Blanca Serra i Puig
Blanca Serra (2021) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1943 (80/81 anys) Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | lingüista, professora, historiadora, política |
Partit | Independentistes dels Països Catalans (1978–) PSAN-Provisional (1973–1978) Front Nacional de Catalunya (dècada del 1960–1969) Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans Candidatura d'Unitat Popular |
Membre de | |
Participà en | |
28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
31 març 2016 | Manifest Koiné |
Família | |
Pare | Josep de Calassanç Serra i Ràfols |
Germans | Eva Serra i Puig Josep de Calassanç Serra i Puig |
Parents | Joana Serra, neboda |
Premis | |
Blanca Serra i Puig (Barcelona, 1943) és una lingüista catalana.
Carrera
[modifica]Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, fou militant en els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, que abandonà el 1969 per a formar part del comitè executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).[1] El 1971 participà en l'acte fundacional de l'Assemblea de Catalunya en representació del Col·legi de Doctors i Llicenciats. El 1973 passa a formar part del PSAN-Provisional[1] que el 1978 es transformaria en Independentistes dels Països Catalans (IPC). El novembre de 1975 s'hagué d'exiliar a la Catalunya del Nord on va viure la mort del dictador Franco i on participà en el Congrés de Cultura Catalana a Perpinyà.
Retornà a Barcelona el 1976 i és detinguda el febrer de 1977, acusada d'haver col·laborat amb ETA pm. El juliol de 1980 és detinguda i portada a Madrid en aplicació de la llei antiterrorista i novament a Madrid amb la llei antiterrorista el desembre de 1981 acusada de col·laborar amb l'organització Terra Lliure.[1] El març de 1982 va ser detinguda i empresonada preventivament juntament amb 5 militants més acusats de sedició i apologia de la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema “Independència” en una manifestació contra la LOAPA.[2] Ha estat membre activa del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya de la Intersindical-CSC, membre del secretariat de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals i de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). Ha participat activament en l'organització de les Consultes Populars sobre la Independència (2009-2011), membre el 2012 del 1r Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana ha figurat en el 9è lloc a la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 i en el lloc 35 de la llista de la CUP-Capgirem Barcelona a les eleccions municipals de 2015.
Professionalment, s'ha dedicat a l'ensenyament com a catedràtica de llengua a l'IES Narcís Monturiol de Barcelona.[1]
Vida personal
[modifica]És filla de l'arqueòleg i historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols i germana de la historiadora Eva Serra i Puig i de l'activista polític Josep de Calassanç Serra i Puig.
Fons personal
[modifica]El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació reunida pels germans Serra i Puig; principalment aquella documentació fruit de la seva activitat política, relacionada amb associacions catalanistes, amb Col·lectiu d'Obrers en Lluita, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, i amb la formació de militants independentistes. També conté documentació relacionada amb la defensa de la llengua catalana, amb la lluita antirepressiva durant el franquisme i postfranquisme, amb moviments d'alliberament a Catalunya i a altres nacions, i amb diversos partits polítics (destaquen PSUC, POUM, PSAN, FNC, JSC, MCC i PCE). El fons reuneix manifestos, estatuts, actes, declaracions de principis, correspondència, informes, fulls de mà, reculls de premsa, dossiers de presos polítics catalans, llistats de militants, comunicats i diverses publicacions generades i rebudes per tots aquests col·lectius; i finalment, una col·lecció d'adhesius, de cartells, de fotografies, de monografies i de publicacions periòdiques.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Torturades - Capítol 6: Blanca Serra». CCMA. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ «Blanca Serra: «La Diada ha de ser una reacció enfront la causa general contra el poble català»», 10-09-2018. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ «Germanes Serra i Puig». Arxiu Nacional de Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-09-09. [Consulta: juliol 2013].
- Persones vives
- Militants de Terra Lliure
- Candidats a l'Ajuntament de Barcelona per la CUP
- Membres de la candidatura Front Republicà
- Polítics barcelonins contemporanis
- Activistes barcelonins
- Historiadors barcelonins contemporanis
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Naixements del 1943
- Candidats al Parlament de Catalunya per la CUP