Vés al contingut

Naja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuNaja Modifica el valor a Wikidata

Cobra d'ulleres (Naja naja)
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaElapidae
GènereNaja Modifica el valor a Wikidata
Laurenti, 1768
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat ambNaja Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Afronaja Modifica el valor a Wikidata

Naja és un gènere de serps verinoses de la família de serps de la família dels elàpids[1] conegudes com cobres ("veritables cobres"). Els membres del gènere Naja són els cobres més esteses i més reconegudes com a cobres reals. Hi ha diverses espècies a regions d'Àfrica, el Àsia Occidental, el Àsia meridional i el Àsia Sud-Oriental. Diverses altres espècies dels Elàpids també es diuen "cobres", com ara la cobra reial (Ophiophagus hannah) i les Rinkhals (Hemachatus haemachatus), però cap de les dues són les cobres reals. Ambdues no pertanyen al gènere Naja, sinó que es troben dins altres gèneres monotípics Hemachatus (els rinkhals) [2] i Ophiophagus (la cobra rei / hamadryad).[3][4]

Fins fa poc, el gènere Naja tenia de 20 a 22 espècies, però ha sofert diverses revisions taxonòmiques en els darrers anys, de manera que les fonts varien molt.[5][6] Tanmateix, hi ha un ampli suport per a una revisió del 2009 [7] que caracteritzava com a iguals els gèneres Boulengerina i Paranaja amb Naja. Segons aquesta revisió, el gènere Naja inclou ara 38 espècies.[8]

Cobra índia (Naja naja)
Cap dissecat de Naja melanoleuca que mostra (A) els ullals i (B) la glàndula del verí

Etimologia

[modifica]

L'origen del nom d'aquest gènere prové del sànscrit nāga (amb una "g" dura) que significa "serp". Alguns sostenen que la paraula sànscrita està relacionada amb l'anglès "serp", germànic: * snēk-a-, proto-IE: * (s) nēg-o-,[9] però això és poc probable. Mayrhofer anomena aquesta etimologia com "no creïble", i suggereix una etimologia més plausible que la connecta amb el sànscrit nagna, "sense pèl, nua".[10]

Descripció

[modifica]

Les espècies de Naja varien en longitud i la majoria són serps de cos relativament prim. La majoria de les espècies són capaces d’arribar a longituds de 1.84 m. Les longituds màximes d'algunes de les espècies més grans de cobres són al voltant de 3.1 m. sent possiblement la mes llarga la coneguda com a cobra del bosc (Naja melanoleuca).[11] Totes tenen una capacitat característica d’aixecar els quarts anteriors del cos del terra i aplanar el coll per semblar més gran per a un possible depredador.

Verí

[modifica]
Espècies de Naja més verinoses
Rang Espècie LD 50 SC
1 N. oxiana 0,10 mg / kg[12]
2 N. philippinensis 0,14 mg / kg[13][14]
3 N. samarensis 0,21 mg / kg[15]
4 N. melanoleuca 0,225 mg / kg[12] [16]
5 N. siamensis 0,25 mg / kg[12]
6 N. atra 0,28 mg / kg[12] [17]
7 N. naja 0,29 mg / kg[12] [17]
8 N. nivea 0,37 mg / kg[17]
9 N. kaouthia 0,47 mg / kg[12]
10 N. sumatrana 0,60 mg / kg[18]

Totes les espècies del gènere Naja són capaces de llençar una mossegada mortal a un ésser humà. La majoria de les espècies tenen verí fortament neurotòxic, que ataca el sistema nerviós, causant paràlisi, però moltes també tenen propietats citotòxiques que causen inflamació i necrosi, i tenen un efecte anticoagulant important. Algunes també tenen components cardiotòxics en el seu verí.

Diverses espècies de Naja, anomenades cobres escopidores, tenen un mecanisme especialitzat d'emissió de verí, en el qual els seus ullals frontals, en lloc d’expulsar el verí cap avall a través d’un orifici de descàrrega allargat (similar a una agulla hipodèrmica), tenen una obertura reduïda i arrodonida a la part superficial frontal, que expulsa el verí cap endavant, fora de la boca. Tot i que normalment s’anomena “escopir”, l’acció s’assembla més a l'esquitx. L'abast i la precisió amb què poden disparar el seu verí varia segons l'espècie, i s’utilitza principalment com a mecanisme de defensa. El verí té poc o cap efecte sobre la pell directa i sana, però si entra als ulls, pot causar una sensació de cremor severa i, fins i tot, ceguesa permanent si no es renta immediatament i a fons.

