Candidatura d'Unitat Popular

«CUP» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «CUP (desambiguació)».

Candidatura d'Unitat Popular

Seu Nacional de la CUP a Barcelona
Lema	Plantem cara
Dades
Nom curt	CUP
Tipus	partit polític
Ideologia	independentisme català anticapitalisme euroescepticisme ecologisme feminisme socialisme
Alineació política	extrema esquerra
Història
Creació	1987 (1987) (agrupació d'electors) 1991 (1991) (partit)
Activitat
Àmbit	Països Catalans
Membres	1.912 (2016)
Moviment	Esquerra Independentista
Governança corporativa
Seu	Plaça de Gispert, 4 Manresa (Bages)
Secretari general	Ramon Casadevall i Sala (2024–)
Òrgan de premsa	InfoCUP
Part de	Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres (2012–2015) Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent (2015–2019) Candidatura d'Unitat Popular-Per la Ruptura (2019–) Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar (2021–2024) Candidatura d'Unitat Popular - Defensem la Terra (2024–)
Regidors a Catalunya	385 / 9.077
Regidors al País Valencià	2 / 5.742
Diputats al Parlament de Catalunya (2024)	4 / 135
Diputats catalans al Congrés dels Diputats	0 / 48
Indicador econòmic
Ingressos totals	2.139.384 € (2016)
Altres
Color
Lloc web	http://www.cup.cat/

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista^[1][2] que partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.^[3] Segons la seva pàgina web, es diferenciaria d'alguns partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les pren la militància i no els seus càrrecs electes, i aplicarien la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al ple municipal dels ajuntaments les decisions preses per la seva militància en l'Assemblea Local. Alhora, promou el teixit associatiu i els moviments socials locals i denuncia els alts sous que cobren els polítics professionals i cedeixen, per exemple, una part del seu sou a l'assemblea local.^[4] En 2019 tenia presència a 167 municipis de Catalunya i un del País Valencià.^[5] Tot i que els Països Catalans són el seu referent territorial, fora de Catalunya, la seva presència és modesta.^[6]

En la ponència aprovada a l'Assemblea Nacional Extraordinària de 2009, «La CUP, l'alternativa necessària», defineix el seu projecte polític així:

De la mateixa manera, la CUP a través de la «Unitat Popular» aposta per:^[7]

1. La defensa dels drets polítics del poble català: l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'accés a la independència, la democràcia participativa, la defensa de la unitat i la territorialitat del conjunt dels Països Catalans.
2. La defensa dels drets de les classes populars i la igualtat: cap a una societat de redistribució de la riquesa, la lluita contra l'atur i la precarietat, la defensa dels serveis públics, l'establiment de mecanismes de control popular de l'economia i el desplegament de polítiques efectives que garanteixin la igualtat de gènere.
3. La defensa del territori: contra les agressions ecològiques i urbanístiques, contra l'esquarterament del territori i la seva destrucció en benefici d'uns pocs, i un desenvolupament realment sostenible.
4. Lluita feminista i alliberament sexual i de gènere. Superació de l'actual model heteropatriarcal i de discriminació per motius de gènere o opció sexual. Corresponsabilitat de les tasques reproductives i de cures i lluita per la igualtat de drets i de salaris.
5. La defensa de la llengua i la identitat nacional: per la unitat de la llengua, l'oficialitat del català en tot el territori nacional, unes indústries culturals pròpies i autocentrades, el reforçament del teixit cultural d'arrel popular arreu dels Països Catalans.
6. L'internacionalisme com a forma de relació igualitària, anticolonial i fraternal entre pobles, per la gestió comuna dels afers generals i per la superació dels conflictes internacionals.

El terme «Unitat Popular» fa referència a l'aliança d'esquerres xilena encapçalada per Salvador Allende que impulsà un moviment de transformació socialista i va governar fins al cop d'estat d'Augusto Pinochet. El concepte «Unitat Popular» és d'una referència marxista clara.^[8]

A «La CUP, l'alternativa necessària» també es defineix l'aposta de la «Unitat Popular»:

Aquestes reivindicacions concretes són sintèticament la defensa dels drets polítics del poble català, la defensa dels drets de les classes populars i la igualtat, la defensa del territori i la defensa de la llengua i la identitat nacional.^[7]

En l'àmbit de l'Esquerra Independentista, el concepte de la «Unitat Popular» va ésser introduït inicialment pel sector del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) afí a Independentistes dels Països Catalans^[9] a la darrera part del segle xx i l'entenia com el moviment popular que havia d'articular políticament l'independentisme i que s'havia d'expressar en la mobilització, en la lluita ideològica i en la pràctica local i municipal. L'MDT pretenia bastir una alternativa política aglutinadora dels sectors populars, definida en 6 punts: defensa dels drets polítics del poble català, defensa dels drets de les classes populars, defensa de la terra, defensa de la llengua i la identitat nacional, contra la repressió i per la llibertat dels patriotes catalans, i per la solidaritat internacional i per l'Europa de les nacions.^[8] Es considerava que els diferents nuclis de la CUP i l'Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista eren qui havien d'articular en la pràctica local i municipal aquesta «Unitat Popular»; i en un moment donat, determinat pel grau de desenvolupament del projecte, també s'hauria d'articular a nivell nacional.^[8]

Endavant teoritzava l'any 2001 en el document «Cap a la Unitat Popular»^[10] l'adaptació del concepte a la contemporaneïtat:

I l'entroncava en el cas català amb la lluita per la independència nacional:

La CUP és una organització assembleària i, per tant, no jeràrquica. El Secretariat Nacional (SN) és l'òrgan encarregat de gestionar el dia a dia de la Candidatura d'Unitat Popular, executa els acords presos a les assemblees i als consells polític i no té atribucions polítiques. El componen 15 militants de l'organització i és un càrrec que canvia cada quatre anys.^[11]

La CUP es compon de diferents Assemblees Locals (AL) arreu del territori, que funcionen de manera autònoma i prenen les seves pròpies decisions mitjançant la seva militància. Aquestes s'agrupen en tretze Assemblees Territorials (AT), que no es corresponen necessàriament amb les comarques o províncies establertes oficialment, a fi de coordinar-se entre si i de facilitar la presa d'algunes decisions a nivell nacional. L'òrgan màxim de decisió és l'Assemblea Nacional (AN), formada per la militància, i és l'encarregada d'aprovar els temes generals més importants com són les línies estratègiques i tàctiques a seguir, escollir el Secretariat Nacional, aprovar els pressupostos, els nous estatuts, etc. Té una periodicitat mínima anual.^[11]

De manera mensual es convoca un Consell Polític (CP), que és l'òrgan decisori entre assemblees nacionals. A aquest consell hi estan convocats els representants de cada assemblea territorial i el Secretariat Nacional, es debaten els diferents posicionaments proposats i s'aproven les resolucions polítiques. Hi assisteixen representants de les assemblees territorials que defensen les postures consensuades en aquest espais.

El Grup d'Acció Parlamentari (GAP) s'encarrega dels temes parlamentaris i hi tenen representació totes les Territorials de la CUP i les organitzacions que li donen suport. Es reuneix mensualment. També existeixen uns Grups de Treball (GT), que són espai de treball temàtics on hi participen militants o simpatitzants a títol individual.^[11]

Des de l'11 de març de 2022, el Secretariat Nacional el formen Maria Sirvent, Joan Ramon Sanz, Gemma Codina, Txus Magallón, Marta Gilabert, Albert Giménez, Laure Vega, Jordi Barbero, Quim Soler, Ester Diaz, Edgar Fernàndez, Hug Lucchetti, Íñigo Robredo, Jaume Casal i Isa Chacón.^[12]

L'organització té com a precedent les primeres eleccions municipals després de la mort del dictador Francisco Franco, celebrades el 3 d'abril de 1979, quan diferents candidatures crítiques amb el rumb que prenien els esdeveniments decidiren organitzar candidatures independents.

El 8 de juliol de 1979 es va fundar a Manresa l'Assemblea de Regidors de l'Esquerra d'Alliberament Nacional, que integrava regidors del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i propers.^[13] Quan una part del PSAN va passar a Nacionalistes d'Esquerra (NE), l'Assemblea es va convertir en la Coordinadora de Batlles i Regidors Nacionalistes, Independents i d'Esquerres. Llavors la Coordinadora integrava regidors de NE, del PSAN, del Front Nacional de Catalunya i independents.^[14] La Coordinadora va acabar desapareixent amb la dissolució de NE.^[15]

A mitjans de la dècada del 1980 el referent de govern municipal de l'Esquerra Independentista eren les candidatures que governaven a Sant Pere de Ribes, Unitat Municipal 9 (UM9), i a Arbúcies, Candidatura Unitària i Popular d'Arbúcies (CUPA).

