Administrativament, Artés forma part de la comarca del Bages i, per tant, queda englobat a la vegueria de la Catalunya Central. Dista aproximadament 15 km de Manresa i 30 km de Vic, és el nucli de població més important situat entre les dues ciutats al llarg de l'Eix Transversal.
El terme està banyat principalment per la riera Gavarresa i el seu afluent, la riera de Malrubí, així com per altres torrents d'importància menor. El riu Llobregat, on desemboca la Gavarresa, marca el límit occidental del terme.
Encara que es conserven unes 200 ha de bosc –alzinars i pinedes–, el terme és conreat quasi del tot: hi ha unes 90 ha de regadiu (cereals, patates, hortalisses, alfals, llegums, presseguers i pereres) i unes 1.000 ha de secà, predominantment dedicades a la vinya, cereals, oliveres i farratge.
En l'àmbit geològic cal destacar sobretot la presència de la Formació Artés, estratotipus únic que deu el seu nom a la proximitat amb la població.
La delimitació del terme original, incloent-hi els històrics dominis de la parròquia de Santa Maria d'Horta –que no passà a formar part del municipi d'Avinyó fins a mitjans del segle xix–, està perfectament descrita en el primer document escrit sobre la vila, de l'any 889 i que detallava el següent:
«
Això és, partint del riu Oló, que desguassa al Relat (avui Riera Gavarresa), i pujant per la costa més amunt de la vila de Torcó fins al Balç-rubí (avui Riera de Malrubí), continuant cap a la Serrallonga per l'aiguavés i seguint-la per sobre de la vila de Matacans, per anar a parar a una fita i baixar al Llobregat, i remuntant el curs del riu fins a l'aiguabarreig amb el Relat (Gavarresa), per aquest arribar al riu Oló.
El nucli original de la vila d'Artés va començar a desenvolupar-se al cim d'un turó de 343 m d'altitud, situat al mig de la vall, a la riba esquerra de la riera de Malrubí. És en aquest indret on hi ha les restes de l'antic castell, que protegia el camí ral entre Manresa i el Lluçanès. Aquest castell, transformat posteriorment en masia particular, formava part del recinte murallat original, que protegia durant l'edat mitjana el poble nascut dalt del puig. La part moderna de la vila s'ha anat estenent al peu d'aquest turó, en direcció a llevant i en terreny pla. Pel que fa a la Urbanització Vista Pirineu, està situada al llarg de la carretera B-431; al capdamunt de la Serra de Calders i a una altitud de 470 m.
C-25 (Eix Transversal), que discorre a través del terme d'oest a est, i compta amb una connexió amb Artés en direcció Girona i dues en direcció Lleida.
L'autopista Terrassa-Manresa / Eix del Llobregat (C-16) es troba a escassos quilòmetres de la població, enllaçant-s'hi des de la sortida 57 a través de l'Eix Transversal.
D'altra banda, dins el terme municipal transcorren dos senders: el PR-C 135 i el PR-C 136, tots dos amb itineraris amb sortida i arribada dins del poble.
El clima d'Artés queda establert principalment per la seva situació dins la Depressió Central catalana i per la seva altitud mitjana, al voltant dels 315 m.
Seguint la classificació climàtica de Köppen se'l defineix com a «temperat humit amb estius calorosos» i, seguint la divisió realitzada pel Servei Meteorològic de Catalunya, queda definit com a «mediterrani continental subhumit».
Tanmateix, cal destacar que el fet de trobar-se en el límit oriental del Pla de Bages –en una vall considerable envoltada pels massissos del Montcogul i de la serra de Calders– fa que es produeixin sovint destacables inversions tèrmiques respecte de les localitats properes més elevades.
D'altra banda, com a característica típica del clima d'interior, es presenten també notables diferències entre les temperatures a estiu i hivern, i no són extraordinàries temperatures mínimes de -10 °C a ple hivern i màximes de 40 °C al bell mig de l'estiu; provocant una gran amplitud tèrmica.