Un estudi recent [19] mostra que els tres llinatges de cobra que escopien han desenvolupat una major activitat inductora del dolor mitjançant un augment dels nivells de fosfolipasa A2, que potencien l’acció algèsica de les citotoxines presents a la majoria dels verins de cobra. El moment de l’origen de l'escopiment a la Naja africana i asiàtica correspon a la separació dels llinatges evolutius entre humans i dels ximpanzés a l’Àfrica i l’arribada de l’ Homo erectus a Àsia. Els autors, per tant, elaboren la hipòtesi que l'arribada de les eines utilitzades pels primats bípedes pot haver desencadenat l'evolució de l'escopiment a les cobres.

La cobra del Caspi (N. oxiana) de l'Àsia central és l'espècie de Naja més verinosa. El valor subcutani LD 99-100 murí segons Brown (1973) és de 0,4 mg / kg,[14] mentre que Ernst i Zug et al. llista un LD50 de 0,09 mg / kg - 0,21 mg / kg SC i 0,037 mg / kg IV.[16] Latifi (1984) va incloure un valor subcutani de 0,2 mg / kg.[20] En un altre estudi, on es va recollir verí de diversos exemplars a l'Iran, el LD50 de lahipodermis en ratolins de laboratori va ser de 0,078 mg / kg, el verí de Naja més potent per aquesta via d'enverinament.[12] El verí cru de N. oxiana va produir la dosi letal més baixa coneguda (LCLo) de 0,005 mg / kg, el més baix de totes les espècies de cobra registrades mai, derivat d’un cas individual d’intoxicació per injecció intracerebroventricular. [21] La cobra filipina (N. philippinensis) té una LD50 murina mitjana de 0,2 mg / kg subcutis.[14] El valor més baix reportat per a la cobra filipina és de 0,14 mg / kg subcutani.[17] [13] [22] Altres espècies altament verinoses són les cobres d’aigua (clade Boulengerina). El verí intraperitoneal LD50 de la Naja annulata i la Naja christy va ser de 0,143 mg / kg (rang de 0,131 mg / kg a 0,156 mg / kg) i 0.120 mg / kg, respectivament.[23] Christensen (1968) també va llistar un teràpi intravenosa LD50 de 0,17 mg / kg per N. annulata.[24] La cobra xinesa (N. atra) també és altament verinosa. Minton (1974) va incloure un valor de LD50 0,28 mg / kg subcutani i 0,22 mg / kg per via intravenosa (IV),[17] mentre que Lee i Tseng indiquen un valor de 0,67 mg / kg SC.[25] Brown (1973) llista el LD 99-100 a 0,2 mg / kg SC.[14] La cobra del bosc (N. melanoleuca) té un LD50 de 0,225 mg / kg subcutani,[17]

Les espècies Naja són un grup de serps mèdicament importants a causa del nombre de mossegades i morts que causen a tota la seva àrea geogràfica de distribució. S'estenen per tot Àfrica (incloses algunes parts del Sàhara on es pot trobar Naja haje), el sud-oest d’Àsia, l’Àsia central, el sud d’Àsia, l’Àsia oriental i el sud-est asiàtic. Aproximadament el 30% de les picades d'algunes espècies de cobra són mossegades seques, per tant no causen enverinament: una mossegada seca és una mossegada d'una serp verinosa que no injecta verí.[26]