El 14 desembre de 1986 a Barcelona es va crear l'Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista (AMEI). Els impulsors van ser Jaume Soler, batlle d'Arbúcies de la CUPA; Xavier Garriga, batlle de Sant Pere de Ribes d'UM9; Jaume Oliveras, membre d'un partit del Masnou provinent de NE; Jaume Renyer, membre del Vendrell del PSAN; i Jaume Romeu, membre d'un partit de Molins de Rei provinent de NE.^[16]

L'objectiu de l'AMEI era crear candidatures de l'Esquerra Independentista (EI) per les eleccions municipals de 1987 o, almenys, agrupacions d'electors amb participació de membres l'EI. A nivell nacional es rebutjava qualsevol pacte, també postelectoral, amb organitzacions que no fossin de l'EI. Les principals línies d'actuació municipal eren la contribució al procés d'alliberament nacional català, la transparència i la fiscalitat redistributiva, el desenvolupament de l'economia local, l'urbanisme social i ecològic i la normalització lingüística.^[16]

Inicialment no s'havia decidit de crear una marca unificada, només coordinar els batlles, els regidors i les candidatures de l'Esquerra Independentista, que es presentaven com a agrupacions d'electors. Malgrat tot, algunes candidatures triaren el nom de Candidatura d'Unitat Popular, probablement per imitació de la CUPA. El nom de Candidatura d'Unitat Popular s'acabaria registrant el març del 1991 de cara a les eleccions municipals d'aquell any.^[17]

El 10 de juny de 1987 hi va haver les primeres eleccions municipals després de la fundació de l'AMEI. Es van presentar tres candidatures amb el nom de CUP, encara no registrat, al Masnou, a Salt i a Premià de Mar. Van obtindre un sol regidor, Jaume Oliveras al Masnou.^[18]

Més enllà de les CUP, es van presentar altres candidatures vinculades a l'AMEI. La CUPA i UM9 van obtenir majoria absoluta. A Alginet i Monòver es van presentar candidatures amb les sigles del PSAN sense aconseguir representació. A Maçanet de la Selva el Grup d'Acció Municipal va aconseguir dos regidors.^[18]

A les comarques de Ponent es van presentar candidatures sota la marca d'Independents Progressistes i Nacionalistes IPN). Algunes d'elles participaven en l'AMEI, com la de Barbens o la de Vallfogona de Balaguer, que van aconseguir la majoria absoluta. A Torrelles de Llobregat i a Caldes de Malavella van guanyar amb majoria absoluta candidatures que tenien certa vinculació amb l'AMEI.^[18] Els resultats exactes van ser els següents:^[19][20]

Municipi	Candidatura	Vots	%	Regidors
Alginet	PSAN	189	2,92	0 / 17
Arbúcies	CUPA	1491	56,39	6 / 11
Barbens	IPN	325	73,03	5 / 7
Maçanet de la Selva	Grup d'Acció Municipal	260	20,23	2 / 11
El Masnou	CUP	431	5,81	1 / 17
Monòver	PSAN	228	3,35	0 / 17
Premià de Mar	CUP	313	3,28	0 / 21
Salt	CUP	411	4,49	0 / 21
Sant Pere de Ribes	UM9	2661	47,71	9 / 17
Torrelles de Llobregat	Poble i Progrés	629	62,84	6 / 9
Vallfogona de Balaguer	IPN	480	57,01	5 / 9

A més de les candidatures vinculades a l'AMEI, van sortir elegits alguns regidors més de l'Esquerra Independentista. A Molins de Rei, l'Esquerra Nacionalista es va presentar en coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i va obtenir dos regidors, un per cada partit. A Arenys de Mar, Joaquim Cucurull va participar com a independent en la llista d'Iniciativa per Catalunya (ICV) i va sortir elegit.^[21]

El març de 1991 es registra el nom de Candidatura d'Unitat Popular com a partit.^[8] El 26 de maig hi va haver eleccions municipals. Es van presentar més candidatures de l'AMEI que a les anteriors i la majoria van ser sota les sigles CUP. Concretament, es van presentar candidatures de la CUP a Alcanar, Argentona, Banyoles, Manresa, El Masnou, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilassar de Dalt però només es van aconseguir 2 regidors, Pere Bosch a Banyoles i Màrius Domingo a Valls.

Municipi	Vots	%	Regidors
Alcanar	88	2,04	0 / 13
Banyoles	573	8,68	1 / 17
Manresa	471	1,58	0 / 25
El Masnou	383	5,33	0 / 17
Salt	268	3,05	0 / 21
Valls	564	5,51	1 / 21
Vilafranca del Penedès	141	1,01	0 / 21
Vilassar de Dalt	176	5,25	0 / 13

La resta de candidatures de l'AMEI van tenir els següents resultats:

Municipi	Candidatura	Vots	%	Regidors
Arbúcies	CUPA	1411	50,09	6 / 11
Girona	Alternativa Ecologista, Independentista i Unitària	358	1,18	0 / 25
Maçanet de la Selva	Grup Independent d'Acció per Maçanet	201	12,77	1 / 11
Ripollet	Col·lectiu Obrer i Popular	1087	11,08	2 / 21
Sabadell	Candidatura Alternativa Independent i Ciutadana	932	1,20	0 / 27
Sant Pere de Ribes	UM9	2204	36,88	7 / 17

En els anys següents alguns regidors, exregidors i membres de la CUP passen a militar a ERC. El Moviment d'Esquerra Nacionalista es fusiona amb partits verds que presenten candidatures pròpies o amb ICV. Mentre que l'MDT, després de la repressió de l'Operació Garzón de 1992 i de l'assemblea de 1993, impulsa l'Assemblea d'Unitat Popular (AUP), i Catalunya Lliure presenta les seves pròpies candidatures.

A les eleccions de 1995, els resultats de les candidatures sota les sigles CUP van ser els següents:

Municipi	Vots	%	Regidors
Biosca	61	30,05	2

I els resultats de la resta de candidatures de l'AMEI van ser els següents:

Municipi	Nom	Vots	%	Regidors
Arbúcies	CUPA	1759	56,60	6
Banyoles	ERC - CUP	951	12,39	2
Corbera de Llobregat	Coordinadora Corbera Alternativa	392	11,46	2
Manresa	ICV - AUP	2486	7,91	2
El Masnou	ICV - CUP	1107	11,57	2
Masquefa	Independents per Masquefa	212	12,42	1
Ripollet	Col·lectiu Obrer Popular	1345	10,28	2
Sabadell	Candidatura Alternativa Independent i Ciutadana de Sabadell	677	0,76	0
Salt	Independents per Salt	312	3,15	0
Sant Pere de Ribes	UM9	3145	37,82	7
Valls	ICV - CUP	727	6,80	1

A partir de 1998 grups locals de l'Esquerra Independentista de Biosca, Manresa, Navarcles, Sabadell, Salt, Torà, Valls i de la UM9 de Sant Pere de Ribes van reactivar l'AMEI. Un primer impuls vingué a les eleccions municipals de 1999. Els resultats de les candidatures sota les sigles CUP van ser els següents:

Municipi	Vots	%	Regidors
Mura	64	34,59	1

I els resultats de la resta de candidatures de l'AMEI van ser els següents:

Municipi	Nom	Vots	%	Regidors
Arbúcies	CUPA	1478	49,40	6
Biosca	CUP - ERC - AM	56	27,05	2
Manresa	AUP	579	2,04	0
Masquefa	Independents per Masquefa - EPM	205	9,44	1
Navarcles	Entesa per Navarcles (ERC - AM)	138	4,31	0
Ripollet	Col·lectiu Obrer Popular - ERC - AM	1710	14,81	3
Sabadell	Entesa per Sabadell - EPM	26270	33,92	1
Salt	ICV - Independents per Salt - EPM	549	5,29	1
Sant Pere de Ribes	UM9 - EPM	2970	33,69	7
Torà	CUP - ERC - AM	204	29,39	3
Valls	ICV - CUP - EPM	400	3,84	0

El 4 de juliol de 1999 es fa una reunió de l'AMEi a Biosca on es valoren les eleccions, s'estableixen les bases per a començar a treballar en perspectiva nacional i es munta el primer Secretariat Nacional de la nova etapa amb Xavier Oca (Sabadell), Josep Anton Vilalta (Torà), Joan Fernàndez (Manresa), Ferriol Massó (Banyoles) i Jaume Salmeron (Arbúcies).^[22]

Poc després, el 2 d'abril de 2000 el Procés de Vinaròs establí canals de relació estables entre les diferents organitzacions de l'EI, ocasionà la creació de l'organització antirepressiva Alerta Solidària i de la Coordinadora de Casals i Ateneus i, finalment, rellançà i enfortí la Candidatura d'Unitat Popular.^[23]

El 23 de juny sortí el número 0 del butlletí municipal de la CUP anomenat Unitat Popular.^[24] El 15 de desembre del mateix any, en una trobada a Vilafranca del Penedès, l'assemblea aprovà una declaració d'intencions, coneguda com la Declaració de Vilafranca, on es va donar resposta al creixement de la CUP i on es van fixar els seus objectius a mitjà termini:

A més, es va decidir treballar en la consolidació i l'extensió dels «col·lectius de lluita municipal» i en la creació de ponts estables de coordinació i suport mutu entre les diferents CUP d'arreu del territori.^[24]

Els mesos anteriors a les eleccions municipals, fruit d'un optimisme emmirallat en la incorporació de nuclis en ciutats de pes mig, s'especulava la xifra de 50 candidatures CUP en la mateixa Declaració de Vilafranca i, en diversos mitjans de comunicació, la xifra ascendia a setanta.^[24] La realitat va ser que a les eleccions municipals del 25 de maig de 2003 es presentaren finalment 10 llistes en solitari i 8 integrades en plataformes àmplies. La formació obtingué 2 regidors a Torà i Sallent, i 1 regidor a Vilafranca del Penedès i Valls. També obtingué regidors amb plataformes àmplies a Sabadell (2), Salt (1), Sant Pere de Ribes (5), Ripollet (6, en coalició amb ERC i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) dins del Col·lectiu Obrer i Popular), Viladamat (1), Cerdanyola del Vallès (1), Sallent (2) i Arbúcies (3).

