Atacamita

Atacamita
Prismes d'atacamita, de Xile
Fórmula química	Cu₂Cl(OH)₃
Epònim	desert d'Atacama
Localitat tipus	Regió d'Atacama
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	03.DA.10a
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DA.10a
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.01
Dana	10.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics prims, fibrós, granular, compacte, massiu
Estructura cristal·lina	a = 6.03 Å, b = 9.12 Å, c = 6.865 Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbic dipiramidal
Color	verd, verd maragda, verd fosc, verd negròs
Macles	contacte i penetració amb agrupacions maclades complexes
Exfoliació	pertfecte {010}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3 a 3,5
Lluïssor	vítria a adamantina
Color de la ratlla	verd poma
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	3,745 a 3,776
Densitat	3,76
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.831 nβ = 1.861 nγ = 1.880
Birefringència	δ = 0.049
Pleocroisme	X = verd clar; Y = groc-verd; Z = verd grasós
Angle 2V	calculada: 74°
Dispersió òptica	r < v, forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ata
Referències	[1]

L'atacamita és un mineral de coure de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la regió xilena d'Atacama, on va ser descoberta el 1801. Pertany i dona nom al grup de l'atacamita.

L'atacamita és polimorfa amb la botallackita, la clinoatacamita i l'anatacamita. Pertany al sistema ortoròmbic i la seva lluentor és vítria a adamantina. Es pot alterar a malaquita i crisocol·la, creant pseudomorfs. El seu color característic és una tonalitat entre el verd maragda i el verd fosc.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atacamita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.

S'ha demostrat que l'atacamita és un dels components de les mandíbules d'algunes espècies de Glycera.^[2]

És un mineral relativament rar, format a partir d'altres minerals de coure primaris en l'oxidació o la zona de meteorització en climes àrids. També s'ha trobat com a producte de sublimació volcànica procedent de dipòsits de fumaroles, com a producte d'alteració de sulfurs en fumaroles negres, i com a alteració d'objectes antics de bronze i coure. Es presenta en associació amb cuprita, guix, brochantita, linarita, caledonita, malaquita, crisocol·la i els seus polimorfs.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès),^[3] a la concessió San José (Xóvar, Alt Palància),^[4] i a la mina La Amorosa (Vilafermosa, Alt Millars).^[5]

El grup de l'atacamita de minerals està compost per les següents espècies: anatacamita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, gillardita, haydeeita, herbertsmithita, kapellasita, leverettita i paratacamita.^[6]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atacamita