Influeixen molts factors en les diferències de casos mortals entre diferents espècies del mateix gènere. Entre les cobres, els casos de desenllaç mortal de picades en víctimes tractades i no tractades poden ser força grans. Per exemple, les taxes de mortalitat entre els casos d’enverinament no tractats per part de les cobres en el seu grup oscil·len entre el 6,5 i el 10% per a N kaouthia.[14] [27] aproximadament el 80% per a N. oxiana.[28] La taxa de mortalitat per Naja atra és d'entre el 15 i el 20%, del 5-10% per a N. nigricollis,[29] 50% per a N. nivea,[14] 20-25% per a N. naja,[30] En els casos en què les víctimes de les picades de cobra es tracten mèdicament mitjançant un protocol de tractament normal per a l'enverinament del tipus elàpid, les diferències en el pronòstic depenen de les espècies de cobra implicades. La gran majoria dels pacients enverinats tractats realitzen recuperacions ràpides i completes, mentre que altres pacients enverinats que reben un tractament similar ocasionen morts. Els factors més importants en la diferència de les taxes de mortalitat entre les víctimes enverinades per les cobres és la gravetat de la picada i quines espècies de cobra van causar l'enverinament. La cobra del Caspi (N. oxiana) i la cobra de les Filipines (N. philippinensis) són les dues espècies de cobra amb el verí més tòxic basades en LD50 sobre ratolins. Ambdues espècies causen una neurotoxicitat important i la progressió de símptomes que posen en perill la vida després de l'enverinament. S’ha informat de la mort en tan sols 30 minuts en casos d’enverinament per ambdues espècies. El verí de N. philippinensis purament neurotòxic provoca una neurotoxicitat important amb un mínim dany i dolor en els teixits locals [31] i els pacients responen molt bé a la teràpia antiverinosa si el tractament s’administra ràpidament després de la picada. L'enverinament causat per N. oxiana és molt més complicat. A més de la neurotoxicitat important, al verí d'aquesta espècie hi ha components citotòxics i cardiotòxics molt potents. Els efectes locals es manifesten i es manifesten en tots els casos d’enverinament: dolor intens, inflamació intensa, hematomes, butllofa i necrosi dels teixits. El dany renal i la cardiotoxicitat també són manifestacions clíniques d’enverinament causades per N. oxiana, tot i que són rares i secundàries.[32] La taxa de mortalitat no tractada entre els enverinaments per N. oxiana s’acosta al 80%, la més alta entre totes les espècies del gènere Naja.[28] L'antiverí no és tan eficaç per a l'enverinament d’aquesta espècie com per a altres cobres asiàtiques de la mateixa regió, com la cobra índia (N. naja) A causa de la perillosa toxicitat del verí d’aquesta espècie, sovint es requereixen quantitats massives d’antiverí en els pacients tractats. Per aquest motiu s'estan desenvolupant recerques del serum antiverinós monovalent a l'Institut Razi de Recerca per la Vacuna i el Sèrum de l’Iran. La resposta al tractament amb antiveri és generalment pobra entre els pacients, per la qual cosa es requereix ventilació mecànica i intubació traqueal. Com a resultat, la mortalitat entre els tractats per enverinament de N. oxiana encara és relativament alta (fins al 30%) en comparació amb la resta d’espècies de cobra (<1%).[20]

Taxonomia

[modifica]
Naja
(Naja)

Naja (Naja) naja





Naja (Naja) kaouthia



Naja (Naja) atra



Naja (Naja) sagittifera



Naja (Naja) oxiana





Naja (Naja) sputatrix





Naja (Naja) samarensis



Naja (Naja) philippinensis





Naja (Naja) mandalayensis




Naja (Naja) sumatrana



Naja (Naja) siamensis









(Afronaja)


Naja (Afronaja) pallida



Naja (Afronaja) nubiae





Naja (Afronaja) katiensis




Naja (Afronaja) nigricollis




Naja (Afronaja) ashei




Naja (Afronaja) mossambica



Naja (Afronaja) nigricincta








(Boulengerina)

Naja (Boulengerina) multifasciata





Naja (Boulengerina) christyi



Naja (Boulengerina) annulata






Naja (Boulengerina) savannula



Naja (Boulengerina) subfulva





Naja (Boulengerina) guineensis



Naja (Boulengerina) peroescobari



Naja (Boulengerina) melanoleuca






(Uraeus)

Naja (Uraeus) nivea




Naja (Uraeus) senegalensis




Naja (Uraeus) haje



Naja (Uraeus) arabica





Naja (Uraeus) annulifera



Naja (Uraeus) anchietae








 El gènere conté diversos complexos d'espècies estretament relacionades i d'aspecte similar, algunes d'elles només descrites o definides recentment. Diversos estudis taxonòmics recents han revelat espècies que no s’inclouen a la llista actual al ITIS: [6] [33]

  • Naja anchietae (Bocage, 1879), la cobra d'Anchieta, és considerada com una subespècie de N. haje per Mertens (1937) i de N. annulifera per Broadley (1995). És considerada com una espècie completa per Broadley i Wüster (2004).[34][35]
  • Naja arabica (Scortecci, 1932), la cobra àrab, ha estat considerada durant molt de temps una subespècie de N. haje, però recentment es va elevar a l'estatus d'espècie.[36]
  • Naja ashei (Broadley i Wüster, 2007), la cobra escupidora d'Ashe, és una espècie recentment descrita que es troba a l'Àfrica i també una serp molt agressiva. Pot escopir una gran quantitat de verí.[37][38]
  • Naja nigricincta (Bogert, 1940), es va considerar durant molt de temps com una subespècie de N. nigricollis, però recentment es va trobar que era una espècie plena (amb N. n. Woodi com a subespècie).[39][40]
  • Naja senegalensis (Trape et al., 2009), és una nova espècie que engloba el que abans es considerava la població de sabana de l'Àfrica occidental de N. haje.[36]
  • Naja peroescobari (Ceríaco et al, 2017)). Es va considerar una nova espècie que abasta el que anteriorment es considerava la població de São Tomé de N. melanoleuca.[41]
  • Naja guineensis (Broadley et al., 2018), és una nova espècie que engloba el que anteriorment es considerava la població forestal africana occidental de N. melanoleuca.[8]
  • Naja savannula (Broadley et al., 2018), és una nova espècie que engloba el que abans es considerava la població de sabana africana occidental de N. melanoleuca.[8]
  • Naja subfulva (Laurent, 1955), considerada anteriorment com a subespècie de N. melanoleuca, va ser reconeguda recentment com una espècie completa.[8]