Els resultats més positius van ésser l'entrada per primer cop a l'ajuntament de pes mig de Vilafranca del Penedès amb un regidor, fet que va donat al nucli de Vilafranca un cert paper de referent per a altres candidatures, i l'entrada dels dos regidors a Sallent, llista que anava encapçalada per Anna Gabriel, que seria regidora fins al 2011, juntament amb la recuperació del regidor a Valls perdut quatre anys abans. A Valls el discurs s'havia centrat en temes urbanístics i de participació democràtica en una llista formada majoritàriament per dones.^[24] Es va entrar al consistori de Viladamat i a Salt es va pujar en vots malgrat que no foren suficients per aconseguir el segon regidor. La llista a Viladamat era formada per gent molt jove, on cap dels seus membres superava els 25 anys.^[24]

A les viles mitjanes de Mataró i Vic, on la CUP es presentava per primer cop, recolliren 1.170 i 605 vots respectivament, insuficients per aconseguir representació al consistori. A Manresa, a través de l'Assemblea d'Unitat Popular, pràcticament doblaren el seu nombre de vots respecte al 1999 amb 1.114 vots, però tampoc fou suficient. A Navarcles, on aquest cop no s'havia reeditat l'aliança amb ERC de les darreres eleccions municipals, no aconseguiren representació per pocs vots, malgrat recollir el suport del 6,02% dels vilatans.^[24]

Per altra banda, la cara més negativa va ésser la pèrdua de 31 vots, alhora que un regidor, a Torà respecte al 1999 i la pèrdua de la batllia d'Arbúcies, després de 24 anys, a causa de la sortida d'ERC de la coalició municipal i que presentés una candidatura a part amb la què guanyà les eleccions.^[24] Malgrat tot, la CUP i els Independents per Torà (InTo) pactaren per fer fora del govern a Convergència i Unió (CiU), però aquest pacte durà pocs mesos per problemes interns dins l'InTo. L'Entesa per Sabadell, amb la sortida d'ICV-EUiA de la candidatura, va perdre la majoria del seu suport electoral al passar de 10 a 2 regidors, deixant el membre de la CUP i 3r a la llista, Xavi Oca, fora del consistori.^[24]

El 17 de gener, a l'assemblea de l'Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista (AMEI) per valorar les eleccions municipals de 2003, es va debatre la proposta de presentar una llista electoral a les eleccions al Parlament Europeu. La llista seria encapçalada per Jesús Artiola, activista independentista i militant de l'organització Terra i Llibertat.^[25] Segons l'historiador Albert Botran, s'assumia que l'objectiu «no era obtenir un diputat al Parlament Europeu, sinó aprofitar la conjuntura electoral per donar a conèixer el projecte de la CUP arreu del país, més enllà dels municipis en els quals hi havia un nucli existent» atès que fins al moment els nuclis de la CUP eren pocs.^[26] Després d'aprovar la proposta a Manresa es traslladà el debat a les diferents organitzacions de l'EI. Per una banda, Endavant es posicionà contrari per raons polítiques i pràctiques, com la manca de recursos per fer una campanya desitjable, la visió de centrar-se en l'àmbit municipal i la priorització de la campanya al carrer contra la Constitució Europea. Per l'altra banda, hi havia Maulets, Terra i Llibertat i l'MDT que arguïren a favor de la concurrència. L'MDT justificava el seu posicionament amb la necessitat de reforçar l'estructura nacional i de visualització del projecte arreu dels Països Catalans, entre d'altres.^[26]

El 20 de març se celebrà una Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP a Vic on es decidí finalment presentar-se a les eleccions europees, després d'escoltar i valorar els posicionaments de les diferents organitzacions de l'EI. La llista va ésser encapçalada per Jesús Artiola, Xavi Oca i Anna Gabriel i s'impulsà el manifest «Amb la CUP, l'Esquerra Independentista a Europa» per recollir suports a la candidatura.^[26][27] Els resultats van ésser realment minsos: 6.185 vots (0,29%) a Catalunya, 697 (0,04%) al País Valencià i 103 (0,04%) a les Illes Balears. Com que en aquestes eleccions hi havia circumscripció única la CUP va obtenir 8.180 vots (0,05%).^[28]

Tanmateix, la tasca desenvolupada durant la campanya electoral provocà una mobilització dels sectors independentistes afins i el seu missatge es donà a conèixer a nous sectors de la població. Aquest fet tingué com a conseqüència la creació de nous nuclis de suport, molts dels quals, a la llarga, s'acabaren constituint com a CUP al seu municipi, el més destacat dels quals serà el de Berga.^[26]

Després de l'experiment de les eleccions europees, la CUP com a organització treballà en l'articulació organitzativa. El 10 d'abril de 2005 s'aprovaren a l'Assemblea Nacional de Martorell els primers Estatuts de la CUP que incloïen la creació de nous òrgans de participació interna. Durant aquests anys el Secretariat Nacional de l'organització propugnava per incidir en qüestions més enllà de l'àmbit municipal amb la missiva sobre afers com la campanya «Prou Estatuts. Ara independència» que explicitava el posicionament de la CUP en contra dels processos de reforma estatutaris als diferents territoris dels Països Catalans.^[26][29]

A les eleccions municipals del maig de 2007 la CUP es presentà en solitari o amb altres forces, doblant el nombre de llistes respecte al 2003.^[30] Amb un total de 50 candidatures i 30 nuclis embrionaris, aconseguí triplicar el nombre de regidors, vint-i-set, respecte als comicis anteriors i van suposar un important salt endavant per a la CUP.^[31]

Els resultats feren palès el pas endavant de la candidatura i la feina municipal de base feta al aconseguir representació a 7 capitals de comarca: Berga (2), Manresa (1), Mataró (1), Valls (1), Vic (2), Vilafranca del Penedès (2), Vilanova i la Geltrú (1); també aconseguí representació amb les sigles CUP a Arenys de Munt (1), Cardedeu (1), Celrà (1), Molins de Rei (1), Montesquiu (1), Sallent (1), Sant Celoni (2), Torà (1) i Viladamat (1).

Per primer cop es presentà una llista de la CUP al País Valencià, a Barxeta, on no aconseguí entrar al consistori per només dos vots, malgrat haver recollit el 8,13% dels vots.^[32] Aquesta candidatura va ésser el primer intent reeixit d'implantar la CUP als municipis valencians, després de diversos intents d'establir contactes i crear dinàmiques a l'Horta, la Plana o Elx.^[33] En general, en aquelles localitats on ja s'havien presentat, la CUP augmentà o consolidà el nombre de regidors obtingut.^[32] Tot i que moltes de les llistes presentades no obtingueren representació, es crearen dinàmiques d'activitat política pròpies fora de les institucions locals fet que, segons Albert Botran, «van servir per anar madurant la CUP durant aquests anys».^[33]

Entre els resultats, destaquen els de Mataró i Manresa, el primer perquè va ésser la ciutat més gran on la CUP obtingué representació i on es reberen més vots, exactament 2173 (5,48%); el segon, perquè a banda de presentar-se per primer cop amb les sigles CUP i en solitari, el moviment de l'Esquerra Independentista tornava a entrar al consistori bagenc després de 10 anys.^[33] Altres casos destacables són els de Berga, Vilafranca del Penedès i Sant Celoni, en els quals -per primera vegada- la CUP era decisiva a l'hora de formar govern en consistoris de proporcions considerables. La CUP de Berga, per la seva banda, ja havia anunciat durant la campanya, i així fou, que no impediria el govern de la llista més votada, que en aquest cas fou CiU.^[33] En el cas de Sant Celoni, es convocà la primera Assemblea d'Unitat Popular on es decidí facilitar un canvi de govern i que hi hagués un alcalde de CiU sense que la CUP entrés al govern. La setena assemblea d'unitat popular de la localitat, a mitja legislatura, decidí trencar l'acord d'investidura pel suport dels convergents i per la no paralització del projecte d'àrea residencial estratègica a Can Riera de l'Aigua, fet que segons l'assemblea, infringia l'acord d'investidura.^[33]

En el cas de Vilafranca, la CUP no s'oposà que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), com a força més votada però empatada a escons amb CiU, governés, però a mitja legislatura impulsà juntament amb ERC i CiU una moció de censura argumentant que no hi havia confiança amb el govern municipal i, segons la CUP, per possibles tractes de favor del PSC cap a Caixa Penedès.^[33][34]

A l'Assemblea Nacional de Manlleu el juliol de 2008, i a conseqüència del seu creixement i de la seva diversitat interna, la CUP es dotà d'uns nous Estatuts interns i prengué la decisió de definir el seu marc de treball, la seva definició política i les seves línies estratègiques a la següent Assemblea Nacional extraordinària. Es va aprovar, per exemple, que l'organització s'anomenaria formalment Candidatura d'Unitat Popular, en singular, ja que fins aquell moment havia predominat el plural «les CUP».^[35][36]

