Magüi Mira
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1944  (79/80 anys)València | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | directora de teatre, actriu | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | José Sanchis Sinisterra (–valor desconegut) Emilio Hernández Soriano | ||
| Fills | Clara Sanchis Mira (  ) José Sanchis Sinisterra | ||
| Premis | |||
   
| |||
Magüi Mira (València, 1944) és una actriu i directora teatral valenciana. Ha participat en més de trenta produccions de cinema i televisió i dirigit deu esdeveniments.[1]
És germana del cineasta Carles Mira i exdona del dramaturg José Sanchis Sinisterra,[2] pare de la seva filla Clara Sanchis Mira, també actriu.[3] En l'actualitat està casada amb el també dramaturg Emilio Hernández Soriano.[2]
Carrera professional
[modifica]Es va formar com a actriu a Barcelona.[4] El seu primer treball va ser el monòleg La nit de Molly Bloom (1979),[5] dirigit per José Sanchis Sinisterra, el seu marit aleshores, obra basada en l'Ulisses de James Joyce. Des del 1980 va treballar amb directors com Lluís Pasqual, Pilar Miró, Jaime Chávarri, José Carlos Plaza, Miguel Narros, o William Layton.[4]
El 2001 va començar la seua carrera com a directora i va portar a escena l'obra teatral Top Girls, de Caryl Churchill, i des d'aleshores ha dirigit diversos espectacles teatrals, com La velocidad del otoño, d'Eric Coble, o Las amazonas, de Jesús Cimarro. Com a actriu ha participat en produccions tant de cinema com de televisió i teatre, com Escenas de matrimonio, d'Ingmar Bergman; Cartas de amor a Staling, de Juan Mayorga; El cerco de Leningrado, de José Sanchis Sinisterra; Cristales rotos, d'Arthur Miller, Pareja abierta, de Dario Fo; i La culpa i La anarquista, ambdues de David Mamet.[4]
Ha guanyat diversos guardons, com el premi Celestina (2000) per l'obra Escenas de matrimonio d'Ingrid Bergman, juntament amb José Luis Pellicena;[6] el reconeixement de la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2016), que concedeix el govern espanyol;[1] el premi Ercilla (2017) per la seva trajectòria artística;[5] i el Premi Valle-Inclán de Teatre (2019), pel seu treball en la seua obra Consentimento.[4]
Forma part de l'Acadèmia de les Arts Escèniques des del 2014, de la qual n'és sòcia fundadora.[4]
Filmografia
[modifica]- El rey del mambo (Carles Mira, 1989)
- Yo soy ésa, (Luis Sanz, 1990)
- Reflejos, de (Miguel Ángel Vivas, 2002)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Darín, Magüi Mira, Tomatito o Helena Pimenta comparten Medalla con El Juli» (en castellà). El País, 23-12-2016 [Consulta: 23 desembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Drake, Virginia «Magüi Mira: "Una mujer en el poder asusta al hombre, lo hace sentir amenazado"» (en castellà). XL semanal, 07-08-2018 [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ Asensio, Carlos «Clara Sanchís: «El feminismo es la revolución más importante de toda la humanidad»» (en castellà). Diario 16, 17-07-2018 [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «La directora valenciana Magüi Mira guanya el Premi Valle-Inclán de Teatre». Diari La Veu, 07-05-2019 [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Magüi Mira distinguida con el Premio Ercilla 2016 a la "Trayectoria Artística"» (en castellà). Europa Press, 18-01-2017 [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ «Los críticos premian a Marsillach, Magüi Mira, Echanove y Juan Mayorga» (en castellà). El País, 29-11-2000. [Consulta: 23 desembre 2012].
- Persones vives
- Actors de València
- Actors de teatre valencians
- Actors de cinema valencians
- Directors de teatre valencians
- Productors teatrals de l'àmbit catalanoparlant
- Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts
- Productors valencians
- Empresaris valencians contemporanis
- Empresaris de València
- Naixements del 1944
- Actors valencians del segle XX
- Actors valencians del segle XXI