Dos recents estudis filogenètics moleculars també han donat suport a la incorporació d’espècies assignades anteriorment als gèneres Boulengerina i Paranaja a Naja, ja que tots dos estan estretament relacionats amb la cobra de bosc (Naja melanoleuca).[39] [42] En l'estudi filogenètic més complet fins a la data, es van identificar inicialment 5 noves espècies suposades, de les quals 3 han estat nomenades des de llavors.[5]

El controvertit herpetòleg aficionat Raymond Hoser va proposar el gènere Spracklandus per a les cobres escopidores africanes.[43] Wallach et al. va suggerir que aquest nom no es publiqués d'acord amb el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica i va suggerir el reconeixement de quatre subgèneres dins de Naja : Naja per a les cobres asiàtiques, Boulengerina per les cobres dels boscos africans, aigües i les cobres excavadores, Uraeus per al grup cobra egipcia i del Cap i Afronaja per a les cobres escopidores africanes.[7] La Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica emetre un article d'opinió pel qual "no troba cap base segons les disposicions del Codi per considerar que el nom Spracklandus no estigui disponible".[44]

Es creu que les cobres asiàtiques es divideixen en dos grups de cobres del sud-est asiàtic (N. siamensis, N. sumatrana, N. philippinensis, N. samarensis, N. sputatrix i N. mandalayensis) i cobres d’Àsia occidental i nord (N. oxiana, N. kaouthia, N. sagittifera i N. atra) amb Naja naja que serveix de llinatge basal a totes les espècies.[45]

