Agustí Altisent Altisent

Agustí Altisent Altisent

Biografia
Naixement	(ca) Lluís Altisent Altisent 18 març 1923 Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)
Mort	20 abril 2004 (81 anys) Monestir de Poblet
Formació	Escola La Salle Bonanova
Activitat
Ocupació	Sacerdot i historiador
Ocupador	Universitat Rovira i Virgili
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1975–) Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Premis
(1997)  Creu de Sant Jordi

Agustí (Lluís) Altisent i Altisent (Santa Coloma de Queralt, 1923 - Poblet, 2004) fou monjo de Poblet, historiador i escriptor.

La seva família procedia d'Anglesola (Urgell). Orfe de ben petit, el seu pare, el farmacèutic Ramon Altisent i Bosch (+1928) i la seva mare la pintora Lluïsa Altisent i Ceardi va morir en el part el 18 de març 1923).^[1] Va estudiar als germans de La Salle de la Bonanova, a Barcelona, graduant-se després com a pèrit mercantil. El 1946 ingressà al monestir de Poblet, on li fou imposat el nom d'Agustí; professà com a monjo el 1948. Cursats els estudis de filosofia i teologia, fou ordenat de prevere el 1952. Es llicencià en teologia a la Universitat de Friburg (Suïssa) el 1953. Al monestir exercí els càrrecs d'arxiver i de director de la impremta. El 1965 es llicencià en Filosofia i Lletres (secció d'Història) per la Universitat de Barcelona, i obtingué el doctorat el 1974. De 1977 a 1988 va ser professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que el 2003 l'homenatjà amb un volum miscel·lani i li concedí la Medalla d'Or. Era membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1969 obtingué els premis Jaume Carner i Romeu i Enric de Larratea de l'Institut d'Estudis Catalans, i el 1997 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.

S'especialitzà en l'estudi de la història medieval, sobretot la relacionada amb el seu monestir de Poblet i amb l'Orde cistercenc en general. El fruit més eminent del seu treball històric, a banda d'innombrables articles i treballs de recerca, és la Història de Poblet (Poblet 1974), i el primer volum del Diplomatari de Santa Maria de Poblet (Barcelona 1993).

Els seus articles de pensament i d'espiritualitat, apareguts durant molts anys a La Vanguardia i al Full Diocesà de Tarragona, Vic i Solsona, foren recollits i editats en els volums Reflexiones de un monje (Ediciones Sígueme, Salamanca 1990), Al caer de la tarde. Reflexiones de un monje II (Ediciones Sígueme, Salamanca 1996), i en català al volum Reflexions d'un monjo (Columna, Barcelona, 1996). L'any 1984, els articles de La Vanguardia li foren guardonats amb el Premi Ramon Godó Lallana de Periodisme.

• A. Masoliver Masoliver El pare Agustí (Lluís) Altisent i Altisent (1923-2004) "Serra d'Or" 537 (2004) 6-7
• Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1998

• Agustí Altisent Altisent Arxivat 2005-09-06 a Wayback Machine. a la pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans
• «Agustí Altisent Altisent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.