Vés al contingut

Alès Adamòvitx

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlès Adamòvitx

Postal commemorativa del centenari d'Alès Adamòvitx
Nom original(be) Алесь Адамовіч Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(be) Аляксандар Міхайлавіч Адамовіч Modifica el valor a Wikidata
3 setembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Kanyukhi (Belarús) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1994 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHluša (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatUnió Soviètica
Belarús
FormacióUniversitat Estatal de Belarús
Universitat Estatal de Moscou
Activitat
OcupacióEscriptor
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata - 1994 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Belarús
Institute of Literature of the National Academy of Sciences of Belarus (en) Tradueix
Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
PartitBPF Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereProsa i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteFront oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Khatínskaia apòvests [«La història de Khatyn»]
Blokàdnaia kniga [«El llibre del bloqueig»]
Família
MareHanna Tychyna Modifica el valor a Wikidata
ParentsUladzimir Tychyna, cosí germà
Mikhail Tychina, cosí germà Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0010696 TMDB.org: 59903 Modifica el valor a Wikidata

Alès Adamòvitx (en belarús, Алесь Адамовіч; en rus, Алесь Адамович; nom complet: Александр Михайлович Адамович; Hluixa, óblast de Minsk, Belarús, URSS, 3 de setembre de 1927Moscou, Rússia, 26 de gener de 1994) fou un escriptor i crític literari soviètic belarús. Doctor en filosofia i filologia, va ser professor i membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Belarús. També va ser membre del Soviet Suprem entre 1989 i 1992. Va escriure tant en rus com en belarús.

Conegut pels seus llibres Khatínskaia apòvests [literalment, «La història de Khatyn»] i Blokàdnaia kniga [«El llibre del bloqueig»], està molt ben considerat per la seva austera però profunda postura humana contra la guerra, el coratge moral i l'honestedat sense compromisos.

Biografia

[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial Alès Adamòvitx, encara un escolar, es va convertir en membre d'una unitat partisana entre 1942 i 1943. Durant aquest temps, els nazis van incendiar sistemàticament centenars de llogarets belarussos i exterminar els seus habitants. Més tard, va escriure una de les seves obres més reconegudes, Khatínskaia apòvests, i el guió de la pel·lícula Idí i smotrí, que es va basar en les seves experiències com a missatger i guerriller durant la guerra.

A partir de 1944, va reprendre la seva educació. Després de la guerra, va entrar a la Universitat Estatal de Belarús, on va estudiar en el departament de filologia i on va completar el postgrau; va estudiar, més tard, als Cursos Superiors de Guionistes i a la Universitat Estatal de Moscou. A partir de la dècada de 1950, va treballar a Minsk en el camp de la filologia i la crítica literària; més tard també es va dedicar al cinema. Va ser membre de la Unió d'Escriptors Soviètics des de 1957. El 1976 va ser guardonat amb el Premi Estatal Belarús Iakub Kolas de literatura per Khatínskaia apòvests. Va viure i treballar a Moscou des de 1986 i va ser membre actiu de la comunitat belarussa d'aquesta ciutat.

Després de l'accident de Txernòbil de 1986, que va afectar Belarús més que qualsevol altre país, Adamòvitx va començar a conscienciar activament de la catàstrofe entre l'elit governant soviètica.[1][2]

A finals de la dècada de 1980, Alès Adamòvitx va donar suport a la creació del Front Popular de Belarús, però no va ser-ne membre. El 1989 Adamòvitx es va convertir en un dels primers membres del Centre PEN de Belarús. El 1994 el Centre PEN de Belarús va instituir el Premi Literari Alès Adamòvitx, un premi literari per reconèixer els millors escriptors i periodistes. El premi s'atorga anualment el 3 de setembre, l'aniversari d'Alès Adamòvitx, que coincideix amb una conferència anual internacional.

L'octubre de 1993 va signar la Carta dels Quaranta-dos.[3]

Les obres d'Alès Adamòvitx s'han traduït a més de vint llengües. Svetlana Aleksiévitx, guanyadora belarussa del Premi Nobel de Literatura 2015, es refereix a Adamòvitx com el seu "principal mestre, que em va ajudar a trobar el meu camí".

Premis i reconeixements

[modifica]

El 1997 Alès Adamòvitx va ser reconegut a títol pòstum amb el Premi Honor i la Dignitat del Talent. També van ser premiats Dmitri Likhatxov, Víktor Astàfiev, Txinguiz Aitmàtov, Vassil Bíkau, Fazil Iskander, Borís Slutski i Bulat Okudjava.

Selecció d'obres

[modifica]
Novel·les i relats
  • Partizani [«Els partisans»] (1960-1963)
  • Khatínskaia apòvests [«La història de Khatyn»] (1976)[4]
  • Ia iz ognennoi derévni [«Fora del foc»], amb Janka Bril i Vladímir Kolésnik (1977)
  • Karàteli [«Castigadors»] 1980.
  • Blokàdnaia kniga [«El llibre del bloqueig»], amb Daniïl Granin (1977-1981)
Crítica
Guions

Referències

[modifica]
  1. В блог. "21.by - Новости Беларуси.
  2. Сяргей Навумчык.
  3. Писатели требуют от правительства решительных действий Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine..
  4. Timothy Snyder, Literary acts of memory, Times Literary Supplement, 17 July 2013, p. 10.

Enllaços externs

[modifica]