Espècies

[modifica]
Imatge[6] Espècie[6] Authoritat[6] Subesp.*[6] Nom comú Àmbit geogràfic
N. anchietae Bocage, 1879 0 Cobra d'Angola Angola, Botswana, Namibia, Zambia, eastern Zimbabwe
N. annulata (Buchholz and Peters, 1876) 1 Cobra d'aigua bandada o Cobra d'aigua anellada Camerun, República Centreafricana, República Democràtica del Congo (Zaire), República del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Ruanda i la província de Cabinda a Angola
N. annulifera Peters, 1854 0 Cobra anellada Botswana, Malawi, Moçambic, Sud-àfrica, Swazilàndia, Zàmbia, Zimbabwe
†N. antiqua Rage, 1976 0 Cobra del Marroc Estrats del Miocè al Marroc
N. arabica Scortecci, 1932 0 Cobra aràbiga Oman, Aràbia Saudita, Iemen
N. ashei Wüster and Broadley, 2007 0 Cobra escupidora d'Ashe sud d’Etiòpia, Kenya, Somàlia, oriental d’Uganda
N. atra Cantor, 1842 0 Cobra de la Xina o Cobra de Taiwan sud de la Xina, nord de Laos, Taiwan, nord del Vietnam
N. christyi (Boulenger, 1904) 0 Cobra d'aigua del Congo la República Democràtica del Congo (Zaire), la República del Congo i la província de Cabinda a Angola
N. guineensis Broadley, Trape, Chirio, Ineich &Wüster, 2018 0 Cobra negra del bosc Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Costa d’Ivori, Libèria, Sierra Leone, Togo
N. haje Linnaeus, 1758 0 Cobra egípcia Tanzània, Kenya, Somàlia, Etiòpia, Uganda, Sudan del Sud, Sudan, Camerun, Nigèria, Níger, Burkina Faso, Mali, Senegal, Mauritània, Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte
†N. iberica Szyndlar, 1985 Cobra espanyola Estrats del Miocè a la Península Ibèrica
N. kaouthia Lesson, 1831 0 Cobra escopidora de l'India o Cobra de monocle Bangladesh, Bhutan, Birmània, Cambodja, sud de la Xina, oriental de l'Índia, Laos, nord-oest de Malàisia, Nepal, Tailàndia, sud-est del Tibet, Vietnam
N. katiensis Angel, 1922 0 Cobra de Mali o Cobra de Kati Benín, Burkina Faso, Camerun, Ghana, Guinea, Costa d'Ivori, Mali, Gàmbia, Mauritània, Níger, Nigèria, Senegal, Togo
N. mandalayensis Slowinski i Wüster, 2000 0 Cobra escopidora birmana o Cobra escopidora Mandalay Myanmar (Birmània)
N. melanoleuca Hallowell, 1857 0 Cobra de bosc o Cobra blanquinegra Angola, Benín, Camerun, República Centreafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo (Zaire), Guinea Equatorial, Gabon, Nigèria
Naja mossambica|N. mossambica Peters, 1854 0 Cobra escopidora de Moçambic o Cobra de Moçambic extrem sud-est d’Angola, Botswana, Malawi, Moçambic, Somàlia, nord-est de Namíbia, Sud-àfrica, Swazilàndia, Tanzània (inclosa l’illa de Pemba), Zàmbia, Zimbabwe
N. multifasciata' Werner, 1902 0 Cobra multibanda Camerun, Congo, República Democràtica del Congo (Zaire), Gabon
N. naja (Linnaeus, 1758) 0 Cobra d'ulleres o Cobra India Bangladesh, Bhutan, Índia, Nepal, Pakistan, Sri Lanka
Naja nana, Congo dwarf water cobra N. nana Collet & Trape, 2020 0 Cobra d'aigua nana República Democràtica del Congo
N. nigricincta Bogert, 1940 1 Cobra escopidora ratllada occidental Angola, Namíbia, Sud-àfrica
N. nigricollis Reinhardt, 1843 0 Cobra escopidora de coll negre Angola, Benín, Burkina Faso, Burundi, Camerun, República Centreafricana, Txad, República Democràtica del Congo (Zaire) (excepte a la regió central), Congo, Etiòpia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea-Bissau, Guinea, Costa d’Ivori, Kenya, Libèria, Mali, Mauritània, Namíbia, Níger, Nigèria, Ruanda, Senegal, Sierra Leone, Sudan, Tanzània, Somàlia, Togo, Uganda, Zàmbia
N. nivea (Linnaeus, 1758) 0 Cobra del Cap Botswana, Lesotho, Namíbia, Sud-àfrica
N. nubiae Wüster & Broadley, 2003 0 Cobra escopidora de Nubia Txad, Egipte, Eritrea, Níger, Sudan
N. oxiana (Eichwald, 1831) 0 Cobra de l'Àsia central Afganistan, nord-oest de l’Índia, Iran, Kirguizstan, Pakistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Uzbekistan
N. pallida Boulenger, 1896 0 Cobra escopidora vermella Djibouti, Etiòpia, Kenya, Somàlia, Tanzània
N. peroescobari Ceríaco, Marques, Schmitz & Bauer, 2017 0 Cobra de bosc de Sao Tomé São Tomé i Príncipe (São Tomé)
N. philippinensis Taylor, 1922 0 Cobra filipina Filipines (Luzon, Mindoro)
†N. romani Hofstetter, 1939 0 †Cobra europea Estrats de França, Alemanya, Àustria, Romania i Ucraïna durant el Miocè
N. sagittifera Wall, 1913 0 Cobra escopidora Andaman o Cobra Andaman Índia (Illes Andaman)
N. samarensis Peters, 1861 0 Cobra de Samar, o Cobra de Peters o Cobra filipina del sud-est Filipines (Mindanao, Bohol, Leyte, Samar, Camiguin)
N. savannula Broadley, Trape, Chirio & Wüster, 2018 0 Cobra ratllada d'Africa Occidental Benín, Burkina Faso, Camerun, Txad, Gàmbia, Ghana, Guinea, Costa d'Ivori, Mali, Níger, Nigèria, Senegal, Togo
N. senegalensis Trape, Chirio & Wüster, 2009 0 Cobra del Senegal Benín, Burkina Faso, Ghana, Guinea, Mali, Níger, Nigèria, Senegal
N. siamensis Laurenti, 1768 0 Cobra escopidora d'Indoxina o Cobra escopidora blanca i negra Cambodja, Laos, Tailàndia, Vietnam
N. sputatrix F. Boie, 1827 0 Cobra escopidora de Java o Cobra d'Indonèsia Indonèsia (Java, les Illes Menors de la Sonda, Timor Oriental)
N. subfulva Laurent, 1955 0 Cobra marró del bosc Angola, Burundi, Camerun, República Centreafricana, Txad, República del Congo, República Democràtica del Congo (Zaire), Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Nigèria, Rwanda, Somàlia, Sud-àfrica, Sudan del Sud, Tanzània, Uganda, Zàmbia, Zimbabwe
N. sumatrana Müller, 1887 0 Cobra escopidora equatorial, Cobra de Sumatra, Cobra escopidora malaia Brunei, Indonèsia (Sumatra, Borneo, Bangka, Belitung), Malàisia, Filipines (Palawan), sud de Tailàndia, Singapur
  • Sense incloure les subespècies nominades