L'Assemblea Nacional de Mataró el gener 2009 comportà la ratificació de la definició de la CUP com a organització política d'àmbit i d'abast nacional, superant el municipalisme com expressió única de la seva activitat política i obrint les portes a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya.^[37] A més, la CUP sortí d'aquesta Assemblea amb la voluntat de situar-se i consolidar-se com el referent polític electoral de tot l'espai crític amb el sistema actual i orfe de referència política. La CUP refusà presentar-se a les eleccions europees del 2009.^[38] Tampoc no recomanà el vot per cap altra candidatura ni l'abstenció. Segons l'anàlisi de conjuntura fet per la CUP, «no creiem convenient presentar-nos en aquestes eleccions, com sí que ho vam fer a les anteriors de 2004, on volíem donar resposta al procés d'elaboració del Tractat Europeu que s'estava forjant des d'una perspectiva independentista i d'esquerres. Avui dia, el fet de no tenir cap mena de política d'aliances en l'àmbit polític, ni tan sols l'establiment dels mínims canals de comunicació amb formacions polítiques d'altres nacions, pròximes als nostres postulats, i no tenir treballat ni debatut internament en els òrgans que correspon aquest tema, ens fan decidir aquest posicionament com el millor possible».

A l'Assemblea Nacional de Girona el juny 2009 es decidí, per un marge molt estret, no presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. Els motius foren prioritzar l'expansió de la CUP als municipis de cara a les eleccions municipals del 2011, consolidar una estructura nacional mantenint el sistema assembleari i de democràcia directa i tenir temps d'articular un discurs nacional conjunt. Tampoc no recomanà l'abstenció ni el vot per cap partit, ja que es tractava de formacions «exclusivament institucionals» que «limitaven el paper polític del ciutadà a ficar una papereta en una urna cada quatre anys». Així, animà les persones a seguir-se organitzant per aconseguir «uns Països Catalans plenament lliures».^[39] Tanmateix, deixà la porta oberta a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2014 si se seguia el creixement en nombre de regidors a les eleccions municipals del 2011.^[40]

L'Assemblea Nacional de Tarragona l'octubre de 2009 serví per escollir un nou Secretariat Nacional de consens entre tots els membres de l'organització i debatre l'intent de certs partits d'apropiar-se del moviment assembleari generat a les consultes populars sobre la independència de Catalunya que va començar a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 a instàncies de la CUP del municipi i que s'estendrien, al llarg de l'any i mig següent, a la majoria de municipis de Catalunya.

L'Assemblea Nacional de Vilanova i la Geltrú el gener de 2011 serví per aprovar el programa marc que totes les Assemblees Locals redactaren per tenir un programa de mínims comú de cara a les següents eleccions municipals del 2011^[41] amb la intenció de presentar al voltant de 80 candidatures.^[42]

Aquestes eleccions, en les quals es va presentar com a CUP - Poble Actiu (CUP-PA)^[43] van suposar un gran pas endavant en la consolidació de la CUP, multiplicant els seus resultats per cinc.^[3] Van aconseguir tres regidors a Girona, i van ésser la llista més votada a Arenys de Munt (4) Alfés (3)^[44] i Navàs (4), i van obtenir majoria absoluta a Viladamat (4). En aquestes eleccions, la CUP va aconseguir les 4 alcaldies d'Arenys de Munt, Navàs, Viladamat i Celrà.^[45][46] La candidatura també va destacar a les capitals de comarca, amb tres regidors a Vilanova i la Geltrú, Valls i Berga, i essent la tercera força a Vic, Vilafranca del Penedès, Berga i Valls. També és rellevant el resultat obtingut a Molins de Rei, on va passar d'un regidor a quatre, a Banyoles (2) i a Reus (1).

La representació de la CUP també va augmentar als consells comarcals, passant d'un a tres representants al consell comarcal del Garraf, aconseguint-ne dos al Gironès i obtenint representació, amb un membre, als consells de l'Alt Camp, l'Alt Penedès, Bages, Berguedà, el Maresme i Osona.^[47]

Arran dels bons resultats en les eleccions municipals de 2011, que van suposar un salt endavant que superava la majoria de previsions, la CUP va començar a preparar-se per a establir les condicions per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2014.^[50]

A l'assemblea nacional celebrada a Reus el març de 2012 es va debatre la possibilitat de concórrer en eleccions al Parlament de Catalunya,^[51] en la qual es va decidir per la mínima presentar-se «tan aviat com sigui possible».^[52]

El 13 d'octubre, un cop convocades eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, es va celebrar una Assemblea Nacional a Molins de Rei, amb una assistència d'uns 650 militants, on es va decidir amb un 77% de vots favorables presentar-s'hi. El periodista David Fernàndez, la regidora de Vic Georgina Rieradevall i el regidor de Vilanova i la Geltrú Quim Arrufat encapçalaren la llista per Barcelona, el també periodista Lluc Salellas la llista per Girona, la historiadora Antonieta Jarne per Lleida i l'escriptor Jordi Martí per Tarragona. La CUP es presentà amb el nom de CUP-Alternativa d'Esquerres, per poder fer visible la voluntat d'incloure una representació més àmplia dels moviments socials i col·lectius en lluita, incloent independents com el cap de llista per Barcelona.^[53] Entre les organitzacions que donaren suport a la candidatura hi hagué: Revolta Global, En Lluita, Lluita Internacionalista i Pagesos per la Dignitat Rural Catalana, entre d'altres.^[54] Algunes personalitats de renom, com ara el futbolista Oleguer Presas, van tancar les llistes de la CUP per la circumscripció electoral de Barcelona.^[55] Entre altres candidats amb popularitat que concorregueren a les llistes electorals s'hi troben els cantants Cesk Freixas, número 10 a la llista per Barcelona,^[56] i els també cantants Francesc Ribera «Titot» i Xavi Sarrià, escriptor i cantant del grup valencià Obrint Pas.^[57]

Dies abans d'aquesta Assemblea Nacional, per tal d'obrir a la ciutadania el debat sobre presentar-s'hi o no, es van celebrar més d'una trentena d'assemblees obertes arreu de Catalunya.^[58] Just després d'acabar l'AN, es va posar en marxa la recollida d'avals necessaris, filtre instituït a partir d'aquestes eleccions, perquè formacions extraparlamentàries puguin presentar-s'hi.^[59] Una setmana després s'havien recollit 27.111 avals,^[60] quintuplicant així la quantitat necessària per a presentar-se (el requisit era de 5.416 avals: 4.042 a la circumscripció de Barcelona, 557 a la de Tarragona, 503 a la de Girona i 314 a la de Lleida), i octuplicant la de Girona, amb més de 4.000 avals.^[61] L'etiqueta #AvalsCUP va arribar a ésser tema del moment a Twitter a principis de la setmana. Durant la campanya electoral la CUP anuncià quatre blocs temàtics del seu programa: 1) Per la construcció nacional; 2) Per un nou model social, econòmic i cultural; 3) Per la igualtat d'oportunitats, les llibertats, i els drets socials i laborals; 4) Per la defensa del territori.^[62]

A les eleccions del 25 de novembre, la candidatura CUP-Alternativa d'Esquerres va obtenir 126.435 vots, i tres escons al Parlament per la circumscripció de Barcelona, escons que ocuparen David Fernàndez, Georgina Rieradevall i Quim Arrufat. Així com al principi s'especulava la possibilitat que dos diputats d'EUiA li donessin suport perquè aquesta pogués formar grup propi (es necessiten cinc diputats), finalment la CUP formà part del grup mixt, essent l'única força present.^[63] Durant el procés d'investidura del Parlament, es van comptabilitzar els seus vots com a nuls perquè simbòlicament escolliren persones no electes:^[64] a la presidència del Parlament triaren a Manuel G.B., veí de Burjassot que s'intentà suïcidar abans d'ésser desnonat de casa seva; a la vicepresidència votaren per a tres símbols dels moviments socials: Pedro Álvarez, mort feia vint anys, segons la família d'Álvarez, per un policia de paisà espanyol a l'Hospitalet de Llobregat que no va resultar processat en el cas,^[65] Guillem Agulló, jove assassinat a Montanejos per un grup neofeixista, i Idrissa Diallo, jove guineà immigrat que morí al CIE de la Zona Franca de Barcelona.^[65] A la Mesa del Parlament triaren Ester Quintana, dona que va perdre un ull víctima d'una escopeta de pilotes de goma dels Mossos d'Esquadra, Andreu del Cabo, sindicalista de Transports Metropolitans de Barcelona acomiadat, i Blanca Serra, independentista detinguda i torturada a principis de la dècada del 1980.^[65]

El 10 de gener de 2012 CUP Reus presentà una denuncia davant de la Fiscalia Anticorrupció i l'Audiència Nacional pels múltiples càrrecs que acumulava el president de l'Institut Català de la Salut Josep Prat Domènech en empreses públiques i privades, el qual donarà lloc a l'inici del presumpte cas de corrupció política conegut com a Cas Innova.^[66][67]

