Bisbat de Rodés

Bisbat de Rodés
	Dioecesis Ruthenensis
	La catedral de Rodés
Tipus	bisbat catòlic
Localització
	44° 24′ N, 2° 36′ E / 44.4°N,2.6°E
	França
	Occitània
Parròquies	36
Població humana
Població	280.258 (2017) (32,06 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès
Religió	romà
Geografia
Part de	arquebisbat de Tolosa
Superfície	8.743 km²
Limita amb	arquebisbat d'Albi, sud-oest ; bisbat de Mende, est ; bisbat de Nimes, sud-est ; bisbat de Sant Flor, nord ; bisbat de Montauban, sud-oest ; bisbat de Càors, oest ; arquebisbat de Montpeller, sud-est
Dades històriques
Anterior	Bisbat de Vabres i Roman Catholic Diocese of Rodez (en)
Creació	segle v
Catedral	Nostra Senyora
Lloc web	diocese-rodez.com

El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa. Al 2014 tenia 271.400 batejats sobre una població de 279.400 habitants. Actualment la seu és vacant.

Territori

La diòcesi comprèn el departament francès de l'Aveyron.

La seu episcopal és la ciutat de Rodés, on es troba la catedral de Nostra Senyora. A Vabres-l'Abbaye es troba l'ex catedral del Sant Salvador i de Sant Pere.

El territori s'estén sobre 8.743 km², i està dividit en 36 parròquies, agrupades en 10 regions pastorals.

Història

Segodunum, l'actual Rodés, era l'antiga capital dels Ruthens, un poble de la Gàl·lia celta que habitaven a la regió de Rouergue. Segons la tradició, l'evangelització d'aquesta regió va ser deguda a sant Amanzio, reconegut com a protobisbe dels rutenos. El primer bisbe històricament documentat és sant Quinzià, que va participar en el concili d'Agde el 506. No obstant això, la presència d'una diòcesi ja està testificada al voltant de 475 per Sidonio Apollinare, bisbe de Clermont.

Segodunum era una civitas de la província romana d'Aquitània, que depenia administrativament de Bourges. La diòcesi, per tant, almenys des del segle vi, depenia del punt de vista religiós de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Bourges, la seu metropolitana.

Al segle xi es van construir nombroses abadies cistercienses a la diòcesi, incloses les de Silbanès, Beaulieu, Loc-Dieu, Bonneval i Bonnecombe.

Durant l'edat mitjana, els bisbes de Rodés tenien el poder temporal sobre el centre de la ciutat. El 25 de maig de 1277, el bisbe Raimond de Calmont d'Olt va establir la primera pedra per a la reconstrucció de la catedral, d'estil gòtic, que es va completar al segle xvi.

El 13 d'agost de 1317, amb la butlla Salvator noster del Papa Joan XXII, va cedir una part del seu territori per aprofitar l'erecció de la diòcesi de Vabres.

El 1534, la ciutat de Milhau (avui Millau) va adoptar el calvinisme i més tard es va convertir en una de les fortaleses protestants. Només seran conquistats pels catòlics en 1629.

El 3 d'octubre de 1678 Rodés es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi d'Albi.

Durant la revolució, la catedral es va tancar al culte i es va dedicar a Marat. D'aquesta manera, l'edifici es va poder salvar i posteriorment recuperar-se pel culte.

Seguint el concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, la diòcesi va ser suprimida i el seu territori es va dividir entre les diòcesis de Cahors i de Saint-Flour.

El concordat de 1817 preveia el restabliment de la diòcesi; per aquest motiu va ser nomenat bisbe Charles-André-Toussaint-Bruno de Ramond-Lalande, que no obstant això mai no va entrar al seu càrrec perquè el Parlament de París no va aprovar el concordat amb la Santa Seu.

Només el 6 d'octubre de 1822 es va restablir la diòcesi amb la butlla Paternae charitatis del mateix Papa Pius VII, obtenint el seu territori des de la diòcesi de Cahors. Una part del seu antic territori va ser cedida a la diòcesi de Montauban.

Un grup de sacerdots i fidels, amb el suport del bisbe a l'exili Charles Colbert de Seigneley, es va oposar al règim de concordat i es negà a sotmetre's al nou bisbe Charles de Ramond-Lalande, donant lloc a un cisma, i a una Església anomenada Petite Eglise. El cisma s'estengué fins a mitjans del segle xix; alguns sacerdots, però, es van resistir i l'últim va morir impenitent el 1896. El cisma va continuar fins al 1911 a la veïna diòcesi de Saint-Flour.^[1]

El 27 de maig de 1875 els bisbes de Rodés van obtenir afegir al seu títol el de bisbes Vabres, seu suprimida que estava dins del territori diocesà.

El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Tolosa.

