lloar

From Wiktionary, the free dictionary
Jump to navigation Jump to search

Catalan

[edit]

Etymology

[edit]

Inherited from Old Catalan loar, from Latin laudāre. Compare Occitan lausar, French louer, Spanish loar.

Pronunciation

[edit]

Verb

[edit]

lloar (first-person singular present lloo, first-person singular preterite lloí, past participle lloat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

  1. (transitive, pronominal) to praise

Conjugation

[edit]
    Conjugation of lloar (first conjugation)
infinitive lloar
gerund lloant
past participle masculine feminine
singular lloat lloada
plural lloats lloades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present lloo lloes lloa lloem lloeu lloen
imperfect lloava lloaves lloava lloàvem lloàveu lloaven
future lloaré lloaràs lloarà lloarem lloareu lloaran
preterite lloí lloares lloà lloàrem lloàreu lloaren
conditional lloaria lloaries lloaria lloaríem lloaríeu lloarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present lloï lloïs lloï lloem lloeu lloïn
imperfect lloés lloessis lloés lloéssim lloéssiu lloessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — lloa lloï lloem lloeu lloïn
negative (no) — no lloïs no lloï no lloem no lloeu no lloïn

Derived terms

[edit]

Further reading

[edit]

Anagrams

[edit]
Retrieved from "https://en.wiktionary.org/w/index.php?title=lloar&oldid=80865239"