Des del 16 de febrer de l'any 2006, Artés disposa d'una Estació Meteorològica Automàtica (EMA) que, formant part de la Xarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya, mesura les magnituds de temperatura, humitat relativa i precipitació.
Hi ha hagut diverses opinions, expressades per diferents especialistes en etimologies, respecte a l'origen i significat del topònim d'Artés. El Diccionari Català-Valencià-Balear cita Johannes Hubschmid que considera el nom d'Artés com d'etimologia incerta, «possiblement derivat del cognom Artus amb el sufix preromà -esse».[4]Joan Coromines, en canvi, rebutjà la teoria anterior per decantar-se per una procedència de l'arbust arç, encara que no esmenta com se'n derivaria el nom final d'Artés. Pere Balañà i Abadia, interpretant de manera incorrecta Coromines, es decantà per una procedència «de l'indoeuropeu, potser Artea, afí del basc arte: alzina». Finalment, però, es considera vàlida l'explicació historicogeogràfica, del nom derivat del llatí Artium, que significa «puig fortificat». Aquesta teoria es fonamenta en les proves de l'existència ja al segle vi d'una església fortificada al capdamunt del puig d'Artés, petit turó on es van assentar els primers pobladors per anar baixant posteriorment al llarg de la vall. Artesa de Segre, amb un castell al capdamunt d'un puig que en domina la vall, no cal dubtar que té el mateix origen etimològic que Artés.
Així, el nom d'Artés va anar variant al llarg dels primers anys: Artesse (889), d'Artes (889), Artes (915), Artesse (963), Artes (970), Artesse (972), Artes (991). Durant el segle xi la forma Artes es va acabar imposant, fins que a principi del segle xxi es comença a esmentar el «puig d'Artés», forma redundant etimològicament i que perduraria fins al final del segle xv.
Des de mitjan segle xix, almenys, Artés formava part de la circumscripció electoral de Castellterçol, on el caciquisme era la norma recurrent en aquest període.
Durant la Segona República Espanyola, les llistes d'ERC els anys 1931 (Corts) i 1932 (Parlament), i el Front d'Esquerres l'any 1936 (Corts), van derrotar respectivament a la Lliga Regionalista, primer, i al Front d'Ordre, després.
A nivell municipal hi havia més alternança: una llista de dretes va guanyar el 1931, una d'esquerres el 1934, una de dretes el mateix octubre i, finalment, el 1936 una altra llista d'esquerres va guanyar el poder municipal.
En esclatar la Guerra Civil, el consistori artesenc era format per les següents persones:
Regidors de l'Ajuntament d'Artés el juliol de 1936
Resultat eleccions municipals a ArtésEvolució percentatge de vot i regidors eleccions municipals a Artés
Les primeres eleccions municipals després de la Restauració de 1979 van ser guanyades pel Grup d'Independents d'Esquerra, amb només 8 vots de marge sobre la llista de Convergència i Unió, fet que va suposar una gran sorpresa en la població i que es degué, en bona part, a l'èxit de la creació de l'Assemblea Popular d'Artés l'any 1977.
En les eleccions municipals de 1983 es produí una nova sorpresa, i és que una llista formada per un grup de gent molt jove, l'anomenat Grup Unitari d'Esquerra (hereu del Grup d'Independents d'Esquerra), guanyà per àmplia majoria novament a la llista de CiU.
Les eleccions de 1987 no ofereixen grans canvis, tret de l'entrada d'un regidor guanyat pel Grup Independent, partit creat entorn de l'ex-carter de la localitat.
En les eleccions de l'any 1991, guanyades novament pel Grup Unitari d'Artés, els resultats s'ajusten, i és finalment a les eleccions municipals de 1995 quan CiU aconsegueix guanyar l'alcaldia per primera vegada, que repetiria posteriorment en les eleccions de 1999.