Cronologia episcopal

Sant Amanzio †^[2]
Sant Quinziano † (abans del 506 - vers 515 nomenat bisbe de Clermont)
Sant Dalmazio † (515^[3] - vers 580/581 mort)
Teodosio † (? - 583 o 584 mort)
Innocenzo †^[4]
Deodato I † (abans del 599 - ?)^[5]
Vero † (abans del 610/612 - després del 627)^[6]
Aredio †
Faraldo † (citat el 838)^[7]
Bego †^[8]
Elizacaro † (citat el 862)
Aimaro I † (citat el 876)
Frotardo † (citat el 887)^[9]
Adalgaro ? † (citat el 888)^[10]
Gausberto † (? - vers 909 mort)^[11]
Deodato II † (citat el 922)
Giorgio † (citat el 933)
Aimaro II † (citat el 935)
Stefano † (citat el 966)
Deodato III † (citat el 975)
Maganfred † (citat el 986)
Arnaud † (citat el 1028 aproximadament)
Gerauld † (citat el 1037)
Pierre Bérenger de Narbonne † (abans del 1046 - 1062 ? deposat)
Pons d'Étienne † (1076 - després del 1090)
Raimond Frotard † (citat el 1095)
Adémar † (abans del 1099 - després del 1144 mort)
Pierre II † (1146 - 1161/1162 renuncià)
Hugues de Rodez † (1162 - 1211 renuncià)
Pierre-Henry de La Treille † (1 de juliol de 1211 - 1234 mort)
B... de Beziers † (1234 - 1245 mort)
A... † (citat el 1245)
- Berenger Centolh † (12 de desembre de 1246 - ?) (bisbe electe)
Vivian (Vivien) de Boyer, O.F.M. † (15 de març de 1247 - 1274 mort)
Raimond de Calmont d'Olt † (23 d'octubre de 1274 - vers 1298 mort)
Bernard de Monastier † (1298 - 11 de novembre de 1299 mort)
Gaston de Cornet † (13 d'abril de 1300 - 2 de març de 1301 mort)
Pierre Pleinecassagne (Pleine-Chassagne), O.F.M. † (1302 - 6 de febrer de 1319 mort)
Pierre de Castelnau-Bretenoux † (4 de març de 1319 - 1336 mort)
Bernard d'Albi † (31 de gener de 1336 - 18 de desembre de 1338 renuncià)
Gilbert de Cantabrion, O.S.B. † (27 de gener de 1339 - 12 de març de 1348 mort)
André † (citat el 1348)^[12]
Raimond d'Aigrefeuille, O.S.B. † (17 de juny de 1349 - 1361 mort)
Faydit d'Aigrefeuille † (2 d'agost de 1361 - 18 de juliol de 1371 nomenat bisbe d'Avinyó)
- Jean de Cardaillac † (18 de juliol de 1371 - 1378 renuncià) (administrador apostòlic)
Bertrand de Raffin † (24 de gener de 1379 - ? mort)
Henri de Sénery (Sévéry) † (18 de maig de 1385 - ? mort)
Guillaume de La Tour (d'Ortolan) † (25 de maig de 1397 - ? mort)
Vitalis de Mauléon † (31 de desembre de 1417 - 29 de novembre de 1428 nomenat patriarca di Alessandria)
Guillaume de La Tour d'Oliergues † (16 de març de 1429 - 1457 renuncià)
Bertrand de Chalancon (Chalençon) † (22 d'abril de 1457 - 1494 ? renuncià)
Bertrand de Polignac † (2 de juny de 1494 - 2 de novembre de 1501 mort)
Charles de Tournon † (26 de novembre de 1501 - 1504 mort)
Beato François d'Estaing † (21 d'octubre de 1504 - 1 de novembre de 1529 mort)
Georges d'Armagnac † (19 de gener de 1530 - 27 de juny de 1561 renuncià)
Jacques de Corneillan † (27 de juny de 1561 - 1580 ? renuncià)
François de Corneillan † (12 d'octubre de 1580 - 14 de setembre de 1614 mort)
Bernardin de Corneillan † (14 de setembre de 1614 - 1645 ? mort)
François de Corneillan-Mondenard † (citat el 1645)^[13]
Charles de Noailles † (8 d'abril de 1647 - 27 de març de 1648 mort)
Hardouin de Péréfixe de Beaumont † (1 de febrer de 1649 - 24 de març de 1664 nomenat arquebisbe de París)
Louis Abelly † (9 de juny de 1664 - 1666 renuncià)
Gabriel Voyer de Paulmy † (7 de febrer de 1667 - 11 d'octubre de 1682 mort)
- Sede vacante (1682-1693)
Paul-Louis-Philippe de Lezay de Lusignan † (12 d'octubre de 1693^[14] - 24 de febrer de 1716 mort)
- Sede vacante (1716-1718)
Jean-Armand de La Volve de Tourouvre † (8 de juny de 1718 - 18 de setembre de 1733 mort)
- Sede vacante (1733-1736)
Jean d'Ise de Saléon † (11 d'abril de 1736 - 26 de novembre de 1746 renuncià)^[15]
Charles de Grimaldi d'Antibes † (19 de desembre de 1746 - 10 de març de 1770 mort)
Jérôme-Marie Champion de Cicé † (6 d'agost de 1770 - 30 de març de 1781 renuncià)^[16]
Charles Colbert de Seigneley de Castell-Hill † (2 d'abril de 1781 - 1813 mort)^[17]
- Seu suprimida (1801-1822)
Charles-André-Toussaint-Bruno de Ramond-Lalande † (1 d'octubre de 1817^[18] - 10 d'abril de 1830 nomenat arquebisbe de Sens)
Pierre Giraud † (5 de juliol de 1830 - 24 de gener de 1842 nomenat arquebisbe de Cambrai)
Jean-François Crozier † (23 de maig de 1842 - 2 d'abril de 1855 mort)
Louis-Auguste Delalle † (28 de setembre de 1855 - 6 de juny de 1871 mort)
Joseph-Christian-Ernest Bourret, C.O. † (27 d'octubre de 1871 - 10 de juliol de 1896 mort)
Jean-Augustin Germain † (19 d'abril de 1897 - 14 de desembre de 1899 nomenat arquebisbe de Tolosa)
Louis-Eugène Francqueville † (14 de desembre de 1899 - 9 de desembre de 1905 mort)
Charles du Pont de Ligonnès † (21 de febrer de 1906 - 5 de febrer de 1925 mort)
Charles Challiol † (15 de maig de 1925 - 11 de març de 1948 mort)
Marcel-Marie-Henri-Paul Dubois † (8 de juliol de 1948 - 10 de juny de 1954 nomenat arquebisbe de Besançon)
Jean-Ernest Ménard † (23 de gener de 1955 - 28 de juny de 1973 mort)
Roger Joseph Bourrat † (30 de maig de 1974 - 1 de juny de 1991 renuncià)
Bellino Giusto Ghirard † (1 de juny de 1991 - 2 d'abril de 2011 jubilat)
François Fonlupt, (2 d'abril de 2011 - 11 de juny de 2021 nomenat arquebisbe d'Avinyó)