La candidatura de la Ciutat de València es va presentar públicament el 15 de juny de 2013.^[68] Davant de la Consulta sobre la independència de Catalunya, iniciat a partir d'una resolució del Parlament de Catalunya, per al 9 de novembre de 2014, la CUP va posicionar-se a favor per «unanimitat crítica» encara que haguessin preferit una «pregunta més directa». La CUP demana per a la consulta un simbòlic «triple sí: sí a l'autodeterminació, sí a la independència i sí als Països Catalans».^[69]

La CUP decidí no presentar-se a les eleccions europees del 25 de maig el 9 de març de 2014. La candidatura va declarar que la Unió Europea era un «espai antidemocràtic», «sumida en el descrèdit», que «imposa la privatització de serveis públics» i la «dictadura del deute». D'aquesta forma la CUP rebutjà formar part de la candidatura dels Pobles Decideixen formada principalment per Euskal Herria Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec.^[70] Més tard sobre les eleccions al Parlament Europeu va posicionar-se a en favor de l'abstenció o el vot per a opcions «independentistes confrontades amb la UE».^[71] El 12 de maig de 2014 la CUP va fer públics els seus pressupostos i va donar a conèixer el nombre de militants, 1.325 als Països Catalans, repartits en 109 agrupacions locals.^[72]

La CUP va mostrar el suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya celebrada el 9 de novembre i va demanar el vot per l'opció del doble sí a la pregunta. En els mesos anteriors a la celebració de la consulta la CUP va pressionar amb mobilitzacions al govern de la Generalitat perquè aquest realitzés un acte de desobediència civil i es pogués dur a terme un referèndum.^[73][74]

De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, la Candidatura d'Unitat Popular va estar en negociacions amb Procés Constituent a Catalunya i diverses entitats municipalistes per presentar-se conjuntament, finalment va donar lloc a la CUP-Crida Constituent.^[75]

A les eleccions municipals de 2015, la CUP es presentà de nou com a CUP - Poble Actiu (CUP-PA) amb 165 candidatures, davant les 72 de 2011, la qual cosa comportà un fort increment de llistes, especialment a les Terres de l'Ebre i al Pirineu, a més de quatre llistes electorals (en 2011 en va presentar dues) al País Valencià, concretament a Burjassot, Almàssera, Biar i Pedreguer.^[76] El lema de la campanya va ser "Capgirem la història".

Els resultats d'aquestes eleccions van suposar un gran canvi a la CUP, ja que va entrar per primera vegada en ajuntaments com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida, Terrassa o Sant Boi de Llobregat, i a ser força decisòria en diversos consistoris. En aquestes eleccions va tornar a presentar candidatures coalitzades amb altres forces d'esquerres com ara Podem, Procés Constituent, EUiA i altres, depenent de la realitat de cada municipi.

L'organització va mantenir els consistoris de Celrà, Viladamat i Navàs però va perdre el d'Arenys de Munt on va passar de 855 vots i 4 regidors a 719 i 3 edils. Tot i així va aconseguir força noves alcaldies com ara Colomers, Mieres, Ordis, Verges i Viladasens a la demarcació de Girona on també va passar a formar part de l'equip de govern de Beuda amb CiU i ERC.^[77] Badalona (amb pacte amb altres forces aconseguia l'alcaldia Dolors Sabater per a Guanyem Badalona en Comú), Berga (que esdevenia així la ciutat més gran governada per la CUP amb Montserrat Venturós), Argentona, Capellades, Monistrol de Calders, Sant Martí Sarroca, Ripollet i Cerdanyola del Vallès a la demarcació Barcelona. A la demarcació de Tarragona van aconseguir les alcaldies dels Guiamets i La Vilella Alta.

El 14 de juliol de 2015 la CUP va presentar públicament la seva candidatura electoral de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 sota el nom de Candidatura d'Unitat Popular-Crida Constituent.^[79] El 30 de juliol es van donar a conèixer els resultats de les primàries realitzades per escollir els diferents caps de llista de les diferents circumscripcions, Antonio Baños per Barcelona, Benet Salellas per Girona, Ramon Usall per Lleida i Sergi Saladié per Tarragona.^[80] Els resultats en aquestes eleccions van ser positius per a la formació que va obtenir 337.794 vots (un 8,21% del vots), passant de 3 a 10 diputats, repartits de la següent manera: 1 a Tarragona (Sergi Saladié), 1 a Girona (Benet Salellas), 1 a Lleida (Ramon Usall) i 7 a Barcelona (Antonio Baños, Anna Gabriel, Josep Manel Busqueta, Gabriela Serra, Albert Botran, Eulàlia Reguant i Julià de Jòdar).

El 15 d'octubre de 2015, després de la declaració d'Artur Mas davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'organització de la Consulta sobre la independència de Catalunya del 2014, el secretari general del sindicat ultradretà^[81] Manos Limpias, Miguel Bernad, va anunciar que havien iniciat els tràmits per intentar il·legalitzar la CUP. Al moment de fer-se aquest anunci, el grupuscle espanyol ja s'havia posat en contacte amb el Ministeri de l'Interior i amb un jutjat d'instrucció.^[82] Segons Bernad, el motiu pel qual Manos Limpias havia decidit denunciar la CUP fou que consideren que la formació independentista és una «organització criminal».

Entre els mesos de setembre i desembre de 2015, l'organització va estar negociant un pla de xoc social, un procés constituent i un president/a de la Generalitat de Catalunya amb Junts pel Sí. El diumenge 27 de desembre, just una setmana després de les eleccions al Congrés dels Diputats es va convocar una Assemblea Nacional extraordinària a Sabadell per a decidir si els deu diputats del Parlament havien d'investir o no Artur Mas com a President de la Generalitat. Després d'un dia de discussions i votacions es va arribar a un empat inesperat de 1.515 vots a favor del «Sí» i 1.515 vots a favor del «No». Una setmana després, el Consell Polític (els representants de les tretze Assemblees Territorials de la CUP) i el Grup d'Acció Parlamentària (els representants de les onze organitzacions que donen suport a la CUP) es van reunir, van traslladar els posicionament dels diferents nuclis i organitzacions, i van acordar no investir Mas.^[83] La decisió va provocar malestar entre els militants de l'organització partidaris de la investidura d'Artur Mas en el context del moment polític.^[84] L'exemple més destacat fou la renúncia de l'acta de diputat per part d'Antonio Baños el 4 gener de 2016, i el juny del mateix any la renúncia de sis dels quinze membres del Secretariat Nacional.^[85]

A l'Assemblea Nacional celebrada a Esparreguera el maig de 2016 es van aprovar algunes qüestions significatives: en primer lloc, la possibilitat de presentar equips al Secretariat Nacional;^[86] en segon lloc, l'organització va començar a integrar una mirada feminista no tan sols de cara enfora, sinó de cara endins, assenyalant canvis necessaris en les pràctiques militants; i finalment, s'aprovà una esmena que apuntava la necessitat de reorientar la legislatura cap a la celebració d'un referèndum.^[22]

Durant el 2017, la CUP sí que va aprovar els pressupostos de la Generalitat, que s'entenien dins un acord global cap a la celebració del referèndum que ja tenia data, l'1 d'octubre. I durant l'estiu d'aquell any l'organització es va bolcar en la celebració de centenars d'actes per a crear el clima de mobilització necessaris. El 20 de setembre, en el marc de l'Operació Anubis, un desplegament de la Policia espanyola va intentar entra a la seu de la CUP sense ordre judicial però la formació d'una enorme muralla humana com a forma de resistència noviolenta li ho va impedir.^[22]

El president del govern espanyol Mariano Rajoy convocà, el 27 d'octubre de 2017, eleccions al Parlament de Catalunya dins del marc de l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola, poc temps després que el Parlament declarés la independència. La CUP va decidir concorre-hi a l'AN celebrada a Granollers posant èmfasi en els elements que havien fallat després de l'1-O per poder fer efectiva la República, i es defensava que la prioritat era aplicar aquell resultat.^[22]

La plataforma ultra Por España me atrevo (sic), organització integrada per membres de Democracia Nacional i Somatemps, convocà una manifestació el 2 de desembre de 2017 sota el lema «Els carrers ja no són vostres» davant de la seu nacional de la CUP, ja que en aquest dia els membres de la CUP es reunien en el Consell Polític per tancar el programa per a les eleccions del 21 de desembre.^[87] La CUP presentà denúncies dies abans a la manifestació demanant la prohibició de la manifestació a la Junta Electoral Central i el TSJC.^[88] Malgrat les denúncies, les institucions es negaren a prohibir la concentració feixista i traslladaren la responsabilitat al Departament d'Interior. Arran d'aquests fets, la CUP feu una crida a la militància a fer un cordó davant la seu, al carrer de Casp, a partir de les 10.00 h. A la concentració, s'hi sumaren diversos Comitès de Defensa de la República (CDR).^[89]