L'any 2003 es produeix l'entrada del PSC a les eleccions municipals, aconseguint 2 regidors i formant un pacte de govern amb el Grup Unitari d'Artés-Acord Municipal, que n'havia aconseguit 4, desplaçant d'aquesta manera Convergència i Unió, que es quedà amb 5.
En les eleccions de l'any 2007, el nombre de regidors electes augmenta d'11 a 13 per l'augment poblacional, i suposa una àmplia victòria de Convergència i Unió, que se sobreposa d'aquesta manera al bipartit que havia governat els últims quatre anys.
L'any 2011 es va presentar per primera vegada la CUP i es va convertir en la segona força política del municipi després de CiU. Malgrat tot, un pacte entre GUA-AM, Progrés per Artés-PM i dos vots favorables de la CUP va donar l'alcaldia al GUA-AM.
La participació en les eleccions municipals artesenques per part del Partit Popular ha resultat testimonial en les dues ocasions on hi ha concorregut, presentant llistes amb pocs artesencs i no aconseguint cap regidor.
Gràcies a un document[cal citació] de l'any 938 sabem que havien existit tres dolmens, i prop de la masia de Salabernada han estat trobades restes de ceràmica ibèrica.
Les restes de l'època clàssica són nombroses i permeten confirmar l'existència d'un poblament continuat durant set segles. Cal destacar el jaciment de Matacans, on se suposa l'existència d'una vil·la romana, i la plaça Vella on es van trobar tres inscripcions romanes dels segles ii i iii, una necròpoli i una antiga església paleocristiana que es poden datar entre els segles vi i vii. Per tant, des del segle i fins al viino hi ha segle que no hagi deixat alguna resta material en el terme, a la vil·la de Matacans, al poble vell o a la vall de Salabernada.
D'entre les poblacions del Bages, el nom d'Artés és dels primers que apareix en un document escrit. Concretament és una donació datada el 24 de juny del 889, per la qual el rei Odó I de França concedia a l'església de Santa Maria i Sant Pere de Vic diversos béns i drets, entre els quals figurava la vall d'Artés, com a confirmació, probablement, d'una donació anterior del comte Guifré de Barcelona.
Poc després de la permuta, l'any 1246, realitzada entre el bisbe de Vic Bernat de Mur i el rei Jaume I dels alous del Regne de València pels castells de Sallent i Castellnou, i fins al segle xv, Artés formava amb Sallent i Castellnou de Bages una sola baronia episcopal, governada per un batlle general amb jurisdicció en els tres termes, d'on Artés en posseïa la presó pels tres termes.
Al s. XVII, concretament el dia 29 d'abril de 1636 poble de Santa Maria d'Horta, se separa d'Artés creant un nou municipi.
A principis del segle xx, Artés vivia sotmès pel cacicisme de la família burgesa de Can Berenguer, que disposava del monopoli industrial, i del control directe de tots els càrrecs públics i religiosos de la vila, de manera que va haver-hi un progressiu empobriment de les classes populars. La situació d'opressió, explotació i de misèria fou insostenible i esclatà a partir de la voluntat consistorial de cobrar un nou impost recaptat pels burots[7] El 2 de gener de 1917, quan entrava en vigor l'impost, botiguers, pagesos i obrers es revoltaren contra l'Ajuntament i Can Berenguer, que van demanar forces d'ordre públic però no apaivagaren l'avalot dels burots i el consistori dimití, entrant en el nou detractors del caciquisme.
Artés és l'únic municipi del Bages amb Denominació d'Origen tant per vins com per caves.
