Naüja

Naüja

Tipus	comuna de França
Localització
42° 25′ 30″ N, 1° 59′ 43″ E / 42.425°N,1.9953°E / 42.425; 1.9953
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	districte de Prada
Comarca	Alta Cerdanya
Població humana
Població	76 (2021) (13,57 hab./km²)
Geografia
Superfície	5,6 km²
Altitud	1.196 m-1.888 m
Limita amb	Santa Llocaia Oceja la Guingueta d'Ix
Organització política
• Batlle	José Dominguez (2001–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66340

Naüja (en francès Nahuja) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès.

Joan Coromines explica^[1] en el seu Onomasticon Cataloniae que el topònim Naüja, antigament, Anaüja, està format per dos ètims bascoides, ana- (terres pasturables) i -goia (amunt, que indica llocs elevats). La segona arrel es dona en tot de topònims cerdans, propers a Naüja, com Gorguja, Estaüja, Oluja...

El terme comunal de Naüja, de 56.000 hectàrees d'extensió, és situat en plena plana cerdana, al sud del centre de la comarca de l'Alta Cerdanya. És^[2][3] un terme del tot envoltat per altres comunes cerdanes. En el sector sud-est del terme es troben els darrers contraforts dels Pirineus, en concret del Puigmal, que davallen cap a la plana cerdana.

El terme de Naüja és d'una forma allargassada irregular orientada de sud-est, la zona més alta, a nord-oest, la més plana, té el límit més septentrional que coincideix amb el traçat de la carretera N - 116 (Perpinyà - La Guingueta d'Ix). El terç nord de la comuna és absolutament pla, solcat d'est a oest per tres torrents que davallen de la zona de Santa Llocaia, de la carena que limita el costat de ponent de la vall del Segre. El poble de Naüja és en un extrem de la plana, arredossat entre els darrers contraforts que davallen dels Pirineus.

El punt més elevat de la comuna és a l'extrem sud-est, al triterme amb Oceja i Santa Llocaia, a 1.885,5 metres d'altitud, al Pla dels Llosers, mentre que el més baix és al nord-oest, a la llera del Rec de Nervols, a 1.191. El poble de Naüja es troba a 1.289,1.

Termes municipals limítrofs:

La Guingueta d'Ix	Santa Llocaia
	Oceja

.

El poble de Naüja està situat^[4] just al nord-oest del centre de la comuna; és un poble que es distribueix de forma allargassada amb la carretera D - 30a, que mor a l'extrem de llevant del poble, com a eix principal (Plaça de Sant Jaume - Carrer de les Piques - Carrer de Roc). El cementiri nou, una mica a ponent del poble, l'església parroquial de Sant Jaume, amb el cementiri vell al costat, i els edificis municipals són a la zona de ponent de Naüja, al peu de la carretera.

Al nord de la comuna de Naüja, fent un bon tram de termenal amb Santa Llocaia, circula la carretera N - 116, que enllaça Naüja amb la resta de la Cerdanya, el Conflent i el Capcir, i el Rosselló. Per aquesta carretera, aquest poble dista 80 quilòmetres de Perpinyà, 41 de Prada, 23 de Formiguera (a través de Montlluís, que és a 14 km), citant només els caps de les comarques nord-catalanes.

La D - 30 (La Guingueta d'Ix - Vallcebollera) travessa el racó nord-oest del terme de Naüja, entre la N - 116 i el poble d'Oceja, que és a 2,5 km, des d'on es va a Vallcebollera en 6 km; cap al nord, a través del terme de Santa Llocaia, Càldegues i Ur, va a la Guingueta d'Ix, a través de la N - 116. Una variant d'aquesta carretera, la D - 30a, mena al poble de Naüja en poc més d'un quilòmetre des de la D - 30.

Tot i que sense tenir-hi estació pròpia (l'estació d'Oceja queda molt propera), la línia del Tren Groc travessa de banda a banda el nord de la comuna, en dos trams separats.

Per Naüja passa la línia 260, que uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant per Prada, fins on és directa des de la capital del Rosselló, Rià, Vilafranca de Conflent, Serdinyà, Oleta, Toès, Fontpedrosa, Fetges, Montlluís, Bolquera, Font-romeu, Èguet, Targasona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Naüja, Oceja, la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge. També hi funciona el Servei a la demanda, com a les altres comunes nord-catalanes.

