Queridos amigos y amigas, recupero aquí un poema en catalán incluido en mi libro Sospirs Vençuts II. Para todos aquellos que no estéis familiarizados con el catalán podéis utilizar varios traductores que existen en la web, yo os sugiero un enlace a continuación (Traductor: pincha aquí). Las traducciones acostumbran a ser bastante limitadas, pero ayudan a captar la esencia general del poema. Tal vez me aventure a hacer alguna adaptación al castellano, aunque considero que lo que sale de manera natural en una lengua, sea catalán o castellano, es mejor no tocarlo...hay algunas adaptaciones...que resultan francamente extrañas. Espero que lo disfrutéis.

L'AMOR ES AVAR

-1-

El gruix dels records
enfonsa l’espina subtil
La veu del pensament
es perd en la boira
solcant el moll de la nit
La pell udola
la caiguda del mite,
el mite és ara
cendra silenciosa,
el silenci serà demà
camí incomprensible,
runa del temps

L’amor és avar amic meu,
la pell un sospir vençut,
un límit infinit

L’amor és avar amic meu,
un etern misteri
fet de nit,
fet de tu i jo,
fet de tot
i de no res


-2-


Les ventades del destí
m’han dut
fins a aquest port
sense far
No he après a patir,
ni a caminar
en soledat
Els fracassos del passat
tampoc m’han preparat
per als comiats
que la vida gesta
en el seu ventre
de substància incerta

L’amor és avar, amic meu,
aspre i famèlic,
estrany i contradictori

L’amor és avar, amic meu,
un laberint asimètric,
un verí imperfecte,
un fruit ferit,
un bust inacabat


-3-


Les arrels agonitzen
sota la terra eixuta
La memòria parla
de sospirs viscuts,
mai del sentit
de l’horitzó ni
de la seva llunyania,
ni del misteri que
enfarina els somnis
eterns de joventut
Hi ha ferides
que xisclen insonores,
hi ha estigmes
que són imborrables

L’amor és avar, amic meu,
un ressò d’ingravidesa,
un pou abismal,
un bocí d’essència viciada

L’amor és avar, amic meu,
una set insaciable,
un ofec oceànic.


-4-


La paraula mossega
el paper impol•lut
La tinta és una
urgència congènita
vinguda de la solitud
Les estances de la ment
són esferes cristal•lines
on la sang bull

L’instant empeny a viure
La finitud convida a perdre’s
La mort exigeix
de la nostra insignificància
la valentia i la serenitat
que no tenim

L’amor és avar, amic meu,
botxí i origen inconcret,
aixopluc i desconcert

L’amor és avar, amic meu,
a, d’absència,
mor, de mortis mort,
absència de mort


-5-


La pluja dansa
sobre els vidres
xopant la pell encesa
Hi ha suors inevitables,
salives inútils,
processons que van per dins

L’angoixa descansa
sobre pilars de marbre,
sobre fredors
que paralitzen
el batec inquiet,
sobre llunes elèctriques
cercant la mel

L’amor és avar, amic meu,
mur de pols,
música callada,
somni transparent,
rima daurada

L’amor és avar, amic meu,
batalla incoherent,
brufol irracional


-6-

De res no serveixen els anys
si no és per aprendre
a tolerar el dolor
De res no serveix l’afany
si coronar el cim existencial
deixa a l’ombra
el revers del món,
el revers de l’home
i la seva clandestinitat vital
interrogant la pell

Passar un altre hivern
a les fosques
és un repte
que afronto impacient

L’amor és avar, amic meu,
una mirada endins,
un impuls invident,
una allau que se’ns emporta

L’amor és avar, amic meu,
una nuesa que ens domina,
un moviment
d’ombres submergides,
el mar de tots
els meus començaments,
la caverna de tots
els meus finals

Título: La geografia dels sentits
Autor: Daniel Ramos Autó
Lengua: Catalán
Edita: Versos & Reversos
Fecha de Publicación: Mayo 2007
Formato: Rústico, 14,85 x 10,50 cm, 20 textos
Precio: 5, 95 Euros
Compra: mandando mail a versosyreversos@hotmail.com
Advertencia: Todos los derechos reservados




Espacio de lectura. Fragmentos de la geografia dels sentits:

Título: La pluja dels temps
La pluja dels temps s'estavella
contra els vidres fumats de la memòria.

Perforo l'aire dens i emmidonat
amb la sageta enverinada dels versos.

Mastego les nostàlgies i l'asfixia,
m'enfonso ben avall en el pou
de les mirades anònimes i sense destí
tot sentint la cremor de la sang
que brolla del vertigen de saber-nos efímers.

Les onades es marceixen
en la llunyania d'un horitzó
on es fonen el crepuscle i els instints més folls,
on els perfums del no-res
enfilen a flor de pell l'ànima
fins a desembocar en un laberint
de paraules emergides
dels abismes d'un mateix.

L'humitat i la fredor del marbre fiblen,
com la nit que navega sense pelegrí ni timoner,
com la justícia dels miralls,
matemàtica, exacta, colpidora.

Sóc un nàufrag errant perdut en el misteri
que atresora l'interrogant.

Sóc un nàufrag que habita a la intempèrie,
recollint i resignat la pluja dels temps,
temps que no tornaran.

Título: Rius de cendra
Autor: Daniel Ramos Autó
Lengua: Catalán
Edita: Versos & Reversos
Fecha de publicación: Mayo de 2007
Formato: Rústico, 14,85 x 10,50 cm, 20 textos
Precio: 5,95 Euros
Compra: mandando mail a versosyreversos@hotmail.com
Advertencia: Todos los derechos reservados



Espacio de lectura. Fragmentos de Rius de cendra:

Título: Peons del temps
Peons del temps, els rellotges bateguen incansables.
La nit embolcalla l'alè cansat d'una ploma ferida de nostàlgia.
La negror es vessa sobre una successió de monotonies
que s'enfilen pels confins de l'aire.
I el món sembla girar en un sentit absurd
mentre un vers de Baudelaire solca els misteris de la pell
fins a atravessar l'ànima
i la puresa del paper es corromp pel degoteig
d'un impuls sord i foll de solitud desbordada
i els mots s'envolen teixits d'influx de lluna,
amarats enterament d'una "Sed non satiata".


Título: La mà que pren la vida
Un ocell de foc inflama el cel
i retalla els horitzons
tot sortejant els darrers
esculls de la memòria

Voldria ser la mà
que pren la vida
i exprem la seva polpa,
però sovint l'ombra del temps
esquinça la innocència

i el silenci arrela
ben endins sota la pell,
la pell de veritat,
la que batega
sota la disfressa

Voldria ser la mà
que pren la vida
i exprem la seva polpa
i, potser així,
sentir-me una mica més lliure.


Título: La veritat que tots duem a dins
El vent arrossega els pensaments i els eleva
pintant l'aire de color quimera.
La veu callada de les coses
respira dins les àmfores
on hi reposa el volum de la memòria.
I els somnis s'enlairen encesos
cercant un batec on arrelar i créixer
i un sentiment sobreviu a les trinxeres del cor
aliè a les xarxes que empresonen les consciències.

I les ganes de viure s'aferren a la terra
com la ploma s'aferra amb fermesa
a l'ànima ferida del poeta,
cercant aixopluc en la veritat
que tots duem a dins