Actualment l'activitat fonamental del municipi és la indústria, que compta amb algunes importants empreses multinacionals establertes al poble. Encara que la tradicional indústria local als segles xix i xx havia estat la tèxtil, actualment ha estat desbancada per la de transformació de metalls, sobretot per la fàbrica d'esquís i les empreses relacionades i pels tallers mecànics. Altres sectors industrials importants són la indústria càrnia i del moble. L'any 1973 es va inaugurar el polígon industrial Santa Maria d'Artés i l'any 1991 se'n va fer una important ampliació. Actualment se n'està realitzant una segona ampliació, ja que el polígon estava arribant als seus límits.[8]
D'altra banda, Artés és molt conegut per la seva producció de vins i caves. L'any 1996, juntament amb altres poblacions dels voltants, va aconseguir la Denominació d'Origen Pla de Bages pels seus vins i, al mateix temps, va celebrar el desè aniversari de la denominació del cava d'Artés.
Dalt d'un turó, on té el nucli antic la població, hi ha restes de l'antic castell i de les muralles i encara hi són conservats l'absis romànic, part de la nau gòtica i el campanar de l'antiga església parroquial de Santa Maria. A la part moderna de la vila hi ha la nova església, de considerable fàbrica -és la segona més gran del Bages-, acabada el 1912.
També al nucli antic, al costat de l'antic castell i de les muralles, s'hi pot trobar el museu Pare Faura on es poden veure màquines de les fàbriques antigues del poble, eines de treball, etc.; i també es poden trobar petites restes de la geologia de l'entorn, com per exemple algunes restes fòssils i minerals. A més a més es pot pujar fins a dalt del campanar antic, on hi ha unes espectaculars vistes del poble.
Entre les masies del terme destaca les Torres, antiga residència dels bisbes de Vic que conserva una torre, una sala coberta amb volta del segle xiii i una façana gòtico-renaixentista.
El Jaciment de Matacans, situat al sud-oest del terme i proper al límit municipal amb Calders, conté restes d'una vila ibero-romana fundada probablement entre els segles iii i II aC.
En l'àmbit natural destaca l'Alzina del Pujol -el nom científic de la qual és quercus ilex subsp ilex-; catalogada per la Generalitat de Catalunya com a Arbre Monumental i situada al nord del terme municipal.
Dues entitats marcaren profundament la vida política local al començament del segle xx. El Casino Artesenc que va ser creat prop de 1907. Era políticament associat a la Lliga de Catalunya, l'entitat s'organitzava entorn d'un cafè i una sala d'espectacles amb teatre i cinema. El Casino va desaparèixer el 1936, quan fou saquejat i la seva biblioteca cremada en començar la Guerra Civil, pel seu lligam amb la dreta. Es convertí en la seu del Comitè Antifeixista i després de la Guerra fou el local de la Falange Española Tradicionalista. La seva identificació política amb una part del poble, la que va controlar l'Ajuntament fins a l'Avalot dels Burots de 1917, fou el més rellevant d'aquesta organització.
El Cafè Nou i l'Orfeó Artesenc són dues entitats intensament lligades, creades pels volts de 1905. Ben aviat es convertiren en el principal focus d'oposició a l'ajuntament i al control de Can Berenguer sobre el poble. Es visqueren moments de gran rivalitat amb el Casino Artesenc, amb acusacions creuades arran de la bomba que esclatà al Casino poc després de 1917. El Cafè disposava de sala de ball i projector de cinema, entre altres activitats. El poder local va passar a les seves mans després de l'Avalot dels Burots i és a partir de l'any 1945 quan comença a passar per diversos propietaris fins al seu tancament l'any 1964.
Actualment, les entitats culturals del poble són:
Amics de la Sardana d'Artés
Assemblea Revolucionària d'Artés
Associació Cultural Femenina Artesenca
Associació cultural per la recerca i la difusió de la història d'Artés (REDIART)
La notícia més antiga de projeccions de pel·lícules a Artés data del 12 de setembre de 1909. Hi va hi operar simultàniament fins a tres cinemes; tanmateix, a mesura que s'avançava en els anys setanta el cinema entra en decadència i el nombre d'espectadors comença a disminuir, fins que l'abril de 1982 tanca les portes el darrer cine que resistia: el Casal. El municipi disposa de dues sales habilitades com a teatre: el Teatre del Casal Artesenc i la sala Dos de Gener, dins el Complex Cultural Cal Sitges.