El 27 de desembre de 2017 agents dels Mossos d'Esquadra detingueren als regidors de la CUP Oriol Ciurana i Marta Llorens, quan aquests entraven a les oficines de l'Ajuntament de Reus, acusats d'un delicte d'odi contra la Policia espanyola per haver signat un manifest en contra de la presència dels cossos policíacs a la ciutat en referència a l'1-O. La titular del jutjat d'instrucció número 2 del municipi havia ordenat aquesta detenció el dia anterior. Seguidament a la detenció, la CUP i el CDR de Reus convocaren una concentració —en suport a les detingudes— a les 20.00 h davant de l'Ajuntament de Reus, a la plaça del Mercadal que finalitzà a la comissaria dels Mossos d'Esquadra.^[90][91] El 28 de desembre a les 9.00 h van comparèixer davant la jutge on els dos regidors optaren pel dret a no declarar. Quedaren en llibertat, ja que l'objectiu de la compareixença tan sols era el de declarar davant la jutge. També des de les 8.30 h es concentrà un centenar de persones davant dels jutjats per mostrar el seu suport a les represaliades.^[92]

Poc abans de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, que se celebraren el 21 de desembre, el Secretariat Nacional anuncià la seva dimissió, fruit de la intensitat del darrer tram de legislatura.^[86] En els comicis electorals, la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent patí una davallada i passà de 10 a 4 diputats (tres per Barcelona i un per Girona). Els càrrecs electes foren: Carles Riera, Maria Sirvent i Vidal Aragonés per Barcelona i Natàlia Sànchez per Girona.^[93]

El febrer de 2018 va elegir-se un nou Secretariat Nacional. Durant l'elecció sorgiren divergències entre els defensors de Poble Lliure i els d'Endavant.^[86] Més enllà de les candidatures conjuntes, es van presentar cinc candidats individuals: Lluc Salellas, Mireia Boya, Íñigo Robledo, Albert Serrats i Hugo Alvira. Les candidatures grupals foren «Des de Baix» i «Som Llavor».

A les eleccions municipals del 26 de maig 2019, la CUP es presentà per primera vegada a l'Ajuntament de Palma i a l'Aran (amb candidatura a quatre municipis i també al Consell General). Al País Valencià, la CUP repetí candidatura al municipi alacantí de Pedreguer.

La formació independentista es presentà amb l'eslògan «Atreveix-te!» amb el propòsit de recordar a la ciutadania que la clau de «la sobirania la té el poble català» i, per això, proposà treballar «des de baix i des de l'esquerra» per a generar «un nou moment favorable per la plena autodeterminació dels Països Catalans».^[94]

La CUP obtingué 337 regidors i presència a un total de 43 governs municipals a través de candidatures de la CUP-AMUNT i altres candidatures de confluència a les quals la CUP donà suport. En aquests municipis la CUP inicià el mandat amb les alcaldies de: Berga, Capafons, Cava, Celrà, Colomers, Els Guiamets, Monistrol de Calders, Navàs, Olvan, Tornabous, La Torre de Fontaubella, Vallbona d'Anoia, Verges, Viladamat, Vilaür i La Vilella Alta.^[95]

A les eleccions municipals de 2019 la CUP va presentar les següents candidatures:^[96]