Naüja és de les comunes nord-catalanes menys afectades pels canvis econòmics derivats d'activitats relacionades amb el turisme, com és tan freqüent a la Cerdanya. Per tant, hi prevalen encara les activitats tradicionals, relacionades amb l'explotació de la terra. De les quasi dues-centes hectàrees dedicades a l'agricultura, més de cent trenta són dedicades a pastures i farratge; quasi quaranta es dediquen al conreu, sobretot blat, i només tres a collir hortalisses. Hi té molta importància la ramaderia, amb uns dos-cents caps de bestiar boví, unes quantes ovelles i una vintena d'equins.

Dins del Comtat de Cerdanya, Naüja pertanyia als Urtx, súbdits del vescomte de Cerdanya; en concret, era en mans dels Naüja, una branca lateral dels Urtx. El 1122, el vescomte Ramon de Cerdanya i Arnau Bertran de Torrelles, de la família comtal cerdana, signaren un conveni per tal de repartir-se les possessions a Naüja (Anauga, en el document). Al cap de 55 anys, Arnau Bertran de Torrelles va vendre al rei Alfons I de Barcelona tots els drets que tenia al Vescomtat de Jóc, hereu del de Cerdanya, llevat del de Bernat de Naüja; tanmateix, 1183 aquest mateix rei hi autoritza la construcció d'una força; a partir de darreries de l'Edat Mitjana Naüja consta ja del tot sota domini reial directe.

Naüja és esmentat a les poesies del trobador Guillem de Berguedà.

Al llarg de tota l'Edat Moderna, i fins a la caiguda de l'Antic Règim, Naüja fou sempre de domini reial.

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)^[5]

Evolució demogràfica de Naüja entre 1365 i 1789
1365	1378	1515	1553	1709	1720	1767	1774	1788	1789
15 f	6 f	9 f	5 f	8 f	18 f	159 h	26 f	138 h	31 f

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 130 48 81 94 146 164 148 161 150 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 160 150 172 163 171 151 143 120 115 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 109 128 140 96 100 102 91 63 71 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2009 2014 64 48 37 45 43 63 73 68 76 2016 76

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini^[6] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004^[7]

Alcalde	Període
José Dominguez	Març del 2001 - Moment actual

• Francine Maajoral batlle.

• Louis Ferras.

• Thérèse Aleix
• Véronique Pelissier
• Catherine Doutres
• Laetitia Basso.

Des de les eleccions cantonals del 2015, Naüja forma part del Cantó dels Pirineus Catalans.

Naüja pertany a la Comunitat de comunes Pirineus Cerdanya, amb capitalitat a Sallagosa, juntament amb Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Dorres, Enveig, Èguet, Er, Estavar, la Guingueta d'Ix, Llo, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, La Tor de Querol, Ur i Vallcebollera.

A Naüja, a causa de la seva poca població, ja no hi ha cap establiment escolar, ni públic ni privat. L'antic edifici de l'escola acull avui dia el consistori local. Per als nivells de maternal i primària, els infants de Naüja poden anar a les escoles d'Oceja o de Palau de Cerdanya. Per als nivells superiors, poden cursar la secundària en el col·legi de secundària Cerdanya, de la Guingueta d'Ix, en el d'Oceja, La Perla Cerdana, o en el de Font-romeu, Odelló i Vià, El Bosc. El batxillerat, a la branca tècnica, en el liceu agrícola del Mas Blanc, privat, situat a la Guingueta d'Ix, on es pot estudiar el batxillerat professional de serveis a les persones i al territori. També a La Perla Cerdana, d'Oceja, o en el Liceu Climàtic i Esportiu Pierre de Coubertin, de Font-romeu.

• Església parroquial de Sant Jaume de Naüja

• Becat, Joan. «95 - Naüja». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Bonet, Gérard «Lectures: André Balent, "La Cerdagne du XVII^e au XIX^e siècle"» (en francès). Revue d'histoire du XIX^e siècle", 31, 2005 [Consulta: 1r octubre 2014].
• Coromines, Joan. «Naüja». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, V L - N). ISBN 84-7256-844-X. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Naüja». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

• El terme de Naüja en els mapes topogràfics de l'IGN