Ràdio Municipal d'Artés va començar emetre el 17 d'abril de 1982, dissabte de la Fira, a dos quarts de deu del matí. Actualment, la ràdio ha deixat de funcionar per falta de voluntaris. Les emissions de Televisió Artés comencen a la darreria de 1987. Tot i això no es van començar a enregistrar amb cinta VHS fins al 1990, i amb DVD fins al 2004. La filmació anterior al 1990, s'ha anat recollint i recuperant el llarg dels anys. L'entitat de Radiotelevisió Artés emet per internet.
Al llarg del segle passat han estat diverses les publicacions centrades en l'activitat del poble, encara que actualment només manté l'activitat la revista de L'Artesenc.
El dos de janer: és la primera revista de la qual es té notícies a Artés. Va començar a sortir el gener de 1918 com a commemoració de l'aniversari de la Revolta dels Burots i desaparegué després de publicar 11 números de tirada quinzenal.
Pàtria Nova: de línia política semblant a la de El dos de janer, la seva primera publicació sortí el 7 de març de 1920, tot i que es desconeix quan van acabar-se les publicacions.
Gavarresa: Vinculat a l'Església i amb tirada també als pobles al voltant d'Artés, sorgí el 1932 i el darrer número consultable fou el 21, que va sortir el 14 de març de 1933.
Vincit: Nasqué el novembre de 1961 i es deixà de publicar després de 77 números, l'any 1972.
Veremall: Del setembre de 1976 al febrer de 1980. Se'n van publicar un total de 28 números amb una tirada de 400 exemplars.
Tot d'Aquí: La publicació va néixer lligada a la reobertura del Casal, en van sortir 14 números des de l'octubre de 1985 fins al final del 1986.
L'Artesenc: El primer número va sortir el maig de 1987, després de la desaparició del Tot d'Aquí. És l'única publicació que es manté fins a l'actualitat, i la de més longevitat de totes.
El municipi compta amb el CEIP Doctor Ferrer, l'Escola Bressol Municipal Moixaines, l'Escola de Música i l'Escola Vedruna.[9] En reconeixement de la tasca docent a Artés de Miquel Bosch i Jover, es va donar el seu nom a l'institut IES.[10]
La pràctica de l'esport organitzat comença a principi del segle xx, amb partits de futbol ocasionals i fins i tot amb una primera penya atlètica, que desaparegué poc després. També havia existit un club de tennis de taula, ara desapareguts. Actualment, les principals entitats esportives són:
Club Bàsquet Artés: Encara que la pràctica del bàsquet federat es remunta a 1968, l'actual Club Bàsquet Artés és fundat l'any 1984. Actualment el primer equip juga a la categoria de Primera Catalana i disposa de 17 equips masculins, femenins i mixtes.
El Pavelló Municipal, on disputa el club els seus partits com a local, té una capacitat de 400 espectadors i fou inaugurat l'any 1991.
Futbol Club Artés: La primera referència documentada sobre futbol al poble es remunta al juliol de 1913, on el cronista del Pla de Bages escriu: «Entre alguns joves aficionats al fut-bol regna l'entusiasme per organitzar un partit en aquesta població, pro es dupta que's puga portar a cap, puig entre'ls inconvenients que hi ha, el principal és la falta de camp». Finalment, el febrer de 1922 es funda el F.C. Artesenc, que canviaria anys més tard el nom per l'actual. El mes de setembre es disputa el primer partit oficial, entre el Racing de Badalona i el F.C. Artesenc. Ss'ha jugat a futbol a tres camps diferents al llarg de la història, i no és fins al 1961 que es trasllada el Camp Municipal a la zona esportiva actual, on el setembre de 2008 s'instal·la la gespa artificial. El primer equip juga a la categoria de Segona Territorial i disposa de 10 equips masculins, femenins i mixtes.