† Extingit - Espècie tipus T [3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Román González, Benigno. Mi vida entre las cobras (en castellà). Ediciones Paulinas, 1991, p. 94. ISBN 978-84-285-1403-3. 
  2. ↑ Spawls, S. The Dangerous Snakes of Africa. 1st.. Ralph Curtis Books, 1995. ISBN 9780883590294. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Zhao, Ermi; Zhao; Adler, Kraig. Herpetology of China (en anglès). Society for the Study of Amphibians and Reptiles, 1993. ISBN 978-0-916984-28-1. 
  4. ↑ Vogel, Gernot. Giftschlangen Asiens (Terralog: Venomous Snakes of Asia) (en anglès). Edition Chimaira, 2006. ISBN 978-3-936027-93-8. 
  5. ↑ 5,0 5,1 von Plettenberg Laing, Anthony (2018). "A multilocus phylogeny of the cobra clade elapids Arxivat 2021-07-28 a Wayback Machine.". MSc Thesis
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Naja». ITIS Standard Report. [Consulta: 25 agost 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 WALLACH, VAN; WÜSTER, WOLFGANG; BROADLEY, DONALD G. «In praise of subgenera: taxonomic status of cobras of the genus Naja Laurenti (Serpentes: Elapidae)». Zootaxa, 2236, 1, 21-09-2009, pàg. 26–36. DOI: 10.11646/zootaxa.2236.1.2. ISSN: 1175-5334.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 WÜster, Wolfgang; Chirio, Laurent; Trape, Jean-franÇois; Ineich, Ivan; Jackson, Kate «Integration of nuclear and mitochondrial gene sequences and morphology reveals unexpected diversity in the forest cobra (Naja melanoleuca) species complex in Central and West Africa (Serpentes: Elapidae)». Zootaxa, 4455, 1, 01-08-2018, pàg. 68–98. DOI: 10.11646/zootaxa.4455.1.3. ISSN: 1175-5334. PMID: 30314221.
  9. ↑ «Proto-IE: *(s)nēg-o-, Meaning: snake, Old Indian: nāgá- m. 'snake', Germanic: *snēk-a- m., *snak-an- m., *snak-ō f.; *snak-a- vb». Starling.rinet.ru.
  10. ↑ Mayrhofer, Manfred. Etymologisches Wörterbuch des Altindoarischen. Heidelberg: Universitätsverlag C. Winter, 1996, p. II.33. ISBN 978-3-8253-4550-1. 
  11. ↑ «Naja melanoleuca - General Details, Taxonomy and Biology, Venom, Clinical Effects, Treatment, First Aid, Antivenoms». WCH Clinical Toxinology Resource. University of Queensland. [Consulta: 17 desembre 2011].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 Khare, A. D.; Khole, V.; Gade, P. R. «Toxicities, LD50 prediction and in vivo neutralisation of some elapid and viperid venoms». Indian Journal of Experimental Biology, 30, 12, 12-1992, pàg. 1158–1162. ISSN: 0019-5189. PMID: 1294479.
  13. ↑ 13,0 13,1 Watt, G.; Theakston, R. D.; Hayes, C. G.; Yambao, M. L.; Sangalang, R. «Positive response to edrophonium in patients with neurotoxic envenoming by cobras (Naja naja philippinensis). A placebo-controlled study». The New England Journal of Medicine, 315, 23, 04-12-1986, pàg. 1444–1448. DOI: 10.1056/NEJM198612043152303. ISSN: 0028-4793. PMID: 3537783.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Brown, John H. Toxicology and Pharmacology of Venoms from Poisonous Snakes. Springfield, IL US: Charles C. Thomas, 1973, p. 81. ISBN 978-0-398-02808-4. 
  15. ↑ Ernst, Carl H.; Zug, George R. Snakes in question : the Smithsonian answer book. Washington, DC : Smithsonian Institution Press, 1996. ISBN 978-1-56098-648-5. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Zug, George R. Snakes in Question: The Smithsonian Answer Book. Washington, District of Columbia: Smithsonian Institution Scholarly Press, 1996. ISBN 978-1-56098-648-5. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Minton, Sherman A. Venom diseases. Springfield, Ill., Thomas, 1974. ISBN 978-0-398-03051-3. 