Municipi	Comarca	Vots	%	Regidors	Candidatura
Arenys de Mar	Maresme	916	11,92	2	CUP-AMUNT
Arenys de Munt	Maresme	393	8,53	1	CUP-AMUNT
Calella	Maresme	569	6,96	1	CUP-AMUNT
Canet de Mar	Maresme	453	6,39	1	CUP-AMUNT
Malgrat de Mar	Maresme	563	6,50	1	CUP-AMUNT
Sant Cebrià de Vallalta	Maresme	214	13,19	1	CUP-AMUNT
Sant Celoni	Vallès Oriental	1574	18,55	3	CUP-AMUNT
Sant Esteve de Palautordera	Vallès Oriental	448	27,91	3	Vallflorida Republicana - CUP-AMUNT
Sant Pol de Mar	Maresme	522	18,44	3	CUP-AMUNT
Santa Maria de Palautordera	Vallès Oriental	711	14,67	2	CUP-AMUNT
Tordera	Maresme	392	5,47	1	CUP-AMUNT
Vallgorguina	Vallès Oriental	240	17,11	2	CUP-AMUNT
Capellades	Anoia	686	24,41	3	Vila de Capellades - CUP-AMUNT
Igualada	Anoia	1973	10,26	2	Poble Actiu - CUP-AMUNT
Masquefa	Anoia	295	6,68	1	CUP-AMUNT
Piera	Anoia	468	7,08	1	CUP-AMUNT
Sant Martí de Tous	Anoia	199	25,74	2	CUP-AMUNT
Vallbona d'Anoia	Anoia	212	26,01	2	CUP-AMUNT
Beuda	Garrotxa	57	53,27	2	CUP-AMUNT
Olot	Garrotxa	1720	11,10	2	CUP-AMUNT
Balaguer	Noguera	625	8,78	1	CUP-AMUNT
Tornabous	Urgell	168	38,10	3	Poble Viu - AMUNT
Barcelona	Barcelonès	29335	3,89	0	CUP - Capgirem Barcelona - AMUNT
Santa Coloma de Gramenet	Barcelonès	2244	4,99	0	Som Gramenet - AMUNT
Berga	Berguedà	3347	40,75	8	CUP-AMUNT
Borredà	Berguedà	106	32,82	2	Treballem Junts per Borredà - AMUNT
Olvan	Berguedà	326	58,74	5	CUP-AMUNT
Sant Jaume de Frontanyà	Berguedà	5	23,81	1	AMUNT
Bellpuig	Urgell	500	22,16	3	CUP-AMUNT
Cervera	Segarra	556	14,52	2	CUP-AMUNT
Maldà	Urgell	51	32,08	1	CUP-AMUNT
Sant Guim de la Plana	Segarra	54	40,30	1	Crida per Sant Guim - AMUNT
Tàrrega	Urgell	1128	15,88	3	CUP-AMUNT
Tarroja de Segarra	Segarra	53	43,44	2	Tarroja Poble Actiu - AMUNT
Cadaqués	Alt Empordà	181	14,04	1	Assemblea per Cadaqués - AMUNT
Castelló d'Empúries	Alt Empordà	475	15,45	3	CUP-AMUNT
Darnius	Alt Empordà	29	9,45	0	CUP-AMUNT
Figueres	Alt Empordà	1046	6,66	1	Guanyem Figueres - AMUNT
Mollet de Peralada	Alt Empordà	33	25,98	1	CUP-AMUNT
Banyoles	Pla de l'Estany	1180	12,76	2	Sumem Banyoles - AMUNT
Bescanó	Gironès	260	9,40	1	CUP-AMUNT
Bordils	Gironès	251	29,36	3	CUP-AMUNT
Celrà	Gironès	1527	60,62	8	CUP-AMUNT
Cervià de Ter	Gironès	179	30,81	2	Alternativa per Cervià i Raset - AMUNT
Colomers	Baix Empordà	78	69,03	5	Independents pel Progrés de Colomers - AMUNT
Fornells de la Selva	Gironès	264	16,84	2	Independents per Fornells - AMUNT
Girona	Gironès	8311	19,15	6	Guanyem Girona - AMUNT
L'Escala	Alt Empordà	168	4,23	0	CUP-AMUNT
Llagostera	Gironès	796	21,47	3	CUP - Alternativa per Llagostera - AMUNT
Quart	Gironès	229	10,94	1	CUP-AMUNT
Salt	Gironès	778	8,93	2	Independents per Salt - CUP-AMUNT
Sant Gregori	Gironès	265	12,22	1	CUP-AMUNT
Sarrià de Ter	Gironès	526	19,87	2	Poble Actiu Sarrià de Ter - AMUNT
Verges	Baix Empordà	515	84,01	9	Junts Fem Poble - AMUNT
Viladamat	Alt Empordà	247	78,41	6	CUP-AMUNT
Viladasens	Gironès	31	22,96	0	CUP-AMUNT
Vilaür	Alt Empordà	51	57,95	5	Independents per Vilaür - AMUNT
Aiguafreda	Vallès Oriental	149	10,48	1	CUP-AMUNT
Caldes de Montbui	Vallès Oriental	966	11,51	2	CUP-AMUNT
Cànoves i Samalús	Vallès Oriental	73	4,13	0	CUP-AMUNT
Cardedeu	Vallès Oriental	1319	14,45	2	CUP-AMUNT
El Figueró i Montmany	Vallès Oriental	146	25,80	2	CUP-AMUNT
Les Franqueses del Vallès	Vallès Oriental	470	5,61	1	SAL - CUP-AMUNT
La Garriga	Vallès Oriental	1088	12,86	2	CUP-AMUNT
Granollers	Vallès Oriental	1331	4,79	0	Crida per Granollers - CUP-AMUNT
Lliçà d'Amunt	Vallès Oriental	302	4,21	0	CUP-AMUNT
Mollet del Vallès	Vallès Oriental	354	1,56	0	CUP-AMUNT
Santa Eulàlia de Ronçana	Vallès Oriental	179	5,08	0	CUP-AMUNT
Vallromanes	Vallès Oriental	62	4,43	0	CUP-AMUNT
La Bisbal d'Empordà	Baix Empordà	822	18,12	3	CUP-AMUNT
Calonge i Sant Antoni	Baix Empordà	284	6,25	1	CUP-AMUNT
Palamós	Baix Empordà	411	5,14	1	CUP-AMUNT
Sant Feliu de Guíxols	Baix Empordà	256	2,78	0	CUP-AMUNT
Torroella de Montgrí	Baix Empordà	534	10,88	2	CUP
Cava	Alt Urgell	15	41,67	2	CUP-AMUNT
Guixers	Solsonès	65	67,01	1	CUP-AMUNT
Lladurs	Solsonès	35	27,13	0	CUP-AMUNT
La Seu d'Urgell	Alt Urgell	517	9,21	2	CUP-AMUNT
Solsona	Solsonès	653	14,71	2	Alternativa per Solsona - CUP-AMUNT
Begues	Baix Llobregat	306	8,25	1	CUP-AMUNT
Castelldefels	Baix Llobregat	299	1,11	0	Som Castelldefels - Pirates - AMUNT
Cornellà de Llobregat	Baix Llobregat	1344	3,51	0	Alternativa d'Esquerres - CUP-AMUNT
Gavà	Baix Llobregat	481	2,32	0	CUP-AMUNT
L'Hospitalet de Llobregat	Barcelonès	2077	2,06	0	CUP l'Hospitalet per la Ruptura - AMUNT
El Prat de Llobregat	Baix Llobregat	751	2,53	0	CUP-AMUNT
Sant Boi de Llobregat	Baix Llobregat	1451	3,89	0	Guanyem Sant Boi - AMUNT
Alpicat	Segrià	345	10,96	1	CUP-AMUNT
Lleida	Segrià	2434	4,32	0	Crida per Lleida - CUP-AMUNT
Artés	Bages	708	24,24	3	CUP-AMUNT
Calders	Moianès	113	18,71	1	CUP-AMUNT
Manresa	Bages	3269	10,09	3	Fem Manresa - CUP - Sobiranistes - AMUNT
Moià	Moianès	420	14,27	2	Capgirem Moià - CUP-AMUNT
Monistrol de Calders	Moianès	207	44,52	4	CUP-AMUNT
Monistrol de Montserrat	Bages	252	17,27	2	CUP-AMUNT
Mura	Bages	57	34,13	1	Mura Activa Mura Viva - AMUNT
Navarcles	Bages	508	15,77	2	CUP-AMUNT
Navàs	Bages	1170	35,62	5	CUP-AMUNT
Sallent	Bages	687	18,81	2	Fem Poble Sallent - AMUNT
Santpedor	Bages	648	16,24	2	CUP-AMUNT
Súria	Bages	204	6,11	0	CUP-AMUNT
Alella	Maresme	477	9,92	1	Alternativa per Alella - CUP-AMUNT
Cabrera de Mar	Maresme	797	7,49	1	CUP-AMUNT
Dosrius	Maresme	206	7,57	1	Plataforma Alternativa Ciutadana de Dosrius - CUP - AMUNT
El Masnou	Maresme	851	7,10	1	CUP-AMUNT
Mataró	Maresme	2623	4,72	0	CUP-AMUNT
Premià de Dalt	Maresme	565	11,10	2	Crida Premià de Dalt - AMUNT
Premià de Mar	Maresme	1813	13,81	3	Crida Premianenca - CUP-AMUNT
Sant Vicenç de Montalt	Maresme	195	6,12	1	CUP-AMUNT
Tiana	Maresme	226	4,76	0	CUP-AMUNT
Vilassar de Dalt	Maresme	712	15,23	2	CUP-AMUNT
Campdevànol	Ripollès	245	13,54	1	CUP-AMUNT
Ribes de Freser	Ripollès	257	25,47	2	CUP - Som Poble - AMUNT
Ripoll	Ripollès	558	10,47	2	Alternativa per Ripoll - CUP-AMUNT
Cambrils	Baix Camp	516	3,82	0	CUP-AMUNT
Flix	Ribera d'Ebre	208	10,36	1	Crida Flixanca - AMUNT
Els Guiamets	Priorat	140	72,54	6	CUP-AMUNT
Móra d'Ebre	Ribera d'Ebre	287	10,41	1	Fem Poble - AMUNT
Reus	Baix Camp	3760	8,67	3	CUP-AMUNT
Riudoms	Baix Camp	398	12,12	1	CUP-AMUNT
La Selva del Camp	Baix Camp	490	15,63	2	CUP-AMUNT
La Torre de Fontaubella	Priorat	47	48,45	3	AMUNT
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant	Baix Camp	232	7,59	1	CUP-AMUNT
La Vilella Alta	Priorat	59	80,82	5	CUP-AMUNT
Barberà del Vallès	Vallès Occidental	674	4,38	0	Esquerra Alternativa per Barberà - CUP-AMUNT
Castellar del Vallès	Vallès Occidental	752	6,06	1	CUP-AMUNT
Cerdanyola del Vallès	Vallès Occidental	3048	10,68	3	Guanyem Cerdanyola - AMUNT
Montcada i Reixac	Vallès Occidental	732	4,80	0	CUP-AMUNT
Palau-solità i Plegamans	Vallès Occidental	306	4,27	0	CUP-AMUNT
Sabadell	Vallès Occidental	10737	11,13	3	Crida per Sabadell - AMUNT
Santa Perpètua de Mogoda	Vallès Occidental	436	3,93	0	CUP-AMUNT
Sentmenat	Vallès Occidental	617	13,91	2	CUP-AMUNT
Corbera de Llobregat	Baix Llobregat	1013	16,08	3	CUP-AMUNT
Esparreguera	Baix Llobregat	1119	11,10	2	CUP-AMUNT
Esplugues de Llobregat	Baix Llobregat	812	3,64	0	CUP-AMUNT
Gelida	Alt Penedès	231	6,18	1	CUP-AMUNT
Molins de Rei	Baix Llobregat	1743	12,68	3	CUP-AMUNT
El Papiol	Baix Llobregat	217	10,62	1	CUP-AMUNT
Sant Esteve Sesrovires	Baix Llobregat	249	6,43	1	Alternativa Unitària per Sant Esteve - AMUNT
Sant Just Desvern	Baix Llobregat	456	5,03	1	CUP-AMUNT
Arbúcies	Selva	678	22,22	3	CUP-AMUNT
Blanes	Selva	778	4,82	0	CUP-AMUNT
Breda	Selva	232	11,03	1	CUP-AMUNT
Caldes de Malavella	Selva	530	15,26	2	Som Caldes - AMUNT
Lloret de Mar	Selva	307	2,63	0	CUP-AMUNT
Riells i Viabrea	Selva	132	6,32	0	CUP-AMUNT
Santa Coloma de Farners	Selva	602	11,04	2	CUP-AMUNT
La Canonja	Tarragonès	285	10,30	1	Som Poble - AMUNT
Tarragona	Tarragonès	3615	6,35	2	CUP-AMUNT
Castellbisbal	Vallès Occidental	411	6,77	1	CUP-AMUNT
Matadepera	Vallès Occidental	557	11,37	1	CUP-AMUNT
Olesa de Montserrat	Baix Llobregat	904	8,53	2	CUP-AMUNT
Rubí	Vallès Occidental	1621	5,10	1	Assemblea d'Unitat Popular - AMUNT
Sant Cugat del Vallès	Vallès Occidental	4871	11,04	3	CUP-AMUNT
Sant Llorenç Savall	Vallès Occidental	263	20,64	2	CUP-AMUNT
Terrassa	Vallès Occidental	3434	3,59	0	CUP-AMUNT
Alcanar	Montsià	548	12,22	2	CUP-AMUNT
Deltebre	Baix Ebre	310	4,82	0	CUP-AMUNT
Tortosa	Baix Ebre	822	5,48	1	CUP-AMUNT
La Torre de Cabdella	Pallars Jussà	136	26,67	2	CUP-AMUNT
Alcover	Alt Camp	701	27,44	4	CUP-AMUNT
Capafonts	Baix Camp	57	60,64	2	CUP-AMUNT
El Pla de Santa Maria	Alt Camp	242	18,53	2	CUP-AMUNT
Valls	Alt Camp	1453	13,14	3	CUP-AMUNT
Altafulla	Tarragonès	136	5,00	0	CUP-AMUNT
Calafell	Baix Penedès	1038	10,12	2	CUP-AMUNT
Creixell	Tarragonès	101	6,53	0	CUP-AMUNT
Cunit	Baix Penedès	172	3,26	0	Capgirem Cunit - CUP-AMUNT
L'Arboç	Baix Penedès	193	7,79	1	AMUNT
Llorenç del Penedès	Baix Penedès	337	27,71	3	Decideix Llorenç - AMUNT
Torredembarra	Tarragonès	322	4,69	0	CUP-AMUNT
Calldetenes	Osona	235	16,56	2	Poble en Marxa - AMUNT
Centelles	Osona	250	6,30	1	CUP - Totes Som Poble - AMUNT
Collsuspina	Moianès	17	7,17	0	Collsuspina Un Poble - CUP - AMUNT
Manlleu	Osona	1161	13,85	3	CUP-AMUNT
Les Masies de Voltregà	Osona	203	11,09	1	CUP-AMUNT
Montesquiu	Osona	183	32,85	2	Som Montesquiu - AMUNT
Perafita	Osona	99	39,13	3	Poble Actiu Perafita - AMUNT
Sant Hipòlit de Voltregà	Osona	151	7,95	1	CUP-AMUNT
Sant Quirze de Besora	Osona	315	25,28	3	Som Poble - AMUNT
Torelló	Osona	1804	26,22	5	CUP - Som Poble - AMUNT
Vic	Osona	2748	15,32	4	Capgirem Vic - CUP-AMUNT
Mediona	Alt Penedès	194	17,12	2	Teixint Mediona - CUP-AMUNT
El Pla del Penedès	Alt Penedès	103	14,59	1	CUP-AMUNT
Santa Margarida i els Monjos	Alt Penedès	246	7,31	1	Poble Actiu - CUP-AMUNT
Sant Martí Sarroca	Alt Penedès	160	9,28	1	Alternativa Martinenca - CUP-AMUNT
Sant Pere de Riudebitlles	Alt Penedès	218	17,40	2	Més Poble - CUP-AMUNT
Sant Quintí de Mediona	Alt Penedès	113	9,96	1	MÉS - CUP-AMUNT
Sant Sadurní d'Anoia	Alt Penedès	836	12,48	2	CUP-AMUNT
Subirats	Alt Penedès	364	20,67	2	Alternativa per Subirats - CUP-AMUNT
Vilafranca del Penedès	Alt Penedès	2154	11,79	2	CUP-AMUNT
Vilobí del Penedès	Alt Penedès	75	11,19	1	CUP-AMUNT
Cubelles	Garraf	442	6,78	1	CUP-AMUNT
Olivella	Garraf	93	6,17	0	CUP-AMUNT
Sitges	Garraf	1146	9,14	2	Guanyem Sitges (Sitges en Comú, MÉS, CUP) - AMUNT
Vilanova i la Geltrú	Garraf	3546	11,36	3	Capgirem Vilanova i la Geltrú - CUP-AMUNT
Pedreguer	Marina Alta	489	14,39	2	CUP-AMUNT