Estadístiques

A finals del 2014, la diòcesi tenia 271.400 batejats sobre una població de 279.400 persones, equivalent al 97,1% del total.

any	població			sacerdots				diaques	religiosos		parròquies
any	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot	diaques	homes	dones
1950	285.000	300.000	95,0	943	908	35	302		50	2.980	650
1969	279.793	281.568	99,4	751	715	36	372		167	2.340	357
1980	279.000	283.000	98,6	615	588	27	453		112	1.810	638
1990	282.000	290.000	97,2	453	437	16	622	4	77	1.340	539
1999	262.000	270.141	97,0	327	307	20	801	5	58	1.078	475
2000	258.233	263.808	97,9	308	289	19	838	5	50	1.014	475
2001	256.974	263.924	97,4	292	277	15	880	6	45	1.021	475
2002	256.900	263.924	97,3	279	265	14	920	6	45	1.113	36
2003	255.700	263.924	96,9	275	261	14	929	8	35	998	36
2004	255.400	263.924	96,8	263	250	13	971	10	40	922	36
2010	260.000	273.377	95,1	196	183	13	1.326	11	41	766	36
2014	271.400	279.400	97,1	160	142	18	1.696	12	45	664	36

Notes

↑ J. Gibail, Histoire de la Petite-Eglise à Cassaniouze 1801-1911, Aurillac 1912.
↑ Segons quanto racconta Sidonio Apollinare, bisbe di Clermont, nel 475 aproximadament la diocesi di Rodez era vacante a causa dell'invasione dei Goti.
↑ Segons Duchesne, in base alle indicazione della biografia di Dalmazio, la sua nomina all'episcopato risalirebbe al 524; la prima menzione storica di questo bisbe è del 535, quando prese parte al concilio di Orleans.
↑ Successore di Teodosio, segons la Historia Francorum di Gregorio di Tours.
↑ Bisbe riportato nella cronotassi di Gallia christiana e da Gams, ma completamente ignorato da Duchesne.
↑ Sono state conservate due lettere del bisbe Vero, una anteriore alla promozione di Desiderio di Cahors (630), l'altra in cui ebbe una risposta da san Sulpizio di Bourges († 647).
↑ Al concilio di Roma del 769 partecipò un Gaugenus bisbe civitate Toronensis; segons Duchesne, o è identificabile con Eusebio di Tours, oppure potrebbe essere bisbe di Rodez, e allora bisognerebbe leggere Rotonensis invece di Toronensis.
↑ Bisbe citat da Gams, ma ignorat a Gallia christiana e a Duchesne.
↑ Segons Duchesne, il documento che menziona il bisbe Frotardo è senza valore.
↑ Bisbe citat da Gams (con un punto interrogativo), ma ignorat a Gallia christiana e a Duchesne.
↑ Citat nella vita di san Geraldo d'Aurillac, ma senza indicazione della sede di appartenenza; potrebbe essere bisbe di Rodez, segons Duchesne, posteriore al 900.
↑ Citat per Gams, ignorat a Eubel.
↑ Bisbe riportato da Gams, ma ignorat a Eubel.
↑ Nominat pel rei de França el 31 de maig de 1684, i confirmat per la Santa Seu gairebé 16 anys després.
↑ Nomenat arquebisbe de Vienne el 19 de desembre de 1746.
↑ Nomenat arquebisbe de Bordeus il 2 d'abril de 1781.
↑ Contravenint les disposicions donades per Pius VII a la butlla Qui Christi Domini, el bisbe Colbert de Seigneley no presentà la dimissió i morí a l'exili a Londres el 1813.
↑ Data della nomina; tuttavia poté prendere possesso della diocesi e di tutte le sue funzioni episcopali solo després del 6 d'octubre de 1822, quando la diocesi fu effettivamente ristabilita.

Fonts

Anuari pontifici del 2015 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Parral (anglès)