  18. ↑ Tan, N. H.; Choy, S. K.; Chin, K. M.; Ponnudurai, G. «Cross-reactivity of monovalent and polyvalent Trimeresurus antivenoms with venoms from various species of Trimeresurus (lance-headed pit viper) snake». Toxicon: Official Journal of the International Society on Toxinology, 32, 7, 7-1994, pàg. 849–853. DOI: 10.1016/0041-0101(94)90010-8. ISSN: 0041-0101. PMID: 7940592.
  19. ↑ Khare, A. D.; Khole, V.; Gade, P. R. «Toxicities, LD50 prediction and in vivo neutralisation of some elapid and viperid venoms». Indian Journal of Experimental Biology, 30, 12, 12-1992, pàg. 1158–1162. ISSN: 0019-5189. PMID: 1294479.
  20. ↑ 20,0 20,1 Latifi, Mahmoud. The Snakes of Iran (en anglès). Society for the Study of Amphibians and Reptiles, 1991. ISBN 978-0-916984-22-9. 
  21. ↑ Lysz, T. W.; Rosenberg, P. «Convulsant activity of Naja Naja venom and its phospholipase A component». Toxicon: Official Journal of the International Society on Toxinology, 12, 3, 5-1974, pàg. 253–265. DOI: 10.1016/0041-0101(74)90067-1. ISSN: 0041-0101. PMID: 4458108.
  22. ↑ Hauert, J.; Maire, M.; Sussmann, A.; Bargetzi, J. P. «The major lethal neurotoxin of the venom of Naja naja philippinensis. Purification, physical and chemical properties, partial amino acid sequence». International Journal of Peptide and Protein Research, 6, 4, 1974, pàg. 201–222. ISSN: 0367-8377. PMID: 4426734.
  23. ↑ Weinstein, S. A.; Schmidt, J. J.; Smith, L. A. «Lethal toxins and cross-neutralization of venoms from the African water cobras, Boulengerina annulata annulata and Boulengerina christyi». Toxicon: Official Journal of the International Society on Toxinology, 29, 11, 1991, pàg. 1315–1327. DOI: 10.1016/0041-0101(91)90118-b. ISSN: 0041-0101. PMID: 1814007.
  24. ↑ Bücherl, Wolfgang; Buckley, Eleanor E.; Deulofeu, Venancio. «Chapter 16 - The Venoms of Central and South African Snakes.». A: Venomous Animals and Their Venoms: Venomous Vertebrates (en anglès). Elsevier, 2013-09-17, p. 437–461. ISBN 978-1-4832-6363-2. 
  25. ↑ Lee, CY; Tseng, LF «Species differences in susceptibility to elapid venoms» (en anglès). Toxicon, 7, 2, 01-09-1969, pàg. 89–93. DOI: 10.1016/0041-0101(69)90069-5. ISSN: 0041-0101.
  26. ↑ Sadananda Naik, B. «“Dry bite” in venomous snakes: A review» (en anglès). Toxicon, 133, 01-07-2017, pàg. 63–67. DOI: 10.1016/j.toxicon.2017.04.015. ISSN: 0041-0101.
  27. ↑ Warrell, David A. «Clinical Toxicology of Snakebite in Asia». A: Julian White, Jurg Meier. Handbook of Clinical Toxicology of Animal Venoms and Poisons (en anglès). CRC Press, 2017-11-22, p. 102. ISBN 978-1-351-44314-2. 
  28. ↑ 28,0 28,1 Gopalkrishnakone, P.; Chou, Loke Ming. Snakes of Medical Importance: Asia-Pacific Region (en anglès). Venom and Toxin Research Group, National University of Singapore, 1990. ISBN 978-9971-62-217-6. 
  29. ↑ Warrell, David A. "Snake bite" (PDF). Seminar. Lancet 2010 (volume 375, issue 1). Archived from the original (PDF) on 29 October 2013. Retrieved 20 December 2011
  30. ↑ Norris MD, Robert L. «Cobra Envenomation». Medscape. Medscape, 10-09-2013. [Consulta: 8 desembre 2013].
  31. ↑ Watt, G.; Padre, L.; Tuazon, L.; Theakston, R. D.; Laughlin, L. «Bites by the Philippine cobra (Naja naja philippinensis): prominent neurotoxicity with minimal local signs». The American Journal of Tropical Medicine and Hygiene, 39, 3, 9-1988, pàg. 306–311. DOI: 10.4269/ajtmh.1988.39.306. ISSN: 0002-9637. PMID: 3177741.
  32. ↑ «Naja oxiana». Clinical Toxinology Resource. University of Adelaide. [Consulta: 8 desembre 2013].