La CUP també participa en les següents candidatures:

Municipi	Comarca	Vots	%	Regidors	Candidatura
Bausen	Vall d'Aran	12	24,49	1	Aran Amassa
Les	Vall d'Aran	82	16,37	1	Aran Amassa
Naut Aran	Vall d'Aran	159	15,30	1	Aran Amassa
La Nou de Berguedà	Berguedà	50	42,74	5	Som Poble Grup d'Electors de la Nou i Malanyeu
Palma	Palma	1439	0.99	0	Crida per Palma
Sant Adrià de Besòs	Barcelonès	2162	16,19	3	Sant Adrià en Comú
Sant Pere de Ribes	Garraf	2974	22,74	5	Construïm
Sort	Pallars Sobirà	474	38,88	5	Som Poble
Vielha e Mijaran	Vall d'Aran	204	7,86	1	Aran Amassa
Vilajuïga	Alt Empordà	317	48,77	5	Assemblea per Vilajuïga
Vilassar de Mar	Maresme	1537	14,01	3	Babord

Després d'un debat intens, la CUP va presentar una llista a les eleccions al Congrés dels Diputats espanyol. Les eleccions que s'havien celebrat a l'abril es van haver de repetir perquè no hi va haver acord entre partits que poguessin aconseguir majoria per a la investidura i per a formar govern. En aquesta segona ocasió pel 10 de novembre de 2019, la CUP va canviar de parer i, per una diferència petita de vots, va guanyar l'opció favorable a concórrer-hi en coalició amb Pirates de Catalunya.^[97] La campanya va estar marcada per la sentència del Tribunal Suprem, que condemnava a altes penes de presó els presos polítics catalans, i també per les intenses protestes al carrer contra la sentència del judici al procés independentista català. En aquest context, la CUP va aconseguir 246.971 vots i dos diputats per Barcelona, Mireia Vehí i Albert Botran.^[22]

En les eleccions del 14 de febrer de 2021, es va presentar sota la fórmula CUP-Guanyem, una coalició electoral formada per la CUP i Guanyem Catalunya. Les bases d'ambdós partits donaren el vist-i-plau per a poder-se presentar junts i l'acord especificava que Dolors Sabater, exalcaldessa de Badalona, en seria la presidenciable i cap de llista per Barcelona.^[98] Els candidats per Tarragona, Girona i Lleida foren Laia Estrada, Dani Cornellà i Pau Juvillà, respectivament.^[99]

Els resultats en aquestes eleccions van ser favorables per a la formació, la CUP va obtenir 189.087 vots (un 6,67% del vots) convertint-se en cinquena força i passant de 4 a 9 diputats, repartits de la següent manera: 1 a Tarragona (Laia Estrada), 2 a Girona (Dani Cornellà i Montserrat Vinyets), 1 a Lleida (Pau Juvillà, que va ser substituït l'any següent per Nogay Ndiaye arran de la inhabilitació del primer)^[100] i 5 a Barcelona (Dolors Sabater, Carles Riera, Eulàlia Reguant, Xavier Pellicer i Basharat Changue).^[101]

A les eleccions municipals del 28 de maig de 2023, la CUP va presentar 163 candidatures en coalició amb Pirates de Catalunya^[102] amb el nom legal «Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT)»,^[103] 28 de les quals noves però menys que l'any 2019, quan en va presentar 190. A nivell pressupostari, la CUP va gastar uns 213.300 euros i va abordar en campanya temes com el dret a l'habitatge,^[104] la mobilitat, el dret a l'aigua, el model energètic, el decreixement turístic, la sobirania alimentària i el dret a viure dignament arreu del territori. El principal acte de precampanya es va fer a Gramenet de Besòs,^[105] la campanya electoral va arrencar a Tarragona^[106] sota el lema «Gent que lluiti és el que cal», talment el vers del poema «Les quatre banderes» de Miquel Martí i Pol,^[107] l'acte central va ser a Barcelona i l'acte final a Berga.^[108]

A les eleccions generals espanyoles de 2023 es van presentar només a les circumscripcions de Catalunya i no van obtenir cap escó al Congrés dels diputats, perdent els dos que tenien, fet que va fer que al cap de pocs dies anunciessin que entraven en una fase de refundació de l'organització,^[109] el Procés de Garbí.

La refundació de la Candidatura d'Unitat Popular ha significat la participació de 1.500 militants en diverses etapes, com un Congrés Nacional obert el 16 de desembre de 2023, i trobades territorials i temàtiques el gener, febrer i març de 2024, fins que el grup Motor del Procés de Garbí va presentar el mes de juny de 2024 la seva ponència estratègica i organitzativa presentada a la militància fins a l'Assemblea Nacional del 21 de setembre de 2024 a Sabadell.^[110]

La convocatòria anticipada de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 va interrompre el procés de Garbí, que s'havia de cloure amb la refundació de l'organització amb una assemblea nacional al juny de 2024.^[111] Laia Estrada va guanyar enfront de Laure Vega el procés de primàries per escollir la cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular - Defensem la Terra a les eleccions al Parlament.^[112]

Data	Catalunya			País Valencià			Illes Balears
	Vots	%	Regidors	Vots	%	Regidors
1991	2.664	0,10	2 / 8.328
1995	61	0,00	2 / 8.426
1999	64	0,00	1 / 8.500
2003	7.266[113]	0,14	11 / 8.690
2007[114]	16.191	0,56	20 / 8.932	98	0,00	0 / 5.622
2011[115]	65.656	2,29	110 / 9.132	203	0,01	0 / 5.784
2015[116]	237.643	7,63	382 / 9.077	1.839	0,07	3 / 5.742
2019[117]	176.474	5,05	334 / 9.076	489	0,02	2 / 5.716
2023	133.043	4,43	313 / 9.139	499[n. 4]	0,02	0 / 5.760	901	0'00	0 / 938

Data	Vots	%	Diputats
2012[118]	126.435	3,48	3 / 135
2015[119]	337.794	8,21	10 / 135
2017[120]	195.246	4,46	4 / 135
2021[121]	189.924	6,68	9 / 135
2024[122]	127.108	4,09	4 / 135

Data	Vots	%[n. 5]	Diputats[n. 5]
2019[123]	246.971	6,37	2 / 48
2023	98.794	2,83	0 / 48

Data	Vots	%[n. 6]	Diputats[n. 6]
2004[124]	8.180	0,05	0 / 54

• Botran, Albert. Unitat popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres. Lleida: Edicions El Jonc, març 2012. ISBN 978-84-938705-0-8. 

• Buch, Roger. L'Esquerra Independentista avui. Barcelona: Columna edicions, 2007, pàg. 93-101. ISBN 978-84-664-0819-6. 
• Fernàndez, David; de Jòdar, Julià. Cop de CUP. Viatge a l'ànima i a les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular. Barcelona: Columna Edicions, novembre 2012 (col. L'Arquer). ISBN 978-84-6641-460-9. 
• Ribera «Titot», Francesc. Entestat en la independència. Raons de la meva militància a la CUP. Badalona: Ara Llibres, 2008. ISBN 978-84-924062-3-4. 
• Sanuy, Aida. «La CUP i el procés». A: Adrià Font i Bofill, Joan Miró i Artigas, Miquel Vila Moreno i Jordi Vives i Faig. Després del procés, què?. Lleida: Pagès Editors, 2019. ISBN 978-84-1303-040-1.