Pàgina oficial de la diòcesi (francès)
Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
Aquest article incorpora fragments d'una publicació que està en domini públic: «^{article name needed}». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton, 1913.
Denis de Sainte-Marthe, Gallia christiana, vol. I, París 1715, coll. 195-274(llatí)
Louis Duchesne, Fastes épiscopaux de l'ancienne Gaule, vol. II, París 1910, pp. 39–41(francès)
Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 612–613(llatí)
Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., p. 427; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 226; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 288; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 299; vol. 5, p. 338; vol. 6, p. 361(llatí)
Butlla Qui Christi Domini, a Bullarii romani continuatio, Tomo XI, Romae 1845, pp. 245–249(llatí)
Butlla Paternae charitatis, a Bullarii romani continuatio, Tomo XV, Romae 1853, pp. 577–585(llatí)

Vegeu també

Catedral de Rodés

[1] J. Gibail, Histoire de la Petite-Eglise à Cassaniouze 1801-1911, Aurillac 1912.

[2] Segons quanto racconta Sidonio Apollinare, bisbe di Clermont, nel 475 aproximadament la diocesi di Rodez era vacante a causa dell'invasione dei Goti.

[3] Segons Duchesne, in base alle indicazione della biografia di Dalmazio, la sua nomina all'episcopato risalirebbe al 524; la prima menzione storica di questo bisbe è del 535, quando prese parte al concilio di Orleans.

[4] Successore di Teodosio, segons la Historia Francorum di Gregorio di Tours.

[5] Bisbe riportato nella cronotassi di Gallia christiana e da Gams, ma completamente ignorato da Duchesne.

[6] Sono state conservate due lettere del bisbe Vero, una anteriore alla promozione di Desiderio di Cahors (630), l'altra in cui ebbe una risposta da san Sulpizio di Bourges († 647).

[7] Al concilio di Roma del 769 partecipò un Gaugenus bisbe civitate Toronensis; segons Duchesne, o è identificabile con Eusebio di Tours, oppure potrebbe essere bisbe di Rodez, e allora bisognerebbe leggere Rotonensis invece di Toronensis.

[8] Bisbe citat da Gams, ma ignorat a Gallia christiana e a Duchesne.

[9] Segons Duchesne, il documento che menziona il bisbe Frotardo è senza valore.

[10] Bisbe citat da Gams (con un punto interrogativo), ma ignorat a Gallia christiana e a Duchesne.

[11] Citat nella vita di san Geraldo d'Aurillac, ma senza indicazione della sede di appartenenza; potrebbe essere bisbe di Rodez, segons Duchesne, posteriore al 900.

[12] Citat per Gams, ignorat a Eubel.

[13] Bisbe riportato da Gams, ma ignorat a Eubel.

[14] Nominat pel rei de França el 31 de maig de 1684, i confirmat per la Santa Seu gairebé 16 anys després.

[15] Nomenat arquebisbe de Vienne el 19 de desembre de 1746.

[16] Nomenat arquebisbe de Bordeus il 2 d'abril de 1781.

[17] Contravenint les disposicions donades per Pius VII a la butlla Qui Christi Domini, el bisbe Colbert de Seigneley no presentà la dimissió i morí a l'exili a Londres el 1813.

[18] Data della nomina; tuttavia poté prendere possesso della diocesi e di tutte le sue funzioni episcopali solo després del 6 d'octubre de 1822, quando la diocesi fu effettivamente ristabilita.

[1]