.

• Abadia de Sant Miquel de Cuixà.
• Església parroquial de Sant Feliu.
• Antiga ermita de Sant Joan de Dossorons.
• Torre i restes de les antigues muralles de la Cellera de Codalet.

• Andreu Montserrat.

• Becat, Joan. «42 - Codalet». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Codalet». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bi-C). ISBN 84-7256-902-0. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Codalet». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

• El terme de Codalet en els mapes topogràfics de l'IGN
• Pàgina web de la Comuna de Codalet