  33. ↑ Kazemi, Elmira; Nazarizadeh, Masoud; Fatemizadeh, Faezeh; Khani, Ali; Kaboli, Mohammad «The phylogeny, phylogeography, and diversification history of the westernmost Asian cobra (Serpentes: Elapidae: Naja oxiana) in the Trans-Caspian region». Ecology and Evolution, 11, 5, 3-2021, pàg. 2024–2039. DOI: 10.1002/ece3.7144. ISSN: 2045-7758. PMC: 7920780. PMID: 33717439.
  34. ↑ Broadley, Donald G.; Wüster, Wolfgang «A review of the southern African ‘non‐spitting’ cobras (Serpentes: Elapidae: Naja)». African Journal of Herpetology, 53, 2, 01-12-2004, pàg. 101–122. DOI: 10.1080/21564574.2004.9635504. ISSN: 2156-4574.
  35. ↑ Naja anchietae at the Reptarium.cz Reptile Database. Accessed 13 April 2007.
  36. ↑ 36,0 36,1 TRAPE, JEAN-FRANÇOIS; CHIRIO, LAURENT; BROADLEY, DONALD G.; WÜSTER, WOLFGANG «Phylogeography and systematic revision of the Egyptian cobra (Serpentes: Elapidae: Naja haje) species complex, with the description of a new species from West Africa». Zootaxa, 2236, 1, 21-09-2009, pàg. 1–25. DOI: 10.11646/zootaxa.2236.1.1. ISSN: 1175-5334.
  37. ↑ WÜSTER, WOLFGANG; BROADLEY, DONALD G. «Get an eyeful of this: a new species of giant spitting cobra from eastern and north-eastern Africa (Squamata: Serpentes: Elapidae: Naja)». Zootaxa, 1532, 1, 26-07-2007, pàg. 51-68. DOI: 10.11646/zootaxa.1532.1.4. ISSN: 1175-5334.
  38. ↑ Naja ashei at the Reptarium.cz Reptile Database. Accessed 13 April 2007.
  39. ↑ 39,0 39,1 Wüster, Wolfgang; Crookes, Steven; Ineich, Ivan; Mané, Youssouph; Pook, Catharine E. «The phylogeny of cobras inferred from mitochondrial DNA sequences: evolution of venom spitting and the phylogeography of the African spitting cobras (Serpentes: Elapidae: Naja nigricollis complex)». Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 2, 11-2007, pàg. 437–453. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.021. ISSN: 1055-7903. PMID: 17870616.
  40. ↑ Naja nigricincta at the Reptarium.cz Reptile Database. Accessed 29 December 2008
  41. ↑ CERÍACO, LUIS M. P.; MARQUES, MARIANA P.; SCHMITZ, ANDREAS; BAUER, AARON M. «The “Cobra-preta” of São Tomé Island, Gulf of Guinea, is a new species of
    Naja Laurenti, 1768 (Squamata: Elapidae)    ». Zootaxa, 4324, 1, 26-09-2017, pàg. 121. DOI: 10.11646/zootaxa.4324.1.7. ISSN: 1175-5334.
  42. ↑ Huber, Bernhard A.; Sinclair, Bradley J.; Lampe, Karl-Heinz. «Molecular systematics of African Colubroidea (Squamata: Serpentes)». A: African Biodiversity: Molecules, Organisms, Ecosystems (en anglès). Springer Science & Business Media, 2007-04-29, p. 221-228. ISBN 978-0-387-24320-7. 
  43. ↑ Hoser, Raymond «A reclassification of the True Cobras;species formerly referred to the Genera Naja, Boulengerina and Paranaja». Australasian Journal of Herpetology, 2009, pàg. 1-15.
  44. ↑ «Opinion 2468 (Case 3601) – Spracklandus Hoser, 2009 (Reptilia, Serpentes, Elapidae) and Australasian Journal of Herpetology issues 1–24: confirmation of availability declined; Appendix A (Code of Ethics): not adopted as a formal criterion for ruling on Cases». The Bulletin of Zoological Nomenclature, 78, 1, 4-2021, pàg. 42–45. DOI: 10.21805/bzn.v78.a012. ISSN: 0007-5167.
  45. ↑ Kazemi, Elmira (et al). «Phylogeny, phylogeography and diversification history of the westernmost Asian cobra (Naja oxiana) in the Trans-Caspian region - Authorea». DOI: 10.22541/au.159774318.89992224. [Consulta: 25 agost 2021].

Enllaços externs

[modifica]
  • «Naja». Reptarium.cz Reptile Database. [Consulta: 25 agost 2021].
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Naja&oldid=34254185»